Portada » Sant Andreu

BARCELONA ACRÒSTIC

LLOC: Avinguda Meridiana (Sant Andreu)
DATA: Dissabte, 1 d'octubre de 2005
AUTOR: David

Bon dia! Visc al barri de Navas, sempre al mateix pis. Com podeu veure és un punt on gairebé es toquen els districtes de Sant Andreu i Sant Martí, districtes semblants, en el seu nom i en quant a composició demogràfica....I fins i tot podríem parlar de districtes bessons ja que han compartit història. L’any 1897 es van annexionar al municipi de Barcelona, comparteixen un passat agrícola i una ràpida transició cap el món industrial i…no us vull ensopir més amb llibres d’història.
Ara us he de dir, però, que aquesta història no pot quedar reduïda en aquests límits. A Gràcia vaig aconseguir la meva primera feina fixa i allà hi continuo. També he d’aclarir que no conec prou la zona però que les seves festes i els seus veïns m’han anat guanyant poc a poc.
Roman igualment per mi una mica misteriosa la zona de Sarrià-Sant Gervasi, potser més coneguda gràcies a diversos llibres on els seus carrers en són protagonistes.
Certament distint ja és parlar i endinsar-se a Ciutat Vella, sentir-te com un turista a la teva ciutat malgrat haver viscut els meus trenta anys, anar amb la família al parc de la Ciutadella, començar a sortir amb els amics pels voltants de les Rambles, descobrir carrerons bruts, nous bars i tots els espectacles que se t’ofereixen davant dels ulls.
En quant a l’Eixample, el primer que em ve al cap és la seva transformació en un espai de convivència i la meva preocupació és saber si hauré de necessitar de l’ascensor per pujar a dalt de la ja acabada Sagrada Família. Potser a costa d’estalviar-me uns cèntims, acabaré sense energia a les cames i agafant-me a una pedra per no perdre l’equilibri.
La meva debilitat per les Corts té un nom i uns colors que mai s’allunyaran del meu cap. Els meus primers i més intensos plors i, és clar, algunes de les meves majors alegries tenen origen en un tros de gespa que sempre m’ha captivat. Jo que no ha vaig haver d’anar a fer la carrera a l’avinguda Diagonal, sempre sentiré com a la meva més que una ciutat es troba el club que més estimo.
O és la lletra de gol i perdoneu que segueixi parlant de futbol però aquesta és l’activitat que més m’ha unit amb els meus actuals amics i ja portem quinze anys fent el mateix. Però com no som tants i ja se’ns estan esgotant les forces, nosaltres juguem a futbol sala. Continuant amb les “os”, ens vam conèixer a un col.legi que abans es deia Sant Joan Bosco Navas i vam començar a jugar partits al costat del col.legi Bosco Horta. Els caps de setmana viscuts, abans i després de l’esport seran sempre els meus millors records.
No us diré res que no sapigueu de Nou Barris. Només us recomanaré que us allunyeu alguna vegada de la ciutat i que pugeu a Collserola, a peu o en bicicleta.
Amb què podia acabar si no amb la Muntanya Màgica de Montjuïc? No és només repassar el que va ser la glòria dels Jocs Olímpics, que curiosament no vaig poder tastar a casa per la por dels meus pares a la gentada i el rebombori. Museus, jardins, les Fonts… són llocs inigualables, com t’ho fan saber els amics i familiars als quals ensenyes la ciutat de tant en quant.
B-A-R-C-E-L-O-N-A. Ho veieu? Fixeu-vos en els paràgrafs. Perdoneu que us hagi fet aquest modest recorregut personal però no podia concentrar en un únic punt bona part de les meves vivències. No em pregunteu per discoteques, restaurants, tendes de moda perquè no us sabré respondre. Però si em pregunteu quin és el lloc que voldria conèixer a fons, clarament contesto Barcelona.
---------------------------------------------------------------------------------------------------
Text presentat al Concurs Històries de Barcelona (concurs literari organitzat per Bdebarna i Transversal Web en el marc de l'Any del Llibre i la Lectura 2005)

Texto presentado al Concurso Historias de Barcelona (concurso literario organizado por Bdebarna y Transversal Web, dentro de los actos del Año del Libro y la Lectura 2005)

1 comentari


Gens d'acord amb el que fas de posar discoteques, botigues de moda i restaurants al mateix nivell. Mentre les primeres son un reducte de consum i ximpleria, alguns restaurants son veritables temples de la vida i la cultura. Si algú vol preguntar sobre bons restaurants (no necessàriament cars!) que es dirigeixi a mi... que no em cauran els anells.

Peret - 02/10/2005 12:38
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

2022

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010