Era un diumenge fred de mitjans de novembre de l'any 1997. Ens havíem citat
"cegament" un parell d'hores abans a la Ronda Universitat tocant la Plaça Catalunya.
Havíem fet cap al carrer Petritxol on vam berenar i vam parlar de les nostres vides, d'allò
que erem, d'allò que volíem ser, d'allò que anhelàvem.
Feia fred però ens vam
aventurar fins el Passeig Joan de Borbó. La millor vista de la ciutat que estimo. Asseguts
en un banc teníem un escenari immillorable. La Ciutat Vella il·luminada, el Moll d'Espanya i
l'edifici de L'Aquàrium de Barcelona just davant, Montjuïc al fons imponent i dominant la
ciutat.
En un bitllet de Metro em va escriure el seu telèfon. Curiosament al bitllet
apareixia una imatge del Port de finals del segle XIX. Ara erem a finals del segle XX,
també al Port.
Semblava que alguna cosa bonica començava,
I
efectivament fou així. D'ençà aleshores en Marc és el meu company de viatge, del Viatge
de la Vida. Sense proposar-nos-ho d'entrada aquell passeig portuari fred de finals del
97 fou el preàmbul que ens va conduir a un passeig molt més enriquidor, amb molts
projectes acomplerts i molts que encara han de venir.
Seguim anant al Passeig
Joan de Borbó, on tots dos sabem que aquí tot va començar.
Un bon relat d'amor, curt, senzill i ple de sentiment barceloní.
Una immillorable postal de Nadal.
Gràcies nois!!