Amor de xat, amor furtiu, amor d'e-mail, amor condemnat. Aquí ens trobàrem per primer cop, nerviós i , vaig fer-te un lloc al meu cotxe: "Hola, què tal! On anem?" I vam passejar, fent i desfent camí, xerrant, compartint somriures i acudits, curiosa manera de començar. En tornar, dins el cotxe un regal inesperat: un petó. Sorpresa inicial, agradable però. "Vull repetir" I vinguè un altre. Fumes, però ara m'és igual. Estic sentint tantes coses a la vegada que no puc (ni vull) deixar de mirar-te. "Vigila que no ens vegi ningú. Quedem demà?" Demà ...van venir molts "demà" i una història de gairebè un any. Sempre trobant-nos al mateix carrer, un dissabte a la tarda...Però tal i com comencen les històries, tal i com els colors perden la seva intensitat quan els deixes al sol, així es va esvair el nostre amor. Vas fugir un dia carrer avall i vaig perdre't de vista. Encara recordo l'espai buit del teu cotxe, l'espai buit al meu cor. No em vas esperar. La nostra història va acabar al mateix punt on va començar. Carrer de Carrera. La nostra va ser una gran carrera... d'obstacles. Tu sigues feliç, sis-plau. Jo ho procuro. Amor de xat, amor furtiu, amor d'e-mail, amor... condemnat?