

A la segona meitat del segle XIX, coincidint amb el desenvolupament de l'Eixample, la demanda d'aigua de la ciutat de Barcelona va augmentar de forma considerable. Davant d'aquesta situació es va fer necessari recórrer a punts de captació d'aigua cada cop més allunyats de la ciutat. Això va fer que, entre d'altres, s'engegués el projecte de construcció de les conduccions per dur l'aigua de la conca de Dosrius a Barcelona.Els drets d'explotació d'aquesta conca els tenia l'empresa "Palau, Garcia i /.../
Llegir tota la història Comentar
Hoy me he encontrado con un libro en el que se destacan ciertas intervenciones realizadas en la ciudad de Barcelona en las últimas décadas, sin embargo, más que los cambios me ha llamado más la atención una de las intervenciones que respetó parte del paisaje urbano que le precedía. Específicamente les hablo del arco que conecta la Biblioteca de Catalunya con el edificio del CSIC, que cruza sobre la calle de las Egipcíacas. El saber que este arco se salvó en el último minuto, según afirma el /.../
Llegir tota la història 1 comentari

La seu de la Conselleria d’Educació, a la Via Augusta, té un vestíbul amb un mural ceràmic pintat per en Joan Miró.Les peces ceràmiques les va coure el senyor Gardy Artigas, parent de l’artista Llorens Artigas. Si teniu ocasió de mirar el mural, veureu que té una dramàtica guixada horitzontal a l’alçada d’un metre. Des d’aquella ratlla fins al terra no hi ha res pintat. De la ratlla cap amunt hi ha el dibuix inconfusible del mestre. De la ratlla cap avall tant sols hi ha les rajoles grises amb /.../
Llegir tota la història 2 comentaris
Ahir al vespre vam decidir anar a donar un "tomet" per Gracia i aprofitar per fer un mos. Vam anar per la Virreina a fer una "piadina", i de postres vam pensar en un gelat o uns dolços argentins que hi ha a un local del carrer Sant Domènec. Van guanyar els dolços al gelat. De moment tot correcte.Mentre anavem direcció Sant Domènec, xerrant i rient, ens vam despistar i vam anar a parar força més avall, entre els carrers Domènec i Jesús. Així que vam pujar pel carrer Sant Pere Màrtir, a l'alçada /.../
Llegir tota la història 8 comentaris

Costa passar pel carrer de la Creu Coberta i no aturar-se una estona davant de l’aparador d’aquesta botiga; gairebé segur que abans ja ens haurem distret mirant el rètol, per mitjà del qual –i amb una certa grandiloqüència- s’autoproclama “rei” de les gorres, el títol és flanquejat per dos “súbdits” riallers, dibuixats amb una comicitat clàssica i que, naturalment, van cofats amb sengles gorres de quadres, diria que d’estil britànic: tot un signe de distinció!
Un reialme petit que regenten /.../
Llegir tota la història 9 comentaris