Portada » Sant Andreu

El carrer Grau, un lloc insòlit

LLOC: Carrer Grau (Sant Andreu)
DATA: Dilluns, 25 de juliol de 2005
AUTOR: Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat>

A Sant Andreu es pot veure un carrer on s’hi ha aturat el temps: reprodueix una estructura que també es troba al nuclis antics d’alguns pobles del Maresme on les cases son a una banda del carrer i a l’altra banda cada una d’elles hi té el pati. Al carrer Grau n'hi ha alguns ben conservats i complint amb la seva funció d’eixida i lleure, que llueixen arbres considerables i les plantes i arbusts que se solen trobar per aquests indrets; d’altres força deixats o fent de racó dels mals endreços; tampoc hi falta la gairebé inevitable servitud a les quatre rodes, fent de garatge a un cotxe.

Però aquí, a més de trobar-hi tot això, hi ha una autèntica atracció turística: un veí (o veïna, o potser la família sencera) ha convertit el seu pati en un diorama de la nostra terra i l’ha titulat “Catalunya en petit”. Allí hi podem veure representats paisatges, monuments, mare de déus significades, escuts, un quadre de Dalí, marines amb bergantins, els gegants, sardanes, un globus terraqüi, animalons... vaja, que no t’ho acabes! Tot fet amb ceràmica i una exhaustiva aplicació de la tècnica del trencadís que tant prestigiaren en el Modernisme, ah! i tot presidit per un Sant Jordi triomfant i sengles escuts del Barça, del Sant Andreu i el de la ciutat de Barcelona.

El dia de la meva visita hi havia gent treballant en l’agençament del seu pati, alguns avis asseguts en cadires a la calçada, petant la xerrada, i nens que hi jugaven a pilota -és el moment de dir que aquest carrer no té sortida i només hi circulen els vehicles del veïnat-. Per a tenir de tot, també allotja una comunitat àcrata que ha convertit la “seva” paret en una proclama permanent, amb periòdics i cartells anti-sistema. D’alguna finestra sortia l’inconfusible aroma del sofregit per a l’arròs: era diumenge.

13 comentaris


Es veu desde el carrer aquest diorama? és pot visitar? a quin número està?

Nuit - 25/07/2005 20:26


És clar que sí, ja he dit que és el pati d'una de les cases i qualsevol que transiti pel carrer ho veu, de fet he estat temptat d'il•lustrar la notícia amb una foto, però al final he optat per una vista general del carrer pensant que així estimularia la curiositat d’algú... ha estat ben cert, per que no fa ni deu minuts que acabo d’enviar la nota i ja has picat!. Cal aclarir que la estètica del conjunt “monumental” és del tot kistch, ara no em vinguéssiu amb reclamacions.

Bé, si et fixes en el plànol veuràs que el carrer és molt curt de manera que no cal el número ja que te’l trobaràs inevitablement, de fet jo no el sé.

P. Castaño - 25/07/2005 20:29


Vaja... he caigut de quatre potes a la teva "trampa" ;). Ara em toca a mi penjar la foto d'aquest conjunt monumental...

Nuit - 26/07/2005 14:26


Si hi vas (que n'estic segur!) vagareja per els carrers dels voltants, hi ha uns quants racons amb grafits força interessants, i crec que és un tema que et va per un comentari que vas fer-me a "Art de carrer".

P. Castaño - 26/07/2005 14:32


La calle ciertamente es bonita, pero levantas la cabeza y se ve detras de estas casitas un edificio enorme, epoca tardofranquista . Pero no la fachada del enorme edificio, sinó la parte de atras, el patio de luces, es como si faltara un edificio para cerrar la manzana y esa parte tan fea del edifio se quedara al descubierto sin tenerlo previsto. Os recomiendo no visitar la zona

emilio <emilio1980@eresmas.com> - 09/08/2005 05:40


La morfologia d'aquests espais que són un tot porta a pensar sobre l'etern dubte (almenys per mi) de si dissenyar un espai d'habitatges amb un "caràcter" únic, homogeni, influeix en els nous habitants que vénen. Geògrafs i Sociòlegs hi hem de voler dir coses, en aquest tema (sempre treballant en equip, clar).

(el contingut condiciona la forma? La forma condiciona el contingut?)

Bernat <home_pet@hotmail.com> - 11/08/2005 23:28


bernat, como no te expliques mejor...

emilio <emilio1980@eresmas.com> - 13/08/2005 09:06


la preeguntaque formulo és: la forma condiciona el contigut? el contingut condiciona la forma?

bernat <home_pet@hotmail.com> - 17/08/2005 21:42


Aquesta és una pregunta amb trampa (com la de l'ou i la gallina). L'espai no existeix abans que els seus habitants sino que ambdues parts interaccionen i van cambiant-se al llarg del temps. En el cas de construccions noves, no acaben d'estar complertes fins que les persones se les han fet seves (abans són arquitectura morta). No crec que una nova arquitectura pugui canviar la realitat d'una zona radicalment, el que sí pot fer és adaptar-s'hi el millor possible.

Nuit - 18/08/2005 18:07


Aquest carrer és un dels més bells de Sant Andreu. L'artesà que va fer aquesta meravella al seu jardí es deia Isidre que va morir recentment. A mi ell mateix m'el va ensenyar un matí quan anava a l'Institut, però em sembla que la seva vídua també té el plaer de deixar passar els curiosos.

I Emilio no se perquè no vols recomenar el meu poble anexionat a Barcelona, potser es que tens enveja?
Es cert que hi ha coses que desentonen a Sant Andreu per culpa de l'especulació franquista i de Clos i els seus.

Talp - 25/08/2005 19:44


En tornar de vacances trobo que la meva col•laboració va engegar una mena de debat en que hi ha des de reflexions sociològiques a sartrianes, i fins un exabrupte que recomana eludir la zona, com si d’un cau de malfactors es tractés... home, jo no el vaig triar ni per que em sembli un impecable model urbanístic ni per la antropologia ; és un racó tranquil, on es fa possible una convivència que les gran ciutats han arraconat i que les despersonalitza... i a més té alguna singularitat que evidencia com algunes persones mantenen una creativitat vitalista -ni que sigui expressada en un to naïf- que les salva de l’oci programat i servil envers interessos i ideologies dirigides. I ja està!

Pere Castaño <peretcs@menta,net> - 10/09/2005 10:14


Jo soc una de las veïnes d'aquest carrer, la meva besàvia hi va viure de lloguer alguns anys fins que els meus avis la varen comprar obligats per l'amo (ja en aquell temps van voler fer-los fora pensant que no tenien diners per comprar-la) el meu avi va treballar dia i nit per poder pagar-la. Després la casa va passar al meu pare i actualment hi som nosaltres, la meva filla es la cinquena generació que hi viu. Estic orgullosa de viure en aquest carrer. Els nostres fills petits jugant i s'ho passen d'allò més bé, però cada dia més ens envolten per totes bandes edificis de nova construcció que estan fent malbé el caire de poble que tenia Sant Andreu i això a mi hem trenca el cor.

pilar <pirefu@wanadoo.es> - 19/07/2006 10:28


Fa gràcia veure com revifen les històries en aquest web... aviat farà un any que jo penjava la meva personal experiència amb aquest carrer entranyable i avui s'incorpora una seva veïna. Pilar, és evident que aquest lloc es fa estimar, no cal viure-hi per a sentir-ho i amb més motiu quan s'hi viu. És cert que els edificis que l'encerclen n'han desfigurat la fesomia però ningú pot treure-us el caliu i les particulars formes de vida que genera la proximitat física i la convivència, a mi em fa una mica d'enveja per que, en certa manera, on vaig viure de petit havia experimentat aquestes relacions de veïnatge.

Però encara pots estar contenta, d’altres llocs semblants han anat sucumbint o estan amenaçats per la voracitat dels especuladors, la ciutat serà un erm deshumanitzat quan aquesta gent sense ànima hagin acabat amb tot allò que té caràcter i tradició, o simplement conservi la mesura de les persones. Et remeto a una altra història ben lamentable que parla d’un lloc que sembla tenir els dies comptats (“La Colònia Castells”) i on s’hi juga sense la consideració que caldria, tant per al patrimoni històric com per als habitants, si la llegeixes pot ser que consideris que encara esteu de sort al vostre bonic carrer Grau.

Pere Castaño - 19/07/2006 11:11
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010