Portada » Sant Martí

Creativitat popular

LLOC: Ferradura (Sant Martí)
DATA: Dimecres, 26 d'abril de 2006
AUTOR: Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat>

Hi ha indrets de la ciutat inhòspits amb ganes, la urbanització de molts barris ha patit desgavells de tota mena i als allaus immigratoris s’hi ha sumat l’especulació que ha clavat les urpes arreu on ha pogut (encara ho fa) i la manca de planificació o sentit comú d’alguns governs municipals (quan no la connivència més descarnada) han facilitat -massa vegades- assentaments il·legals i caos constructius amb manca d’infrastructures o serveis.

Fa poc vaig estar buscant el número 14 del carrer de Santander i no va ser fàcil trobar-lo, això s’explica (ho vaig veure al cap de molta estona de donar voltes) per que és tallat en una mena de laberint incomprensible al capdamunt de la Rambla de Prim i, a més, molts portals no tenen numeració. Superada aquesta dificultat i enllestida la feina que m’havia portat allà, vaig deambular pels carrers, entre edificis d’una lletjor aclaparadora que compartien veïnatge amb construccions industrials, brutes, grises i més lletges encara. Resseguint una tàpia enterament decorada amb grafits prou interessants –que vaig fotografiar, naturalment- vaig arribar al passatge de la Ferradura, aquest allotja un conjunt homogeni d’edificacions que limiten una banda del vial, aquest descriu una gran corba (suposo que d’això li ve el nom al carrer) i a l’altra vorera et trobes amb un clos reixat on s’hi allotja un modestíssim camp d’esports comunicat amb un espai realment singular: “Cooperativa de Viviendas Nuestra Señora de la Fe” anuncia un rètol damunt la porta d’accés al tancat, a dins hi ha arbres distribuïts regularment que tot just començaven a treure fulles tendres, però que a l’estiu han de oferir una ombra generosa ja que el brancatge s’estén per tot el pati cobrint-ne la major part, hi ha també un emparrat resseguint el mur, amb rosers i mates d’azalees a sota... i per tot el recinte bancs de jardí, taules i cadires pròpies de terrassa de bar decorades amb les marques de cervesa o refresc acostumades, també una font/brollador... i es nota que en bona part és dedicat al lleure dels veïns més petits, doncs s'hi poden veure joguines adients: tricicles, carretons, i mòduls de construcció de gran mida, tot de plàstic amb colors llampants.

Però el més singular del lloc és la seva decoració mural -es veu a la fotografia- doncs mentre per la part exterior aquesta paret que limita el fons del tancat era totalment decorada pels grafiters urbans, amb els seus anagrames característics, personatges d’aspecte alienígena i abstraccions indesxifrables, a la part visible des de dins els artistes de la comunitat van optar pel realisme pictòric obrint-se a un paisatge virtual, rural i bucòlic: així, a través d’unes simulades arcades de maó vermell, hi podem veure una masia voltada d’arbres i camps de cereals, un canal de rec flanquejat per pollancres ufanosos, el porxo d’una casa de camp amb un cobert o el pagès amb l’alegre companyia del seu gos de caça... tampoc hi falta el pou, amb el poal i la corriola que es podria “accionar” a través d’una imaginada finestra amb ràfec de teules. Aquesta lluminosa ficció pintada a la tanca vol fer oblidar els tristos edificis fabrils de l’altra banda de carrer on jo havia anat a tramitar un encàrrec, d’aquesta manera s’obre un panorama interpretat pels pintors de somnis i records de la comunitat de veïns, segurament amb nostàlgia de la terra abandonada en venir a la ciutat de la prosperitat promesa. Un paisatge estàtic per al que no transcorren les estacions, immutable hivern i estiu, però que serveix de fons idíl·lic a les trobades i converses dels habitants d’unes cases sense vistes, uns homes i dones tan postissos en aquest barri com ho és la seva geografia inventada.

4 comentaris


M'he estat mirant els murals i la veritat és que provoquen una sensació d'estranyesa pròxima al surrealisme... fixeu-vos que fan l'efecte que la plaça és l'interior d'una masia i la pared és la seva finestra a l'exterior. L'exterior, el món real, és l'interior d'una casa fosca, la pared, el mòn imaginari, és la finestra a un paisatge mític i lluminós.

Nuit - 26/04/2006 15:47


Lewis Carroll, amb la seva "Alícia al país de les meravelles" ja transcendia la realitat espai/temps a través del mirall que separa el real de l'oníric o imaginari... ves per on, els artistes "naïf" de Sant Martí de Provençals ens proposen una aventura a través d'un mur que els defensa d'un entorn ingrat, però que a la vegada limita l'espai lúdic i els redueix dins una virtualitat immòbil.

Ara estic considerant la possibilitat de tornar al lloc i mirar de travessar els arcs pintats... M’hi acompanyes, Nuit?

Pere - 26/04/2006 15:50


Es clar... si trobes la manera de tornar!

Nuit - 26/04/2006 20:17


Ja veig que transitaré per la dimensió desconeguda tot sol...

Pere - 26/04/2006 22:48
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010