Portada » Sant Andreu

LA TORRE DE FANG I LA LLEGENDA DEL COR MENJAT

LLOC: carrer del clot (Sant Andreu)
DATA: Divendres, 16 de juny de 2006
AUTOR: Mikelet

Existeix un edifici molt singular al principi del carrer del Clot (tocant als inicis del carrer mallorca) que data del segle XII i que sembla que no té garantida l'existència futura (tot i que l'ajuntament hagi dit que si). El motiu és que just a dessota passarà el tunel de l'ave, inmediatament al costat de la futura estació de la Sagrera. Inicialment l'ajuntament va dir que traslladarien l' difici de lloc, pero el fet és que l'edifici, realment, està construït de fang!! Imagineu el que hauria passat.
Només us volia explicar que aquest edifici, a part de l'innegable interès arquitectònic (tot i que molt reformat amb aspecte tardogòtic i eclèctic), conserva una llegenda romàntica que el nostre mestre de llegendes Joan Amades, ubica a aquest mateix edifici. Es tracta de la llegenda del Cor Menjat, llegenda medieval que ha sobreviscut als segles i que ens parla de com Dolça de Provença, casada amb Ramon Berenguer I, s'allotjava a aquesta finca durant llargues temporades per estar amb el seu amant, un jove trovador provençal que li cantava sota la finestra; assabentat el comte, aquest feu prendre d'amagat el jove trovador, el feu torturar i finalment el feu matar. I per si amb això no n'hi hagués prou, va fer servir el cor del jove dissimulat i guarnit amb d'altres viandes. I explica la llegenda que Dolça es menjà el cor, davant la dissimulada satisfacció del comte, sense saber el que estava menjant. I quan aquest li confessà després el que havia fet, ella decidí de mai més menjar altra cosa, fins que es va morir de gana.
Bé, el que si és cert és que quan Dolça arribà a barcelona l' any 1112 per casar-se amb Ramon Berenguer, va arribar amb una fastuosa comitiva de Provença, la cort més fastuosa de l'época; i bona part d'aquests provençals es van allotjar prop de Barcelona, precisament als voltants de la Torre i del que avui és Sant Martí de provençals, precisament en honor seu.
Esperem que les pedres de la Torre de Fang ens puguin explicar la seva llegenda durant molts més segles.

37 comentaris


Gràcies, Mikelet, per la llegenda! No la coneixia i, a més, això del cor menjat és un títol (i una història) d'allò més pertorbador. Per cert, crec que m'acostaré a la torre del fang per conèixer-la.

Anna - 23/06/2006 12:31


De res, Anna. De fet, per veure la torre des de un bon lloc, aquest és des de dalt del pont de Calatrava (Pont de Felip II), i així aprofites la visita doblement a la "zona".

Mikelet - 23/06/2006 19:30


esto es un mierda no busco este tipo de cosas joder piraros a la playa aber si os da el aire un poquito

maria - 16/05/2007 21:00


di que no a la guerra

enrique - 16/05/2007 21:02


Maria : la que t’has d’anar a la platja ets tu.
La veritat , en aquesta web no fa falta que entris , ja veus , no hi ha el que busques.

Carles ؃ - 17/05/2007 08:24


Benvolgut, T'agrairia molt que em diguéssis si aquesta història l'has tret del Joan Amades. En coneixes alguna altra font? Salutacions

Anònim - 26/10/2007 14:08


He llegit en un forum que volen tirar la torre pq molesta el pas de l'AVE... de totes maneres, d'aquí a que l'AVE arribi a la Sagrera passaran anys...

el forum està a:
http://www.transport.cat/viewtopic.php?p=92724&sid=4322666e8f7f4bfe74bd462362e3ebfe

Nuit - 06/11/2007 17:48


Anònim,
t' adjunto la següent direcció on trobaràs força informació referent a la Torre de Fang.
http://www.geocities.com/medit1976c/fang.htm
També em sona que la llegenda original és occitana (germana, en definitiva), `pero ara mateix no tinc la versió.

Mikelet - 15/11/2007 20:16


També us volia dir que, al davant mateix de la Torre de fang hi ha un restaurant amb el mateix nom que havia tingut força renom ( l' han visitat personatges il.lustres al llarg de molts anys). Per fòra es veu força decadent,tot i que a dins està molt bé el local, amb rètols que pretenen un màrketing proper sobre el menjar, potser una mica desfassat ( "aqui no hay muy buen servicio pero si muy buena comida"). En qualsevol cas, és un bon lloc de menjars de Barcelona (racions generoses i de menjar cassolà i bona matèria primera).
salut!

Mikelet - 15/11/2007 20:35


Mikelet, el restaurant es diu Torre del Fang.

Jo que soc gairebé del barri, des de molt petit sentia a dir 'del fang' a tothom.
Que ara es digui 'de fang', com si la torre en fos feta, és un inventet de persones que no si miren gaire a l'hora de designar les coses històriques.
Que a la pàgina de l'Excelentissim Ajuntament digui 'de fang', tant sols vol dir que allà no se n'enteren de res i que no tenen gaire mirament per la veritat.

Lletraferit - 15/11/2007 22:43


M'ha entusiasmat aquesta llegenda. Precisamente estic recopilant informació sobre aquest edifici avanç no el tirin a terre i que uns daten al segle XI, d'altres al XIII y la majoría al XIV. Per cert, algú sap res respecte a que Cristófol Colón va viure prop dún mes quan tornar d'Amèrica.

Vice Vhön Khamy - 04/12/2007 16:50


Vice, en Tòfol Colom en arribar a Sevilla va preguntar i li van dir que els reis eren a Barcelona.

Un cop allà li van dir que els Catòlics eren de vacances a Sant Geroni de la Murtra (actual terme de Badalona) i en Colom hi va anar amb tota la comitiva de mariners, els regals i el grup d'indis que va dur de les illes del Carib.

El famós quadre a l'oli on es veu l'arribada d'en Colom, representa una sala del monestir de Sant Geroni.
Cap el vespre, acabada la cerimònia, en Tòfol Colom s'en va anar a sopar a la masia Colom -que era fins fa cent anys en direcció a Badalona- on el xicot hi tenia la família.

Als papers no hi diu res de la Torre del Fang del Clot de la Mel, tot i que podria ser que el marí hi hagués estat, donat que és un lloc de pas de Badalona al Cap i Casal, tot passant per l'interior.

Lletraferit - 04/12/2007 19:08


Cristòfol Colom era de Badalona???!!!!

Nuit - 04/12/2007 19:39


No.

Lletraferit - 04/12/2007 19:55


En Napoleón va nèixer a l’illa de Còrsega.
L’Àngel Guimerà va nèixer a les Canàries.
El rei Joan Carles I va nèixer a Roma.
L’Antoni Gaudí no se sap ben bé on va nèixer: els possibles paisans seus encara es barallen.
La “rambla del Prat” és en realitat la “rambla de Prat”, pel senyor Joaquim de Prat i de Roca.
El “torrent de les Flors” s’anava a dir “Torrente Flores”, cognom de l’antic propietari de les finques.
L’autèntic heroi de l’11 de setembre de 1714 no va ser en Rafael de Casanova, sinó el general Moragues.
L’operació quirúrgica anomenada “cesària” no prové del Cèsar.
Les “3 carabelas” no eren totes “carabelas”.
La senyora Lucrècia Borgia no va enverinà mai a ningú…

Aquí res és el que sembla i ningú no sap res de segur. Cada dia es perd una dada. Cada dia guanya pes l’oblit dels fets i cada setmana que passa les novetats esclafen les coses més velles.

En Colom no era pas de Badalona, però es veu que era de no gaire lluny, de per aquí a la vora.
El que passa és que unes vegades per l’ignorància i la vanitat d’alguns historiadors de pes, i altres vegades per l’envegeta o la mala intenció d’alguns escrivents d’anomenada, la figura d’en Colom ha convingut que quedés empadronada en el misteri i la genoveitat italiana.

És una cosa que ara fa una mica d’angúnia, però es veu que en Tòfol Colom era català.

Anònim - 04/12/2007 20:37


L'Anònim soc jo.

Lletraferit - 04/12/2007 20:38


Ui, Lletraferit, sembla que hem engegat polèmica :D

Nuit - 05/12/2007 09:01


He deixat escrites aquestes coses, no per discutir -Dios me libre- sino per manifestar que set caps set barrets.

Hi ha més d'una dotzena de persones a Catalunya i els voltants, que s'han passat mitja vida estudiant el tema d'en Colom -acabat amb 'm'- i han quedat esgarrifats de la carretada de mentides, inexactituds i malavolences que s'han dit a costa de l'Almirall.

Aqui a BdeBarna podem opinar sobre el tema i podem polemitzar mentre sigui politicament correcte, però hi han coses que els que ho han estudiat a fons -i no nosaltres- han acabat per considerar i creure que l'identitat d'en Colom és un enigma intencionat.

¿Saps, Nuit, que el Fray Bartolomé de las Casas firmava els seus papers posant-hi 'Bertomeu Casaus'?

Lletraferit - 05/12/2007 11:13


Lletraferit, no pretenia polemitzar, el meu comentari venia a rebuf dels que es posen les mans al cap quan se'ls suggereix que Colom podia ser català, que són legió, i mai millor dit. De totes maneres, es molt possible que mai se sàpiga del tot...

Nuit - 05/12/2007 18:01


Mmmmmh!!
m' ha encantat aquest darrer debat i cap a on ha derivat el tema "Torre de fang".
Deixeu-me ser a mi també una mica "dolent" i polemitzar una mica més amb cognoms il.lustres, tot i que en aquest cas si que està documentat i comprovat tot i que només es tracta d' una ascendència genealògica de fa més de tres cents anys; Potser no sabreu que el "petit" emperador Napoleó Bonaparte descendia directament de la nissaga d' Hug Bonapart, jurista del segle XV natural de Mallorca que l' any 1409 va ser nomenat pel rei Martí l' Humà virrei de Còrsega quan l' illa formava part dels territoris de la Corona catalanoaragonesa.
Curiosoament, d' aquest fet, els francesos mai n' han volgut dir res, només alló de que "l' any 1768 Córsega va ser adquirida als genovesos-piamontesos i que Napoleó va nèixer un any després, cosa que el convertia plenament en francés, i més tenint en compte que es va canviar, ja de gran, el cognom italiantizat Buonaparte per el de Bonaparte".
Bé, tot un galimaties de noms .
I ARA NO PENSEU PAS AMB TOT AIXÒ QUE TOTS ELS CONQUERIDORS EREN CATALANS!!!

Mikelet - 05/12/2007 18:23


Nuit i Mikelet, això que fem no és polemitzar, sino que és conversar deleitando, com deia el senyor Maymó, el de l'escola de ràdio.

Ara bé: Mikelet ets dolentet: encara vas dient que la torre és de fang...

Lletraferit - 05/12/2007 19:17


d' acord ,d' acord Lletraferit...Torre DEL Fang, m' ha quedat clar!! jeje

mikelet - 05/12/2007 19:41


Has estat bon minyó, Mikelet.

Fa temps la gent escrivia 'Sant Andreu del Palomar' de manera incorrecte.
Cal escriure 'de Palomar'.

Després de molt predicar -i algunes sesions que vaig fer a cal psiquiatre- ara ja ho escriuen bé.

Lletraferit - 05/12/2007 22:36


En alguns dels comentaris que s'han fet heu tocat un teme que algún día hem , entre tots de tractar, i que no és cap altre que les grans mentides de la Història. Pot arribar a ser un tema interessant anar afegint més casos a la llista que ha iniciat en Lletraferit.
Jo en fico un de més:
Adan i Eva no van menjar mai una poma, si més no la Biblia no esmenta aquest fruit en cap moment. Que jo recordi només diu que:" no comeréis la fruta del árbol prohibido", sense esmentar la seva clase.

Enric J.S. - 05/12/2007 23:43


Justa la fusta, Enric.
Les inexactituts, les interpretacions errònies, el prendre una cosa per una altre, les mentides, son la cosa que més abunda al món de la cultura, el coneixement o la informació.

Això que dius de l'absència de 'poma' a la Bíblia és un dels casos més notoris. És un dels casos més antics.

Un dels més moderns és el cas de la ministra Álvarez.

Lletraferit - 06/12/2007 06:02


no tenen que derrumvar la torre del fang ha estan ferma cic secles de la nostra historia. anda siusplau qui estigi contra de que passi el ave per devaix de la torre del fang i que nola tirri a terra que vagi a la manifestacio i us dic de tot cor.
SALVEM ALA TORRE DEL FANG!!!!!!!!!!

sakura - 11/02/2008 19:09


aixo te tota la rao la meva germana em de salvar ala torre de fang que a estat cic celes amb nusaltres hi ha destar mes qui esta am mi? si esteu am mi espero que vingeu ala manifestacio per salvar ala torre del fang que ara es patrimoni municipal de la nostra preciosa ciutat
BARCALONA!!!!!

sasuke - 11/02/2008 19:13


Hola 'sakura' i 'sasuke' brothers...
¿ja sabeu que l'edifici de la Torre del Fang alberga un departament de coordinació cultural adscrit a la Conselleria d'Ensenyament?

Pues eso.
Biba llo!!

Lletraferit - 11/02/2008 21:46


Ara veig que hagués agut de dir-vos 'sisters'...

Lletraferit - 11/02/2008 21:55



Ho he imprès tot i ja m'ho llegiré però, la comtessa Dolça de Provença va ser la tercera dona del nostre Comte Sobirà Ramon Berenguer III, mira la història, la primera va ser Maria Roderic, filla del Cid. La 2a. una filla del comte de Mortain i la 3a. Dolça de Provença.
Aprofito per dir que la famosa "espada Tizona del Cid" era dels comtes de Barcelona i... recordeu que hi va haver dos germans bessons, en Ramon Berenguer II i en Berenguer Ramon II ? doncs bé, en Berenguer Ramon que era molt lluitador es va barallar amb el Cid i va perdre i ja sabeu que en aquells temps qui perdia, rendia l'espasa i va ser l'espasa familiar Tizona (la z amb so com Calze, o sigui en so català. Quan el seu nebot Ramon Berenguer III, es va casar amb la Maria, el seu sogre, li va retornar l'espasa que havia guanyat en una pica baralla amb el seu oncle Berenguer Ramon II.
No voldria engegar un problema, sé que s'ha fet els possibles per amagar tot el que sigui nostre però... els documents, encara que s'amaguin, rasquin i adulterin, sempre en queda algun i ens hem hagut de tornar espabilats i cercar el que semblava amagat per tal de saber moltes coses.
Felicitats i NO FEU CAS DE LA MARIA, amb el que us he dit, ja us haureu adonat de quin peu calça, quina pena oi, que hi hagi persones com ella?

Tinc un ordinador del 1995 i no puc tenir antivirus, me l'he de canviar. Per això no us poso el meu, els virus són com fullets entremaliats que entren i fan la punyeta.

Una abraçada.
Oi que no t'enfades pel meu aclariment?

Àngels de las Heras Prat - 15/02/2008 07:53


Hola Àngels, et prego que no facis cap cas a l'intervenció de la 'Maria'.
És la inevitable mosca collonera que hi ha a qualsevol blog català que tingui una mica de gruix cultural.
Des del maig del 2007 la 'Maria' no ha tornat per aquí, lloat sigui sant Martí.

Cal dir que participar a BdeBarna no ha de ser cap problema.
Tot el que dius de na Dolça de Provença és molt interessant, autèntic i enriquidor.
I fins i tot és molt possible que aquell episodi del cor arrencat del pit del trobador enamorat, també sigui una realitat que el pas del temps ha convertit en una legenda trista.

De menut me l'explicaven els avis, cada vegada que passàvem per allà el davant, dalt del trolebús FC que anava de Sant Andreu fins l'avinguda del Marqués del Duero (actual avinguda del Paral·lel)
A base de sentir-la tants cops, l'havia fet meva i sempre la he associat al propi edifici.

Lletraferit - 15/02/2008 09:30


Pel que sembla, salvarem La Torre del Fang. Ho llegeïxo al Periodico, pág.40 d'avui diumenge.
Estic contenta!!!

poli - 24/02/2008 19:32


esculteu nois i noies tenim que fer tot el posible per que no derrumbin la torra com ya sabe es monument de la historia i es ferma des de fa 5 decades ala nostre historia
Manifestaccio salbem a la torre del fang duna derrumbacio que la perjudicara pero amb el comantari que ban fer al periodico pudem estar content i contentes pero no es deixem engañyar per les aparencies d'acord pero am aquell comentariestem mes aliviats els nostres crits de manifestacio han salvat ala torre del fang

brothers sakura y sasuke - 05/04/2008 11:24


aqesta es la llegenda del cor menjat?¿

anonim - 16/09/2008 21:10


Ñi

Lletraferit - 16/09/2008 21:41


Tinc un dubte, he estat cercant informació sobre la llegenda del cor menjat i em surten moltes versions. N'hi ha algunes que parlen sobre l'amor de la Dolça i un trovador anònim i d'altres en què els protagonistes són en Guillem de Cabestany i la comtessa Saurimonda (esposa de Ramón de Castell Rosselló). He de presentar un treball sobre això i seria genial si em poguessiu ajudar!

estudiant - 11/01/2009 11:48


estudiant : Guillem de Cabestany fou un cavaller de la comarca del Rosselló, que confina amb Catalunya i amb el Narbonès. Fou un home molt agradable en la persona, i molt famós en armes, cortesia i servei. I hi havia en la seva comarca una dama que s’anomenava missenyora Saurimonda, esposa de Ramon de Castell Rosselló, que era molt noble i ric, dolent, brau, fer i orgullós. I Guillem de Cabestany amava la dama per amor i sobre ella cantava i feia les seves cançons. I la dama, que era jove, alegre, gentil i formosa, l’estimava més que res al món. I això fou dit a Ramon de Castell Rosselló; i ell, com a home iracund i gelós, va inquirir el fet i va saber que era veritat, i féu guardar a la seva dona. I cert dia Ramon de Castell Rosselló es va trobar passejant amb Guillem de Cabestany, que anava sense gran acompanyament, i el va matar; li va fer extreure el cor del cos i li féu tallar el cap; i féu portar el cor a casa seva, i així mateix el cap; i féu rostir el cor i condimentar-lo amb pebre, i el féu donar a menjar a la seva esposa. I quan la dama l’hagué menjat, Ramon de Castell Rosselló li digué: “Sabeu què és el que heu menjat?” I ella digué: “No, sinó que era una vianda molt bona i saborosa.” I ell va dir que era el cor de Guillem de Cabestany allò que ella havia menjat; i, perquè ho cregués millor, féu portar el cap davant d’ella. I quan la dama va veure i va sentir això, va perdre la vista i l’oïda. I quan tornà en si, digué: “Senyor, m’heu donat tan bon menjar que mai més en menjaré cap altre.” I quan ell ho sentí, va córrer amb la seva espasa i va voler donar-li al cap; i ella va córrer cap al balcó i es va deixar caure daltabaix, i així va morir. I pel Rosselló i per tota Catalunya va córrer la notícia que Guillem de Cabestany i la dama havien mort tan traïdorament i que Ramon de Castell Rosselló havia donat a menjar a la dama el cor de Guillem de Cabestany. Va haver-hi gran tristesa per totes les comarques; i la queixa va arribar davant del rei d’Aragó, que era senyor de Ramon de Castell Rosselló i de Guillem de Cabestany. I anà a Perpinyà, al Rosselló, el féu prendre i li va treure tots els seus castells i els féu enderrocar, i li prengué tot quant tenia, i el ficà a presó. I aleshores féu recollir Guillem de Cabestany i la dama, i els féu portar a Perpinyà i posar en un monument davant la porta de l’església; i féu dibuixar sobre el monument com havien estat morts; i ordenà que per tot el comtat de Rosselló tots els cavallers i les dames els celebressin aniversari cada any. I Ramon de Castell Rosselló morí a la presó del rei.

               Bona nit a tots 

Maruxela - 11/01/2009 22:32
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010