Portada » Ciutat Vella

Ferro forjat... i sexe públic

LLOC: Sant Ramon (Ciutat Vella)
DATA: Dimecres, 12 d'abril de 2006
AUTOR: Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat>

Aquesta porta de carrer, que mostra un agradable treball de forja, sense ser cap obra d’art posa en evidencia com una mica de gust en fer les coses dignifica el més prosaic i utilitari, és per això que vaig fotografiar-la... poc imaginava que una acció tan senzilla em posaria en risc de rebre alguna patacada!

Doncs sí, la dita porta és al carrer de San Ramon, un feu de senyores que exerceixen la prostitució des de un segment d’edat que ja els escauria més tenir cura d’algun nét... però ja se sap que la vida és dura i no seré jo qui posi en dubte el seu dret a mantenir-se actives dins d’una professió que tant fa arrufar el nas a més d’un (i d’una). Avui en dia, la premsa i altres mitjans de comunicació en van plens d’opinions per a tots els gustos sobre una qüestió tan controvertida com és el comerç sexual. Des de la prohibició més rigorosa fins a una benvolent tolerància, podem espigolar entre mil i una fórmules que pretenen solucionar la vida i el profit a qui ofereix el servei i a qui els en compra. Em penso que el debat és fal·laç, sobretot per que en molts casos es margina la opinió dels interessats. També ho complica el fet de barrejar-hi preceptes que emanen de severes teories religioses i, eventualment, referents propis covats en èpoques de manifest obscurantisme i repressió.

Bé, deixem-ho, no volia fer un discurs per al que no estic capacitat, la meva experiència en aquests afers és nul·la i només podria jutjar sobre molèsties suportades si les hagués experimentat –efectes col·laterals, que diuen ara- però ni això; llevat d’una vegada que va instal·lar-se al principal de la meva escala un negoci de massatges que encobria (sense gaire dissimulació) serveis sexuals. Gairebé tot el veïnat va escandalitzar-se i maniobrar obstinadament per fer fora l’activitat, val
a dir que mai no van causar cap incomoditat real a ningú, però alguns marits conspicus van clamar imperiosament per la seguretat de les seves esposes, veient-la amenaçada per no sé quina mena de contaminació. Jo aleshores era president de la comunitat i vaig perdre gairebé tot el meu prestigi personal en l’intent de relativitzar el problema, només un enèrgic noi que tenia un negoci de roba jove en un local de l’edifici em donava suport actiu, però com que ell és gai –i bon col·lega com ha demostrat sovint- doncs l’efecte de persuasió que podia introduir en les reunions de veïns era més aviat negatiu. Sempre he imaginat el que aquella gent d’ordre devia pensar de nosaltres dos: - Mira, Déu els cria i ben bé que s’ajunten!

Però m’he embrancat, dispenseu, el que volia explicar és que en el moment de fotografiar aquesta porta alguna de les senyores del carrer devia interpretar que jo pretenia retratar-les a elles, em va començar a increpar i va ser com un detonant: la remor d’insults i qualificatius poc amables -referits en bona part a la meva ascendència familiar- es van anar estenent per tot el carrer i aviat va ser un clam col·lectiu. Jo vaig assenyalar amb candidesa la porta, volent indicar que era el meu objectiu... fou debades, allò agafava el to d’una tragèdia grega: jo era el Malvat o el Tirà (des de la percepció de les senyores públiques) i el Cor de veus irades es lliurava amb convicció a reprovar la meva intromissió en el seu vedat de treball.

Vaig témer que no entressin a escena els socis protectors de les dames (altrament dits macarres) i em fessin una cara nova... i com que ja havia disparat la màquina de retratar, vaig tocar el dos sense piular, no fos cas.

2 comentaris


Avís: a la segona línia del segon paràgraf, on hi diu "tenir cura d'algun ét" hauria de dir "tenir cura d'algun nét", sinó la frase perd el sentit. I no em vull ni imaginar els senyors que adjudiquen els premis Pulitzer retirant la meva candidatura per falta d'una lletra!

Pere - 12/04/2006 14:36


Realment vas pagar el desconeixement del lloc a on estabes ,el Raval es un barri mes de la ciutat ,peró te algunes zones en les que es te d´entendre que una bona part de la gent que hi ha al carrer es gent que segons les lleis d´alguna manera o altre les están transgredint i lo que menys els interesa es sorti en una foto ,una filmació ,etc.,ademes ells-as no saben si la foto la fa un particular o un secreta ,el veinat o sabem i a vegades avisem a la gent .Un consell si mel permeteu ,avans de fer una foto observeu el vostre entorn i en tot cas espereu o demaneu que no surti ningú en el vostre objectiu .

Argos - 31/10/2007 00:21
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010