Portada » Ciutat Vella

Billars Monforte

LLOC: La Rambla (Ciutat Vella)
DATA: Dimarts, 28 de març de 2006
AUTOR: Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat>

No fa gaire, un dia que anava de “cacera” fotogràfica, em vaig esverar una mica: passava per davant del teatre Principal i vaig adonar-me que al balcó on hi ha el rètol dels Billars Monforte s’hi veien vidres trencats i presentava un aspecte molt deixat, d’abandó... em va fer témer que ja no arribava a temps de conèixer-los, idea que duia de cap des d’una recent visita a un altre club, el Barcelona i que ja he relatat aquí mateix.

Naturalment vaig tirar escales amunt adelerat, per trobar al primer pis una majestuosa porta de grans dimensions, amb una obra de fusteria digna d’un edifici que havent patit transformacions des del segle XVI fins avui ha –amb algun incendi entremig- sempre ha conservant un aire imposant. Aquesta porta és la del club de billar que, sortosament, resta actiu; en creuar-la entres a un bar prou desendreçat, al que no li escau un portal tan ampul•lós. Al fons mostra una doble porta que comunica amb les sales de joc i on un cartell avisa que l’accés es restringit als senyors socis, però al demanar-li a un dels parroquians si aquella prohibició era taxativa em va comentar que responia a la necessitat de filtrar una mica els curiosos, que passes sense manies...

L’ambient tenia una certa solemnitat donada per l’arquitectura del local d’estil entre neoclàssic i romàntic, varies taules de billar amb els llums apagats i un parell d’homes xerrant a un extrem de la sala; com que havia passat per una experiència anterior (al Club Barcelona) en que no em van permetre fer fotos vaig optar per una estratègia d’acostament amistós i anant cap als homes iniciar una conversa a tenor de la curiositat que em suscitava el lloc i fent palesa la meva admiració cap a les habilitats requerides per la pràctica d’un joc que demana tant de tremp i coordinació. El més jove va aprofitar la meva incorporació a la conversa per fer-se fonedís cap a l’altra sala que s’obre a l’extrem oposat –ara penso que potser no sabia com escapolir-se del seu interlocutor- i em vaig quedar amb l’altre; aquest devia veure en els meus compliments una oportunitat de fer un nou soci. Em va costar argumentar de manera convincent que les meves ocupacions no em deixen prou temps per al tac i les boles... és més, crec que no el vaig convèncer en absolut, però va acceptar la meva disposició a considerar-ho com una bona proposta d’oci per a la meva jubilació.

En pujar per la Rambla havia aprofitat per fotografiar les marques dels talons de les meuques “residents” ja desaparegudes d’aquell tram de passeig i que es poden veure als portals 22 i 24 (tenia al cap una història que la cronista Lo em “trepitjaria” –mai tan ben dit- uns dies més tard) i això va fer que la conversa derivés cap a temes propis del barri canalla que havia estat aquella zona del “chino”, així, l’home va fer un repàs nostàlgic dels locals de diversió, “alterne” i “tablaos” que havien viscut moments d’autèntic esplendor, sobretot dins de la misèria homologada dels temps de la dictadura. Jo he estat sempre un profund desconeixedor d’aquest món nocturn i només d’oïdes podia identificar algun d’aquells llocs, però vaig seguir-li la veta en veure que s’engrescava parlant-ne amb una espurna de vivesa al ulls, un senyal del renou anímic que li provocaven aquells records.

En acomiadar-me vaig anunciar que em disposava a fer algunes fotos... tenia la certesa de que no hi posaria cap inconvenient, i així va ser.

Cap comentari
 
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010