Portada » Ciutat Vella

Kiosco La Cazalla

LLOC: Arc del Teatre (Ciutat Vella)
DATA: Divendres, 27 de maig de 2005
AUTOR: Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat>

L’altre dia un -o una- amable col·laborador del Bdebarna vessava una mica de felicitat en aquesta vall de llàgrimes en comunicar al públic en general la reobertura d’un benemèrit servei públic desaparegut i que havia endolcit amb espirituoses pauses als que transitàvem per les Rambles anys enrere. Es felicitava Lo (que així firmava el comunicant) de la recuperació d’un lloc emblemàtic del Raval, i aquí sí que també cal fer memòria i deixar constància de que aquesta denominació del barri no és la “d’orígen” ja que mai se l’havia dit de manera altra que “el barri xino”... és ben cert que s’hauria fet aquest nou bateig per tal de dignificar el barri, alhora que les intervencions urbanístiques s’hi feien en vistes a aconseguir un millor confort per als veïns, tot molt bonic... però aquell puntet canalla del “xino” era estimable i ben arrelat... i alguns l’enyorem sense dissimular-ho, si l’enyorat Manolo Vázquez Montalbán fos viu ja veuríeu què hi diria...

Torno al Kiosco La Cazalla: ara puc contribuir a il·lustrar la notícia anterior amb una foto acabada de fer i que acompanya la modesta alegria que avui sento de manera física: he estat testimoni del seu renovat funcionament! I el millor: cap sorpresa, no hi ha hagut reformes, els dissenyadors no hi han ficat cullerada (feliçment) i el lloc ofereix l’aspecte de sempre... i el mateix producte: cazalla amb panses ben remullades dins del mateix aiguardent. Ho he pogut tastar; també hi ha altres amenitats gustatives, però allò que representa la marca de la casa ha ressuscitat immutable. També puc dir ara que havia tancat fa set anys i que ha tornat a obrir el dijous, dia 19 de maig de 2005, un any que serà recordat per els fastos necrològics vaticans, la reobertura de La Cazalla... i poca cosa més, si no s’esdevé alguna de grossa de veritat i que faci ombra al nostre petit bar.

Com ho se tot això? No cal ser molt espavilat, arribat al lloc d’autos i un cop feta la comanda del beuratge consuetudinari vaig establir conversa amb el barman, el senyor que surt a la fotografia i unes alegres meretrius internacionals que ens van acompanyar en la libació, però que van declinar l’oferiment de fer-les sortir a la foto. La conversa es va fer d’allò més familiar quan vaig aconseguir que el quisso de l’ocasional company de barra em menges a la mà (jo duia a la butxaca galetes de gos) cosa que l’amo afirmava ser impossible ja que el gosset és de natural desconfiat i mai hauria acceptat cap llaminadura si no era oferta pel seu amo, o sigui ell. Les professional presents van corroborar aquesta afirmació de l’amo i van mostrar-se admirades -i molt més comunicatives- en veure com jo, perfecte desconegut, intimava amb l’esquerp ca. Si hi ha un rànquing de popularitat al carrer de l’Arc del Teatre, en aquell moment jo estava escalant llocs, ho notava i em produïa un legítim orgull.

Acabo, vaig felicitar el barman per el retorn desitjant-li prosperitat, vaig encaixar amb l’home del gos i vaig acomiadar-me de les encantadores senyores fins a la propera trobada. Ja ho sabeu, la barra és oberta!

Cap comentari
 
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010