Portada » Ciutat Vella

Sant Valentí

LLOC: Plaça de George Orwell (Ciutat Vella)
DATA: Dimarts, 14 de febrer de 2006
AUTOR: Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat>

Ell es diu Valentí, i ella –la Vane- és una pàmfila; fa gairebé un any que festegen i de la mateixa manera que a ell li agrada deambular pels carrers de Ciutat Vella i amarar-se de l’antigor de les pedres famolenques d’aquella llum que amb treballs s’escola pels estrets carrers, o anar a museus i exposicions, ella es deleix per anar als hípers de Barberà del Vallès o Montigalà, i mai no passa per la plaça de Catalunya sense entrar al Corte Inglés, tant se val que no compri... només per travessar entremig dels taulells de les perfumeries i emprovar-se algun d’aquells penetrants –i caríssims- perfums ja paga la pena fer una mica de marrada. De fet gairebé sempre acaba comprant alguna cosa; quan va amb el Valentí, no, a ell no li agraden els perfums, que considera un artifici innecessari i embafador, a més el maregen, diu... i de les compres compulsives en té una pèssima opinió “Consumisme desbocat” en diu, maleint la mercantilització de la societat. Però avui no és un simple passar per dins, avui és el sant del seu xicot i ha de fer-li un present que marqui un abans i un desprès. Li sembla que al cap d’un any ja haurien d’anar adquirint compromisos de cara a una feliç unió, estable, durable i alegrada amb uns quants fills... si no prenia la iniciativa no calia esperar massa d’ell: cada dia estava més esquerp i el noi manyac que havia conegut, amb candorosos rampells d’entusiasme, anava esdevenint un home reflexiu i desencisat.

Era lògic, quan s’havien conegut ell era universitari i dedicava algunes vespres i caps de setmana a un Agrupament Escolta de la parròquia del barri; ningú ignora que l’impulsor d’aquest moviment juvenil fou un militar britànic –Baden Powell- i que s’estructura en una mena de jerarquia calcada dels escalafons d’un exèrcit, pacífic i amigable, però amb inconfusibles tics casernaris. Qualsevol que hagi estat en contacte amb aquest col•lectiu pot haver copsat actituds autoritàries en alguns caps, tenyides d’una empalagosa tutela, que poques vegades dissimula una veritable vocació de domini. Així el Valentí s’havia construït una personalitat que en diríem, per entendre’ns, mesella, i com que mai havia assolit cap comandament, acceptava qualsevol subordinació amb entusiasme participatiu. Però va començar a treballar al poc temps d’enrotllar-se amb la Vane... i fer de missatger, intentar vendre edicions enciclopèdiques, llogar patins a la platja i alguna altra activitat menys honorable, van anar desdibuixant el seu posat beatífic i esmolant-li el llenguatge; cada contracte temporal significava una defecció de les antigues certeses, la companyonia, l’ordre i l’assumpció de l’autoritat van anar fent-se fonedisses mentre li agafava gust a les trangressions.

És per tot això que quan la Vane va anar a esperar-lo sortir de la comissaria –s’havia esbatussat de valent en una escaramussa amb la Guàrdia Urbana, al carrer més Baix de Sant Pere- va decidir que ja era l’hora de redreçar al seu nòvio... al cap de pocs dies seria el seu Sant i el dia dels Enamorats (una meravellosa coincidència que li venia que ni pintada). Així avui ha fet una bona compra, cara, però l’objectiu s’ho val i confia que la lluïssor del metall noble il•luminarà el futur de la seva relació.

La pobra Vane està desconsolada, no pot entendre el que ha passat, i el pitjor és que ell, el Valentí, semblava totalment decidit quan li ha dit que no el veuria mai més! Ja li havia fet mala espina quan ell l’ha citat en aquell bar de la plaça d’Orwell, però la cara que ha posat al desembolicar el regal i la manera com li ha tornat.! La Vane, perplexa, no pot apartar la mirada de la frase tan bonica que hi ha en relleu a la medalla: “Hoy te quiero + que ayer, pero – que mañana” ... Oh, i és que a més, es d’or!

2 comentaris


Per un moment he pensat que la Vane era l'animaló!! Però és clar que no, perquè... ell mai no ho faria. Mai no regalaria una cosa tan cursi!

Lo - 14/02/2006 21:47


Cursi, cursi... que és d'or, i val una pasta gansa!

Vane - 14/02/2006 22:58
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010