Portada » Ciutat Vella

Cantonada dolça

LLOC: Ample / Plata (Ciutat Vella)
DATA: Dilluns, 3 d'octubre de 2005
AUTOR: Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat>

Normalment em desespera certificar la defunció d’alguns negocis (botigues gairebé sempre) pel que tenen de pèrdua per als ciutadans, sigui pel producte, el servei, el mateix espai físic del local i la seva decoració, etc. En el cas que ara vull mostrar es va perdre un llauner, que en la era del plàstic potser era una relíquia de supervivència doncs altres ja havien desaparegut fa anys. Aquil•lí Maggi hauria obert el seu negoci del carrer Ample cap al 1834, i la seva trajectòria reconeguda amb la placa que l’Ajuntament hi posà a l’entrada en un gest d’homenatge ciutadà. Però tot s’acaba, encara que ves per on en aquest cas la substitució sembla que pot aportar una mica de plaer i una indiscutible dolçor a molta gent (i un innegable increment d’activitat als odontòlegs, tot s’ha de dir) per que l’activitat comercial d’ara consisteix a vendre caramels. Direu: Quina és la singularitat del cas, si és un producte que es ven per tot arreu? Doncs que els “fabriquen” allà mateix al taulell de la botiga i a la vista de tothom! És un espectacle i ben poca gent s’imagina el procediment que, de tan senzill com és, sembla màgic: veure com un enorme rodet de massa es converteix en delicades pastilles o petits cilindres amb tota mena de colors i sabors ben destriats i saborosos, a partir d’una manipulació tan artesanal et fa embadalir.

I aquest fet m’ha recordat que a la Barcelona vuitcentista, caramelers ambulants, procedents majoritàriament d’Itàlia, també elaboraven i venien la seva mercaderia pels carrers, duien un carretó proveït d’una caldera i treballaven la massa sobre un taulell calent de cara a la gent. Naturalment -per la facilitat de desplaçament- s’instal•laven a indrets on per l’afluència de públic tinguessin expectatives de bona venda. Sembla que sense voler s’ha recuperat part d’una activitat comercial desapareguda.

20 comentaris


A mí em té enamorada aquesta botiga! Si poseu cara de bons minyons, fins i tot us deixaran tastar un d'aquests caramels acabats de fer.

Lo - 10/02/2006 13:58


Sí, sí, bufona, però quan se't corquin les dentetes i comencis a donar nivells alarmants de sucre en sang, te'n penediràs!

Set-ciències - 10/02/2006 15:20


Mmmm!!! No crec que m'empenedeixi de gaudir de les dolçors de la vida. En tot cas el secret, com en gairebé tot, seria no abusar-ne... I jo ho procuro! :)

Lo - 10/02/2006 19:00


Rentar-se les dents també hi fa lo seu (i no dubto de la higiène personal de la Lo)

kpd - 10/02/2006 19:44


Bé, ja hem resolt la salut dental, però i el perímetre abdominal, què, eh?

Set.ciències - 10/02/2006 20:52


Equilibri, senyors, equilibri!! Amb un bon plantejament tot queda prou arregladet. Ens obsequiem amb un xic de dolç i fem una bona i llarga passejada pels racons de la ciutat, visitant alguns dels punts amb històries que ens proposa aquesta pàgina. Endolçats i caminats tornem a casa, ens rentem ben bé les dents i dentadura i cintura impecable!!

Lo - 10/02/2006 21:17


LA botiga era del mes besavi, i hasta fa ven poc del meu pare. Jo tambe hi havia passat una estona. Una pena que per motius especulatius no pugessim seguir amb aquesta joia.

Joan Maggi - 21/04/2006 12:38


Hola Joan! encantada de tenir-te per aquí... a quins motius especulatius et refereixes? us van obligar a deixar la botiga?

Nuit - 21/04/2006 14:27


Nuit.
Vam haver de deixar la botiga per allò que ara anomenen moving.
Vam buscar ajudes, peró ens van arribar inclus a seguir amb detectiu privats...
El meu pare era Jubilat, i anava a la botiga quan no es podía fer carrec la meva tieta o la meva mare. "Coses del destí" ens van fer una inspecció d'hisenda, i van amençar al meu pare de treure-li la pensió si el tornaven a veure per la botiga...
A aquest punt, ja no podiem portar-la.. tot i que perdiem diners..

Carles Maggi <noz@latinmail.com> - 21/12/2006 01:26


Joan i Carles Maggi, un honor tenir-vos aquí.
Els esforços familiars, que conec bé per experiéncia pròpia, per tal de mantenir oberta una botiga centenària, topen violentament sovint contra babosos funcionaris d'interessos obscurs.
Quína es la reacció d'aquests personatges que més semblen a imatge de l'enterramorts dels germans Dalton quan aconsegueixen el seu objectiu?
Qué fan per a celebrar que han fotut fora de la vida un negoci honest i quasi ancestral després d'espiar-lo, de matar la bona fé?
Qué fan? Ho celebren? S'en van de p_ _ _s? Reben un sobre que peta de massa contingut?
Doncs contra la bona fé, la bona feina, el bon tarannà, el somriure confiat, la bonança d'uns ulls feliços per la feina acurada.....hi ha aixó....una constant vergonya per Barcelona i per Catalunya i els seus bons comerciants.
Alguns països europeus, fonamentalment Alemanya, Suïssa, França ens podríen donar una tesi doctoral de com es pot mantenir un comerça que s´ha guanyat el títol de centenari, d'antic, d'intocable.
Però qué estic somiant? Som a Barcelona i al 2007, un dels pitjors anys de l'història pel que fà a la conservació de les nostres tradicions botigueres i ciutadanes.
Tenim el que ens mereixem? NO.

Joan Macià - 03/07/2007 08:28


Joan, al que el va fer plegà, aprofit anse de les lleis, va ser el propietari de la botiga, aquests (propietaris de pisos i locals) son els culpables de que tanquin moltes botigues centenàries i fan mobing als inquilins de molts habitatges tot gracies al PP, també passa molt sovint, hi ha una dita que diu:

El Avi, crea un negoci amb molt d'esforç, crea'n riquesa.
El Fill, el manté, s'aprofita i gaudeix dels diners fet pel Avi.
El Net, ensorra el negoci, i va tira'n de beta.

Kim - 03/07/2007 09:24


No estic d'acord en absolut amb les cites que esmentes al peu, Kim.
Les he sentit sovint però no les comparteixo.
Es molt l'esforç i la responsabilitat de fills i nets quan un negoci familiar es pròsper i llarg en el temps.
Son moltes les responsabilitats, el tracte amb bons treballadors que senten l'empresa seva. Si fas malifetes, ets descobert desseguida perquè la feina honrada i ben feta només té una vía.
El "mobbing", una de les pràctiques més repugnants des de Hitler, hauría de comportar presó i escarni públic.
Em fan gràcia els que es queixen de la tortura als toros.....I la tortura psicològica a gent honrada que no ha fet més que treballar per a poder obrir cada día una botigueta de 3x5 durant més 100 anys ??

Molts som els defensors del petit comerç, com a Bdebarna veiem cada día, però a nosaltres....quí ens defensarà ?

Joan Macià - 04/07/2007 14:34


Segur, que jo et faig mol-tisima gràcia............................

Segur, que dubtes de la meva honradesa, la meva vida laboral de 42 anys, ha sigut,quatre anys, venedor per Catalunya i Madrid, ves por on, els clients madrileños, volien "tratos solo con el catalan", 21 anys dependent de un comerç, avui en dia des pres de 17 anys, si amb trobo clients de la botiga, amb saluden dien-me el nom del propietari, ja que es pensa-ban que era meva, 17 anys fen de baboso.

El dia que vulguis et donaré mes detalls de la meva des-honrada vida.




Kim - 04/07/2007 14:45


Amic Pere, la trobada a la antiga tintoreria Charlot.


Desaparecida en combate i borrada del mapa.

Kim - 04/07/2007 21:22


Las Noies, estan intentant arreglar.

Kim - 04/07/2007 23:12


Kim, no m'interpretis malament que estic segur de la teva bondat laboral i honradesa.
I si els clients et consideraven l'amo, es un tret clarissim i entenedor de que el teu nivell d'eficàcia era alt. Sé de qué parlo.

Em queixo de les frases sobre les generacions que no comparteixo. Son fàcils i no es compleixen en un munt de casos.
Ah, si ens veiem a la propera trobada, m'interessarà saber detalls del que has viscut a nivell comercial, i jo t'en puc fer 5 cèntims dels meus!
Una abraçada
Joan Macià

Joan Macià - 05/07/2007 07:59


Joan amb la dita, jo no senyalo a ningú i menys a tu, que no ens coneixem, pro en conec uns quants, no esmentaré qui son, pro els negocis familiars ?.
Ho ¡ la,la....

El meu Pare, amb va deixar en herència:

Siguis en aquesta vida, treballador i honrat.

No jutgis mai a una persona per lo que et diguin d'ella, fes-u quan la coneguis a fons.

No generalitzis, no hi ha mai cap col·lectiu, els quals siguin tots bons, pro tampoc son tots dolents.

Ves en comte, amb les persones que no estimin als animals, no son de fia. . .

Els burgesos estan per fer diners i explota als treballadors, els quartos que li donen, pel seu treball, sempre a la baixa, n'escatimen.

Kim - 05/07/2007 20:47


Per al•lusions:

Senyor Joan Macià, per poc que hagi "navegat" pel web, ja pot saber que soc un decidit defensor de la vida comercial, de la conservació i promoció del solvent comerç barceloní (i de tota Catalunya, naturalment!) i del treball professionalment responsable. M'he fet ressò -dolgut- de la desaparició de negocis veterans i de les malvestats contra aquest gremi, també he glosat als que amb creativitat haurien fet forta la nostra indústria i tradició fabril (no enumero les meves històries, per no caure en una autocomplaença que no sento). Però també he escomès -amb els arguments més sincers de que he estat capaç- contra el mal tracte dels animals, entre els quals el toros, víctimes d’una romanalla del masclisme antiquat i la insensibilitat d’unes gents que menyspreo profundament... Vostè ha dit que - “Em fan gràcia els que es queixen de la tortura als toros”... que em consideri risible per defensar els animals em fa creure que: o bé no m'he explicat suficientment, o vostè pensa que es pot tenir dues sensibilitats diferents amb les persones i amb les bèsties... Doncs jo no, jo crec que la mesura amb que tractes un animal -amb capacitat de patiment i innocent- té un reflex immediat i automàtic en tots els aspectes de les relacions humanes.

Faria bé d'evitar expressions vexatòries cap als que estimem la vida per a tots els éssers vivents. I sàpiga que també som capaços de militar en el bàndol dels que defensen els drets dels treballadors i dels empresaris honestos i creatius. Jo mateix n'he estat assalariat i ara empresari, sempre he mirat de donar el millor de mi mateix, totes les meves capacitats humanes i professionals. Tinc, a més, un llarg historial de lluita per la recuperació de les llibertats socials i la dignitat nacional, he cooperat en molts projectes i entitats de suport ciutadà, i tothom que em coneix sap de la meva receptivitat per als problemes de les persones; però això no m’ha privat d’abocar les més crues crítiques als que fan diners o es diverteixen a costa del patiment animal, executant i contemplant tortures innecessàries a les bèsties.

M’acomiado sense poder entendre per què ens ha esmentat en un context com és el d’aquesta història, quan els que hem defensat el respecte als animals, mai em advocat per el dany a botiguers i fabricants, ben al contrari..

Pere Castaño - 06/07/2007 09:20


Suposant que sàpigues escriure la mitat de be que en Pere, no es anomenat, la meva historia, "consti en acta", mai ha sigut per auto complaença, ja que tampoc la sento, pro com assalariat que hi estat, men reconegut la dedicació i feina ben feta.

kim - 06/07/2007 17:06


Amics, tracto de no parlar per parlar, i provo d'escriure el millor que sé per respecte a qui em llegeix.

He viscut de ben a prop tant algún dolorós cas de "mobbing" i també l'ensorrament de la nostra empresa familiar.
El tema dels "toros" es per a mi irrellevant comparat amb coses més importants i tant detestable ó tolerable com els maltractaments a animals que a alguns pobles de la nostra pròpia Catalunya s´hi fan i no s'esmenten per vergonya, doncs son tan polèmics com aquells.

En el cas de les empreses familiars, la cosa es ben diferent.
Generalitzar es arriscat i tant alguns assalariats han estat capdavanters com si fossin el mateix amo, com detestables les actuacions de patrons sense escrúpols que, parlant en plata "han fotut el camps amb els calers" deixant a bones persones sense feina i angoixós futur.

La frase "Em fan gràcia...." veig que ha obtingut un excessiu ressò. Tal vegada es massa forta i no s'adiu amb el que jo volía realment remarcar.
Comparava la major tortura a un humá per "mobbing" que a un toro per "lidia".
No fou gaire encertada, ho reconec.

Les argumentacions de Pere son acurades.

Per respecte a la familia Maggi amb qui m'uneix una simpatía de pàgines viscudes de les que les empreses familiars en tenim un munt, prefereixo deixar-ho aquí.

Tanmateix deixo palès que jo era "net de fundador", i no em crec un despilfarrador....ben al contrari, un patidor amb títol.

Joan Macià - 08/07/2007 20:41
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010