Portada » Ciutat Vella

Aldarulls al Raval

LLOC: Raval (Ciutat Vella)
DATA: Dimarts, 21 de març de 2006
AUTOR: Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat>

Hi ha molta gent que vol viure enganyada atribuint la culpa dels recents desordres del Raval a les policies... no siguem ingenus, els responsables son en primera instància els que van impulsar la trobada i qui hi va acudir ben proveït d’ampolles, o us penseu que la cita multitudinària podia ser innòcua? És sabuda la inevitable concurrència d’aquells brètols que van a tota manifestació disposats a muntar el merder, cosa que passa sempre i els congregants ho sabien, és per això que penso que els responsables son ells i trobo un despropòsit que vulguin carregar els neulers a altres amb proclames de llibertat i innocent diversió. Hi ha un aforisme antic que diu: “Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era”...

D’acord que algunes prohibicions son un error ja que generen reacció i transgressió, doncs potser la solució sigui allunyar aquestes activitats dels llocs on poden causar conflictes contraris a la convivència i muntar-ho en espais adients... i posats a dir-la grossa, proposo places de toros (o altres recintes) on fins se’n pot treure rendiment econòmic: els que vulguin ser espectadors de la estultícia humana veient en directe com es diverteixen desfent-se el fetge uns quants inconscients, que paguin entrada –hi ha qui ho fa per veure com es torturen animals... aquí serien les mateixes víctimes qui es maltractin per voluntat pròpia- i el ingressos de la taquilla anirien a parar a la caixa comuna dels actuants un cop liquidat el lloguer del recinte.

Opcional: a l'arena se simularien uns quants comerços i mobiliari urbà que es podrien destrossar a plaer. Prèviament s'hauria d'acordar com es paga el muntatge, que podria ser a parts proporcionals entre els fabricants dels licors i els futurs torrats. Un cop acabada la celebració es recollirien tots els que no es valguessin pel propi peu i cap a clíniques privades, a posar-se bons... pagant-s’ho ells, és clar!... per que la Seguretat Social i els equips de socors públics s’han pensat per a accidents fortuïts i malalties fatalment imprevisibles; l’assistència pública la paguem entre tots i no es cosa de gravar-la amb els capricis d’uns quants malcriats suïcides. Un cop recuperada la normalitat, a tothom que ho demanés se li expediria un certificat de borratxera, per presentar-lo a la feina, l’institut, etc. Els empresaris estarien facultats per descomptar les hores no treballades, naturalment. Així tot restaria indemne, sense aldarulls ni perjudici de persones i establiments aliens a la “festa”, i els festejadors sabrien exactament el que val la “seva” diversió i en el futur se la programarien segons les “seves” possibilitats, igual que quan fas números per a qualsevol compra de bens o serveis. Cal deixar ben clar que els que haurien begut amb seny i d’acord a la seva particular capacitat d’assimilació, marxen a casa seva, sense patir cap molèstia i potser amb noves amistats.

Ara penso que fins es podria simular alguna càrrega policial per als que aprecien les emocions fortes, per aquest capítol de la xerinola aniria bé llogar “segurates” o especialistes de la indústria cinematogràfica, es farien un sobresou interessant a la vegada que s’esbravarien i els serviria d’entrenament per a situacions de més compromís professional (per aquest concepte d’entrenament es pot acordar un descompte raonable dels seus honoraris). Mentrestant, els Mossos i Guàrdia Urbana es podrien dedicar a protegir d’adversitats -i de la delinqüència comuna- aquells ciutadans que no trenquen res, ni embruten, ni esvaloten... ja que en definitiva és la feina per a la qual tenim a sou als agents.

I als que els preocupa el preu de la beguda (i ho branden com a excusa per consumir-la al carrer sense discreció) els recomano que viatgin pel món i vegin el que costa arreu el mam... al•lucino en veure que es vol associar llibertat amb alcohol, brutícia i trencadissa, per no dir la exposició a greus trastorns de salut... que apareixeran quan es facin grans i hagin de pagar rèdits per les nits d’excessos, sense tenir ja el cos per a gaudir-les, ni ganes. Quina misèria mental s'ha de patir per no voler veure les coses que tenen per a reivindicar abans que les xerinoles etíliques.

7 comentaris


Pere, t'has passat... els que la van liar van ser unes cent persones i ja està... no possis dins el mateix sac a tothom (t'agradi o no el botellón... l'alcohol no és sinòmim de violència, només allibera les pulsions de qui ja és violent per sí mateix) a més, al botellón de BCN no hi va anar gairebé ningú... imagino que no volien problemes. Els que la van liar si que en volien, de problemes, i mira per on, segur que no anaven beguts (son els que han convertit l'escenari alternatiu de Barcelona en un No rotund a tot). Encara que de fet, aquesta ciutat ja està acostumada a la violencia als carrers (mira els anarquistes!)

Nuit - 21/03/2006 18:45


Parlant d'anarquistes... sabeu que van cremar els locals d'un grup anarquista del carrer Joaquim Costa... si es que...

Nuit - 21/03/2006 19:04


Exacte! Em dones la raó... quan es munta una moguda d'aquestes ja se sap el que passarà, no dic altra cosa. I no he posat tothom al ”mateix sac”, torna’m a llegir. Però sí que accepto que no m’agrada la pràctica del “botellón”, per que a l’alcohol li nego qualsevol bondat i em sembla impúdica la demostració pública d'un consum que no pot aportar res més que degradació física i intel•lectual i que arrossega gent cada cop més jove cap a una pràctica particularment nociva a edats adolescents, no oblidem l’efecte mimètic que tenen alguns models de conducta en edats on es posen en crisi les relacions amb els majors. I que no em vinguin amb la cançoneta de la moderació i el consum responsable, que ja he vist massa mostres dels seus efectes per que pugui creure’m res ni acceptar cap mena de promoció.

Si algú vol justificar la salvatjada de l’altre dia que vagi als veïns del barri a fer-ho entendre. A més, ho repeteixo: Volen beure? Cap problema, però mentre hi hagi risc per a les persones, els seus bens i la propietat pública, que ho facin en llocs segurs. Em nego categòricament a creure que la policia en tingués la culpa, com volen els que sempre busquen responsables fora d’ells mateixos i, si pot ser, criminalitzant tot allò que emani d’estructures organitzades. Ara, que el control es podia haver fet millor? Segur que sí, però l’origen del merder continuo situant-lo en una proposta indesitjable, i encara que les meves “solucions” son, evidentment, una broma, penso que no s’han de deixar prosperar projectes com el de l’altra nit, per que tenen una component de pobresa intel•lectual que tomba d’esquena i el nivell de risc, ja s’ha vist.

I em nego a acceptar la tradició dels desordres dels anarquistes (entre els que hi havia veritables sonats) per a assumir un nou vandalisme, primer m’haurien d’explicar que hi té a veure una cosa amb l’altra, ja que ara en desconec el component ideològic, almenys raonat i declarat... i els objectius ja hem vist quina solvència gasten. D’entrada aquells anarquistes van ser una conseqüència dels excessos d'organitzacions patronals sense escrúpols que defensaven a ultrança privilegis de classe que consideraven intocables, per a la qual cosa van organitzar escamots de pistolers a sou, amb les víctimes mortals que queden relatades al llibres.


Pere - 21/03/2006 19:49


Paradoxa: mentre aquí l’alegre jovenalla, esperança de futur del país, reivindica seguir mamant tant com vulgui –i al millor preu posssible- amb exhibicions forassenyades de frivolitat, brutícia i inconsistència ideològica, els nois del país del costat surten al carrer a rebutjar lleis per al treball que consideren injustes i regressives.

Noteu la diferència? Estem segurs d’haver entrat a formar part d’Europa?

Ah! Per cert, també es va fer malbé la porta del Bar Almirall una joia modernista que fa poc protagonitzava una de les històries que publiquen els amics de Bdebarna... Que bé, quina gràcia!

Set-ciències - 21/03/2006 20:03


Que no.. que els que la van liar no estaven reivindicant beure al carrer... només l'estaven liant perque els hi agrada fer-ho (pq així se senten rebels i antisistema)... són els mateixos que ara estan parlant de liar-la pel tema de la Seat i que la liaran per altres temes fins que creixin, si es que creixen... i pel que he vist de França, els que la lien a França són de la mateixa mena que els que la lien aquí (més igual si és just o injust el que demanes, deixa de ser-ho si per reivindicar-te has d'obrir-li el cap a algú)... una cosa és una manifestació (que em sembla molt be) i l'altre anar a fer mal

Nuit - 21/03/2006 20:57


Hola amics!,escric per escriure,estic totalment desorientat,la veritat és que tenim mala peça al teler.D'avalotadors i provocadors n'hi ha a totes les manifestacions, sigui del caire que sigui, i són dificilment controlables ja que actuen amb una certa organització i premeditació.
En tots els moviments que he conegut sempre he vist gent que realment sentia el que predicava i altres que anavan a treure un profit individual.
Hi ha gent a la que només l'interessa el caos i el desordre,recordeu el Cojo Manteca?.
Punt i apart requereix valorar el paper de les forces públiques,ep jo també he vist a policies de paisà fer el paper d'avalotador, suposo que per desenmascarar a algún indesitjable, peró quan aixó passa, qui és capaç de separar el gra de la palla?.
Encara que sóc partidari del prohibit prohibir, també opino que qui la fa la paga, i aquí si que estaria d'acord en que la justícia és poc severa amb aquests malfactors.Amb la de carreteres que s'han de fer i la de boscos que netejar!.

Enric - 21/03/2006 21:05


No penso seguir polemitzant i ho diré per darrera vegada: odio els vàndals, aquest és un sentiment en estat pur, precís i que no demana interpretacions ni sento cap necessitat de justificar-lo... tan segur n’estic que si jo impartís justícia patirien en la seva persona totes les malvestats que provoquen: violència, cops, fractures, foc, totes; així tastarien el gust del que fan.

La segona qüestió: la beguda sense el goig d’assaborir un producte ben elaborat, fruit de la cultura, entesa com a manifestació de “llibertat” i vehicle de desinhibició em mou a la llàstima i vergonya aliena. Fins aquí podria dir: - Ja us ho fareu!... Però és que la realitat és tossuda i totes aquestes concentracions acaben, invariablement, amb una brutícia insuportable i en el millor dels casos sorolls i molèsties insofribles per al veïnat que els ha de suportar. Si només fos per la salut dels celebrants, ja poden petar de cirrosi tots plegats.

I que ningú em torni a dir que no es poden barrejar, que uns van amb el lliri a la mà i els altres son uns maleïts bàrbars; encara que és una distinció molt reduccionista i que podríem discutir llargament, això ja ho admeto per tal de tancar el tema, per això faig la distinció del que sento envers l’actitud de cada col•lectiu, però és que la pràctica, constatada repetidament, ens diu que sovint s’ajunten i completen un còctel (mai tan ben dit) absolutament menyspreable.

Pere - 21/03/2006 22:57
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010