La mare de Deu del porquet

Sortint de la parada de metro del Liceu se'm va ocórrer acostar-me al Dunkin Donuts que hi ha just al costat del mercat de la Boqueria (sí, m'agrada la xocolata desfeta del Dunkin Donuts, qué passa)... pero no vaig arribar a entrar per culpa d'una imatge-postal nadalenca que em va deixar garrativada. Just a l'entrada del mercat hi havia una mare de Deu amb un porquet als braços rodejada de càmeres i fotògrafs. (El porquet era de cartró).

Hi havia tres possibilitats: que fos una promoció de la Boqueria pq mengèssim porquets per Nadal, que fos una revelació de caràcter diví que canvies per sempre els fonaments de l'església catòlica o que fos qualsevol altre cosa.

Va guanyar la tercera possibilitat. M'hi vaig acostar a una noia que repartia propaganda i així vaig saber que es tractava d'una campanya ecologista que es deia: "Navidad sin crueldad". L'artífex, un argentí de nom Francisco, em va explicar que no era de calaix celebrar el naixement d'un nen sagrat cruspint-se nens innocents (i es referia als porquets). Qui vulgui saber-ne més, pot visitar la web: www.seavegetariano.com

Probablement, Nuit, jo no menjaría porquet d'aquesta mesura encara que per alguns es una auténtica tentació, especialment pels qui s'acostes a Casa Duque ó Candido de Segóvia.

Per a mi, l'auténtica tentació, irrefrenable, contrària a la meva força de voluntat, a la meva seriositat i a favor des desfici.....son els maleïts Donuts!!