Portada » Ciutat Vella

Mes petites coses meves

LLOC: San Olegario (Ciutat Vella)
DATA: Dilluns, 30 de gener de 2012
AUTOR: joan pares closa <jpfinders68@hotmail.com>

He escrit dues petites histories de la meva infantesa i no veig que a ningu l'interesi pero amb tot i aixo n'esplicare una mica mes de la meva vida.Cuan anaba al Collaso i Gil i surtia de l'escola per anar cap a casa donaba la volta per el carrer Las Tapias per que m'agradaba veure aquellas dones amb las faldilles tan curtes i els pits tan grans, no sabie el perque pero m'agradaba. Jo era una mica pinta i un buscavides ,cuan amb faltaven centims anaba a obrir prtes de taxi al Paralel, cuan tenia gana amb comprabe una barra de pa al forn de la Neus al carrer San Jeroni i despres anaba a una taberna que es deia Los Cuernos al carrer San Olegari que posaben varies olles grans amb musclos, calamars.faves amb suc, peix tambe amb sun i despres de tria i haber obert la barra de pa, nomes tenia que aproparme a la olla escollida i molt rapid (aixo si ) posarla adintre sucant be el pa i agafant el munu escollit, cuasi mai ens habien agafat eram molt rapids i jo no anaba mai sol, sempre anaba amb colla.Aixo ho feiem sempre per las tardes per berenar pero no cada dia sols de cuan en cuan.Al carrer Sant Pau si que estaba la fabrica de galetes Mahoma i entran per una casa del carrer Riereta anabem al magatzem i sempre ens donaben algunes galetes trencades pero que estaben molt bones. Al carrer San Jeroni hi habia un bar que es deia Cal Celestino i tambe feian unas anchoves que estaben bonisimas , pero el berberechos els anaba ( alguna vegada )a menjar a una bodega que era al costat del forn de la Neus, eran molt grans i ames la salsa que li posave era especial.Tambe recordo que moltes vegades cuan sortie del cole anaba a jugar amb esl amics al pati de l'esglesia San Pablo del Campo i casi sempre acaba pujant al campanari pero per la part de fora o sigui escalant per la pared sense trampa ni cartro.Tambe recordo que pujabe als terrats per cualsevol escala que tingues oberta la porta o que no tanques be i feiam el recorrido per els terrads pujabem per el nº 27 de San Jeroni i surtiem per el carrer Cadena o sigui que donabem la volta a la poma pero teninen comte que hi habia desnivells i separacions, entre una casa i un'altra i aqui si que corriem perill tots els que feiam aixo, pero era una forma de deixar anrrere al que ens volien agafar.Cuan amb van fer fora de l'escala no vaig poder entrar amb un'altra cuasi dos anys despres ninguna escola amb volia, els informes de l'escola Collaso i Gil habian estat enviads a varies escoles i no amb deixaben entrar i el carrer amb va ensenyar moltes coses i ancara han tinc moltes mes per explicar ,pero aixo sera un altre dia. Bona nit i Visca el Barri Xino.        

5 comentaris


No és que a ningú li interessi, però a vegades la gent és tímida alhora de comentar

nuit - 02/02/2012 16:11


Hola Pares, m'agrada molt la teva narració. Això de les galetes Mahoma sembla una premonició. I quan parles de les anxoves em ve salivera a la boca.

Et prego que no afluixis, encara que tinguis pocs comentaris. Son moltes les persones que passen per aquesta pàgina per llegir-hi coses interessants.

Per favor, segueix explicant-nos coses teves. Moltes gràcies Joan.

 

lletraferit <joanmarrugat2@gmail.com> - 03/02/2012 17:41


Identificat plenament anmb les teves vivecies, las comparteixo moltas de ellas

joan - 06/02/2012 19:54


Soc Joan Parés Closa amb deian " El Boleta "i vaig pasa meva infantesa al carrrer Sant Jeroni nº 25 fins esl 14 anys, tenia com amics a Jordi Soldevila, Jose Luis Parejo , Jordi Pla i Mario Pla, Pepito Martos, Andres Diaz i Pepe Diaz i dels demes sols recordo el nom Pablito (era sord mud ) L'Enrique ( papirones ) el gambeta, el repepete, el Ricardo (el seu pare era barber) el Joanito, el Pablo Jorge, el Ramoncin i alguns mes que no recordo gaire be. Tinc actualment 64 anys amb costa molt escriure be el catalá perque ningu l'ensenyaba a la escola, pero crec que senten bastan be, el que dic.Avui bull paralar de la meva primera experiencia sexual que va ser milt gratificant i sorprenet perque jo ja sabia que les nenes no tenien el mateix que nosaltres pero ho vaig tingue que veure per mi mateix cuan crec que no mes tenia 6 anys, ho vaig descubri amb una veina que va tindre una nena i sense que ningu amb mires vaig anar cap el llit li vaig destapa la roba i vaig mirarli el que tenia i era veritat el que deian els nens mes grans que jo las nenes tenian un tallet la veritad es que amb vaig queda parad. Be aixo es el descobriment del sexe contrari pero la experiencia va ser cuan una tarde de estiu i al nº 28 de Sant Jeroni hi habia un grup de nens i nenas i de sobte veig que s'an van cap la escala i comencen a jugar fense petonets, abraçanse i jo sense pesca res pero no perdia detall i allo cada vegada anabe mes depresa i haian coses que no entenia, eram al repla que hi habia una finestra amb barrots de ferro que estaba a la altura del terra i es veia l'entrada alla al menys eram uns sis o set nens i dues nenas era com un orgia pero de nens petits ( com una peli prono infantil ) i una d'ellas la mes llançada va dir "los que tengan pipi primero " amb vaig queda gelat, perque jo no tenia pipi i vaig pensar ja vueras com amb quedare sense fer res, i aixi va ser , perque es que no tenia pipi i por molt que volgues, no amb venian les ganas de fer pipi i els demes no se pas com van acabar per que jo veia que es refregaben amb las dues nenes , pero por molt que mirabe no veia res i ancara que ho vest vist tampoc ho ves entes perque no mes tenia sis anys, i tambe recordo que despres per despedirnos li vaig fer un peto pero jo volie ferl a la galta i has va girar de cop i el peto li vaig fer als llavis, uf quin fastic amb va fer vaig estar escopin tota la tarde fins arrivar a casa que amb rentar la boca a la font que teniem la repla de casa meva i aquesta va ser la meva primera experiencia sexual que la veritat amb va servir per saber diferenciar entre esl homes i las dones i per aixo a vegades penso que nio era pas cap mania aixo que jo tenia de anar a veure las dones o be al carrer Las Tapies o al carrer Robadors era una cosa totalment natural per l'atraccio que sempre ha existid entre homes i dones. Las nenes que van estar amb aquella sesio les recordo be , pero no vull dir els seus noms, no sigui cas que ancara tinguesin algun problema despres de cuasi 60 anys ( que tot es posible ) Be a veure, si despres de donar pels i senyals de la meva infantesa i ha algú, que amb digui algo respecte al carrer San Jeroni i seus voltans perque jo anabe a tot arreu i tenia temps per tot.  Visca el Barri Xino i el distrito 5º        

joan pares closa <jpfinders68@hotmail.com> - 08/02/2012 23:55


Visca! Joan.

lletraferit <joanmarrugat2@gmail.com> - 09/02/2012 15:57
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010