Portada » Ciutat Vella

Sikhs

LLOC: Hospital (Ciutat Vella)
DATA: Diumenge, 13 d'abril de 2008
AUTOR: Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat>

La història del Punjab és convulsa, i la seva condició de país frontissa entre dos grans estats (Índia i Pakistan) l’ha convertit sovint en escenari d’esdeveniments dramàtics, totes dues nacions han pugnat per una hegemonia mai resolta, i això ha fet que els habitants de la regió hagin hagut de desenvolupar un capteniment que ens pot induir a pensar que són bel·licosos. Com que, a més, les influències occidentals hi han deixat petja i fins l’han governat, ja tenim l’embolic assegurat; molts cops, ciutadans punjabís han esta involucrats en magnicidis i atemptats que acrediten com una tensió secular altera la vida dels naturals de la regió.
Però ara no cauré en la petulància d’abocar coneixements postissos, que prou se’n poden trobar a enciclopèdies, atles i, òbviament, a Internet. Sí que em ve de gust relatar la meva experiència personal d’avui: he participat d’una festa tradicional d’aquesta ètnia remota i sense sortir de casa... Ha estat inesperat del tot, per que l’objectiu era la fira setmanal d’artesania de la Rambla del Raval, però una munió de persones cofades amb turbants de color safrà m’ha cridat l’atenció, i els he seguit; efectivament, al carrer de l’Hospital, ben a prop del lloc on es troba un temple que dediquen a la seva fe, s’aplegava el gruix de celebrants.
Ja puc dir que, a diferència de la idea de cerimònia molt ritualitzada que un imagina, aquesta festa era un pèl desordenada, poc jeràrquica, ja que la única cosa que semblava dotar-la de caràcter religiós era una camioneta que havia convertit la caixa posterior en una mena de temple rodant, els guarniments eren els mateixos que podríem penjar en una revetlla o festa d’aniversari (dels que venen a la Comercial Bolsera), entre les garlandes s’hi veien cintes amb la bandera catalana, una cortesia que és d’agrair. Sota el tendal del temple portàtil un clergue anava desgranant una salmòdia àtona i monòtona, que era seguida per algunes persones properes, poques –això també m’ha estranyat.
Cridava favorablement l’atenció, una desusada presència de dones i força criatures, jo vaig prou sovint pel barri i avui m’ha sorprès la quantitat de dones de totes les edats... mentre la presència dels homes al carrer i als comerços és constant i rellevant, elles són força invisibles d’habitud... Un altre factor d’admiració ha estat la bella varietat de vestits tradicionals, amb colors lluminosos i ricament guarnits de brodats, lluentons i filigranes, era ben bonic de veure. En canvi m’ha fet patir d’allò més un fet que trobo de gran risc en una aglomeració tan espessa: moltes d’elles –igual que molts homes- anaven descalces, amb les ungles curosament pintades, però exposades a mil trepitjades, i accidents derivats dels objectes tallants a terra. He caminat amb tota la cautela que era del cas i em sembla que no he fet mal a ningú.
L’altre focus d’atenció, més dinàmic -i que fa pensar en la llegenda guerrera dels homes- era la rotllana que s’havia format en un eixamplament del carrer: allí, homes que vestien dues classes diferents d’uniformes de lluita (blanc i taronja o morat i carabassa) competien en una mena d’esgrima, amb la insignificant protecció d’un petit escut rodó a la mà, amb el que havien d’aturar els cops del contrari. Un àrbitre amb barbes solemnes, regulava la contesa, que no he notat que produís cap lesió, sortosament. Entre baralla i baralla, sortien a la rotllana uns dansaires que giravoltaven un artefacte acolorit, composat d’un cercle amb cordons dels que pengen unes boles o pesos en forma de llàgrima.
Tot molt bigarrat i distret, encara que el més celebrat eren uns oficiants que anaven repartint, generosa i contínuament, pakores i samoses; com a expert en aquestes menges, puc dir que han estat les més bones que mai he tastat... encara que, atès que era ben passat migdia, potser la gana m’ho ha fet imaginar. També passaven amb uns dolços que desconec i aigua o refrescos.
El senyor de la foto, m’ha preguntat gentilment si ja havia menjat, li he dit que sí, que gràcies... tot seguit em demanava si jo era de la premsa, la càmera que jo duia, li ho haurà fet pensar... —No, no, sóc aficionat, jo... I com que ell em filmava, no he tingut cap recança en enfocar-lo: el resultat és aquesta imatge que acredita la meva presència i participació en el “Vaishaki” d’enguany..

10 comentaris


bonica aportació, pere! m'has fet enveja de ser-hi també. aquest tipus de festes m'encanten, quan vius les tradicions d'altres llocs t'adones que realment no som tant diferents... i lo diferents que som!
els dolços dels que parles m'imagino que seran baklawas [pronunciat bak-laba], molt extesos pels països d'influència àrab - excessivament dolços per culpa d'unes cantitats ingents de mel, m'equivoco? jeje, m'encanten!

del teu escrit m'ha quedat una curiositat, per això... què celebraven??

;D

Yanahe - 14/04/2008 11:12


No eren "baklawes", aquests els conec, eren una mena de presa rectangular de color blanc trencat, compacte i de textura fina; com totes les llaminadures orientals, són excessivament dolces per a mi, igual que gairebé totes les del món... no m'agrada gaire el dolç, però els d’allà em resulten insuportables del tot. No dic el mateix del menjar, que me’n deleixo.

D'això de la celebració en pots trobar documentació àmplia a l'omnímode Internet, a més, el bedebarnauta (o bedebarnícola?) Enric Jara t'ho pot contestar millor que jo, que ell té amics en aquesta comunitat; i si busques al "nostre" web, trobaràs més informació que ell mateix va incorporar.


Pere - 14/04/2008 11:54


L'anima d'en Pere gravada amb alta definició.

Kim - 14/04/2008 11:56


Sembla mentida Yanahe que ignoris la mena de celebració que va rtindre lloc en aquell lloc. Tal com queda palés en el post, les conviccions fonamentals d’aquesta religió sikh té els orígens en el primer mestre, el Guru Nanak, que va predicar un missatge de germanor universal, de rectitud, de justícia i de devoció a un Déu únic, a homes i dones de totes les castes, rebutjant les injustícies i la hipocresia; la religió sikh és contrària al sistema de castes. El Guru Nanak va establir les bases del dharma sikh , però l’estructura completa es va anar forjant gràcies als deu gurus successors. Els sikhs creuen en un Déu únic venerat per totes les religions amb noms diferents. Quan van preguntar al Guru Nanak quin era el nom de Déu va respondre: «Sat Nam», la veritat és el Seu Nom. És impossible definir Déu, no té cap forma concreta; per descriure’l cal admetre la impossibilitat de definir-lo. Així, ha rebut molts noms, entre els quals hi ha Sat Kartar , el Veritable Creador, o Ek Onkar , l’Únic Creador de la Creació. El Guru Nanak va ensenyar que només ens hem de prostrar davant de Déu, que la voluntat supera el fatalisme i la predestinació, que podem desenvolupar la nostra bondat, i que les persones tenim cos i ànima. Quan morim, l’ànima va al país de Déu i el cos perd tot el seu valor. Els sikhs sovint han estat perseguits i han patit matances, i sempre han fet tot el possible per defensar les seves creences; això els ha donat fama de guerrers, però el missatge de la seva religió té un esperit pacífic i conciliador. Els valors ètics i morals dels sikhs treballen per seguir una vida de rectitud. Déu és la base de la seva moral. Com que Ell és Veritat, ells no fan mal a ningú, ni menteixen, ni enganyen, ni roben, ni fan mal als altres. Un dels seus principis és treballar honradament, guanyant-se el pa amb la suor del seu front, per ser un exemple per a la família i la societat. A més, reparteixen els guanys amb els més necessitats com a mostra de generositat i per acollir els pobres. Als seus temples s’ofereix sempre menjar i hospitalitat gratuïts. El tercer guru va ser el precursor de la igualtat entre homes i dones. Ell va fer possible que les dones ocupessin, per primera vegada a l’Índia, càrrecs espirituals destacats. Des de sempre, els sikhs han cregut en la igualtat entre totes les persones, ja que considerem que ningú no és superior a un altre. Això també els ha dut a establir la igualtat entre religions i castes. Donen molta importància a la vida de família, més que no pas a l’ascetisme, i valoren molt la vida en comunitat i l’esperit de servei als altres. Els textos fonamentals tenen com a únic text sagrat, el Guru Granth Sahib. Després de la mort del desè guru es va establir que ja no hi hauria més successors i que el llibre seria el mestre, el pilar de la religió, ja que el text recull els ensenyaments de tots els gurus, missatgers de Déu, i conté tota la doctrina sikh. Sovint, els ensenyaments es transmeten mitjançant cants inspirats i aquests himnes formen part de les escriptures sagrades. El Guru Angad va crear un llengua senzilla de llegir i de comprendre, el gurmukhi , perquè tothom pogués accedir als textos sagrats. La pregària, el culte i les pràctiques de la majoria que també tenen de quan els sikhs beuen l’ amrit o nèctar es comprometen fermament a seguir els ensenyaments dels gurus. Aleshores els homes reben el nom de singh , que significa ‘lleó’, i les dones kaur , que vol dir ‘princesa’. A partir d’aquest moment segueixen el manament de les cinc k, que consisteix a dur els cabells i la barba sense tallar i cobrir-se amb un turbant, com a símbol de respecte al Creador ( kesh ); portar una pinta de fusta, per tenir cura del seu cos ( kangaa ); una daga, com a compromís de defensa dels humils, els dèbils i els innocents ( kirpaan ); un braçalet d’acer, símbol de les anelles d’una mateixa cadena que els uneix amb la Veritat ( karaa ), i roba interior especial, per respecte a l’energia procreadora (katcheraa). Aquests requisits els ajuden a recordar que durant tot el dia han de comportar-se com a sikhs. Un dels tres principis que segueixen, a més del treball honrat i l’ajut als necessitats, és la pregària. Cada matí es lleven abans de l’alba, es renten per purificar-se i durant una llarga estona mediten el nom de Déu ( Naam ) per fer-se vibrar per dins, i llegeixen els textos sagrats. Aquesta meditació la practiquen tot el dia. Abans de sopar també fan una pregària i abans de d’anar a dormir recorden una vegada més el nom de Déu, reflexionen sobre tot allò que han fet, donant gràcies i demanant un nou dia. Cada diumenge es trobem a la gurdwara , el temple on hi ha el tron que conté les escriptures. A les seves cases també hi sol haver un petit espai amb el text sagrat, davant del qual fan les pregàries. Al temple llegeixen el Guru Granth Sahib, fan cants religiosos i comparteixen un dinar gratuït amb tothom qui ho desitgi. Les conviccions fonamentals son les que son. La religió sikh té els orígens en el primer mestre, el Guru Nanak, que va predicar un missatge de germanor universal, de rectitud, de justícia i de devoció a un Déu únic, a homes i dones de totes les castes, rebutjant les injustícies i la hipocresia; la religió sikh és contrària al sistema de castes.
El Guru Nanak va establir les bases del dharma sikh, però l’estructura completa es va anar forjant gràcies als deu gurus successors. Els sikhs creuen en un Déu únic venerat per totes les religions amb noms diferents. Quan van preguntar al Guru Nanak quin era el nom de Déu va respondre: «Sat Nam», la veritat és el Seu Nom. És impossible definir Déu, no té cap forma concreta; per descriure’l cal admetre la impossibilitat de definir-lo. No sé si ha quedat prou clara la mena de celebració que va tindre lloc en aquell lloc, Yanahe.

Lletraferit - 14/04/2008 12:10


NO

Anònim - 14/04/2008 13:26


Ei Castaño, tiu, ara ja saps qui anava dins de la furgo, recitant la lletania...

Zzzzzz... - 14/04/2008 14:50


Lletra, et falta de primer la barba en plan salvatge, després el turbant, la daga i apa a predicar que el rotllo ja el saps.

Kim - 14/04/2008 18:38


El bon amic Pere, que sempre m'ha valorat per damunt dels meus mérits, m'atorga un suposats coneixements dels sikhs que no tinc, per molt que sí és cert que tinc coneguts.
Després de l'epístola d'en Lletraferit poc si podría afegir, només alguns matissos, que per no allargar i per no cansar al personal, jo us remetría a dues històries anteriors on ja és tocava el tema i on algú que li interessi hi pot anar:
"Waishaki, any nou sikh" penjada el 29-3-06 per Suskiin, i "Una bella història" penjada el 24-2-06 per mí mateix.
De totes maneres si puc afegir que és un poble molt interessant i que d'ells en podriem aprendre quelcom, sobretot en el que fa referència a familia i honor.

Enric J.S. - 14/04/2008 19:09


gràcies per la info, lletraferit, m'ho llegiré en una estonetea, que ara encara haig d'aguantar una miqueta desperta! jijiji.

;D

Yanahe - 16/04/2008 00:24


Cuan han comencat els relats de la profeso ,vos preocupaba que anesin descalsos ,al davant de tot van uns homes que escombren el carrer ,precisament per evitar que ningú prengui mal i durant tot el recorregut reparteixen fruita i veguda amb tota la gent sense discriminar a ningú .L´ultim any varen repartir pots de suc petits i una mena ¿d´orxata ?bonisima.

Un cop a l´any tots els temples de diferentes religions fan portes obertes i pots entrar i parlar amb els responsables que et contesten a totes les preguntes

No se si es a diari pero dins el temple hi ha un espai a on per torns uns" homes sabis"llegeixen continuament les oracions del llibre Sagrat ,tens que entra descalç i si li vols retre respecte tens de ajonollarte davant del llibre i fer una postració .El que porten en la furgoneta durant la profesó es el llit a hon descansa el llibre Sagrat .he trobat molt interesant totes les explicacions perque jo visc envoltada d´ells i se poc mes que el quevos he explicat .

 

 

argos - 27/09/2008 23:59
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010