Portada » Ciutat Vella

Antigues lloses

LLOC: Carrer dels Comptes (Ciutat Vella)
DATA: Dimarts, 16 de maig de 2006
AUTOR: Marta Pastor

Pujant pel carrer dels Comptes, abans d´arribar a la Plaça de Sant Iu, sols els passejants més avistats hauran reparat en aquesta paraula inscrita gairebé arran de terra en un dels murs laterals de la Catedral. LOPOV diu la inscripció. I què vol dir LOPOV? Vet aquí un petit misteri, al menys per a mi.

Lo que si que és cert és que per l´antic Call encara es poden veure algunes inscripcions en hebreu, degut fonamentalment a que algunes de les construccions del s.XV com el Palau del Lloctinent (actual Arxiu de la Corona d´Aragó, al mateix carrer dels Comptes) van emprar lloses provinents de l´antic cementiri jueu de Montjuïc, que fou destruit arran de l´expulsió dels jueus de la Península.

Tot i que les obres de lo que seria l´actual Catedral gòtica van començar l´any 1298 i no van finalitzar fins al segle passat amb l´enllestiment de la façana, desconec de quina època daten els murs i si realment per a la construcció de la façana es van emprar lloses del cementiri jueu –perque si així fos resultaria bastant metafòric, brutalment metafòric-. El cas és que si feu una volta a la Catedral i us fixeu molt detingudament en les pedres podreu veure altres inscripcions, ja gairebé esborrades pel pas del temps.

Així que si algú té algun tipus d´informació que pugui confirmar o desmentir que aquesta pugui ser una de les lloses de l´antic cementiri jueu o simplement té alguna altra teoria o informació serà d´agrair! Tanmateix, si algú sap lo que pot significar el terme LOPOV també seria fabulós!

Moltes gràcies a tots!

20 comentaris


Compte, amb els comptes!

No fos cas que s'emprenyessin, per una banda els titulars dels Comtats nobiliaris i per una altra, els bons professionals comptables... que prou feina deuen tenir comptant els milions de vots del PP contra l’Estatut!

De tota manera, val a dir que el tema és apassionant; ja sabem que molts dels petròglifs de les catedrals i altres edificis notables de segles reculats son marques i signatures que hi deixaven els pedrers que treballaren en la construcció, de vegades adopten forma de logogrif i altres representen una mena de grafisme significatiu que responia a la sigla del nom personal o el taller del menestral. Però el cert és que aquesta paraula de sonoritat caucàsica resulta intrigant, per que no sembla associable a cap artesà local. La hipòtesi de l’aprofitament és plausible, ja les restes romanes que conservem ens mostren molts casos de construcció en que s’incorporen restes de temples que haurien “donat de baixa”, en alguns casos per causa del desprestigi de la divinitat que honoraven, altres vegades era el personatge públic exalçat el que queia en desgràcia, i així hem pogut trobar efígies i esteles dedicades fent de farciment d’un pany de muralla o als fonaments d’un edifici. Com deien ells: Sic transit gloria mundi...

Set-ciències - 17/05/2006 13:27


Ostres! Això que expliques de les signatures dels pedrers ho havia sentit explicar a un programa de la tele, tot i que allí ho atribuien directament a símbols masònics. Però val a dir que de fet, a una de les lloses de la Catedral vaig veure una mena de creu amb els extrems coronats amb una mena de triangles. Em va semblar improbable que es tractés d'un símbol hebreu (en el suposat que la llosa provingués del cementeri jueu, clar). Però ara, amb això que expliques crec que s'obre una segona línia d'investigació si més no.

Seguiré investigant el tema. Gràcies!

Marta Pastor <mbarat1982@hotmail.com> - 18/05/2006 15:46


Això de la maçoneria certament sembla tenir origen en l’època de construcció de les grans catedrals i probablement era una manera de protegir un cert corporativisme gremial, jo no en se gran cosa però com que ha estat voltat del secretisme propi de les coses tancades -o induïdes cap a un cert elitisme- ha estat aprofitat per a veritables fantasmades especulatives, encara hi ha molts farsants que es munten teories al voltant d’un moviment prou innnocu avui en dia, també hi va bé l’aire de conspiració que al llarg de la història s’hi ha volgut atribuir i alguns literats de via estreta n’han fet ús per a perpetrar veritables tonteries editorials.

De tota manera s’ha de reconèixer que en algun moment de desorientació nacional, aquí van tenir un paper regenerador i si estàs interessada en el tema pots anar a la Biblioteca Pública Arús, del Passeig de Sant Joan, 29, on trobaràs força informació, no debades la va fundar un dels seus adeptes més interessants, en Rossend Arús, que va viure a la segona meitat del segle XIX i va fer llegat a la ciutat d’una de les més desconegudes biblioteques de Barcelona... i de les més suggestives pels temes que hi donà cabuda.

I, si no t’has d’enfadar, et diré que això que ens presentes no son lloses, sinó carreus...

Pere - 18/05/2006 16:37


Gràcies per la info sobre aquesta biblioteca que deconeixia del tot, no dubto que serà una bona descoberta! I també per la puntualitazació, les coses pel seu nom!

Marta - 18/05/2006 17:25


Ja hem resolt l'enigma. L'historiador Carles Vela ha investigat el cas i ha descobert que a l'inscripció hi posa: LO POV (El pou) i indica per on passava una antiga canalització d'aigua. Reproduïm aquí l'explicació, molt interesant, del senyor Vela:

"Al meu entendre la inscripció és posterior a la construcció de la catedral i no és fruit del reaprofitament de carreus antics ni és una marca de picapedrer. Ni tant sols és una de les inscripcions commemoratives que, de tant en tant, es troben a l'exterior
de la catedral, la majoria actualment en força mal estat de conservació i escrites en llatí i caràcters gòtics (per allà mateix on hi ha aquesta inscripció crec recordar que n'hi ha un parell d'aquestes inscripcions commemoratives, a les quals crec que qui ha fet la foto hi al·ludeix indirectament). Crec que potser fins i tot no és medieval. Anem, però, a pams: crec que la inscripció vol dir "el pou", "lo pou" en català antic, amb la /u/ escrita com en epigrafia clàssica llatina /v/ i justament aquest tret classicitzant ens situa més a l'edat moderna que no a l'edat mitjana, més renaixentista que no gòtica. I sobre la raó de la inscripció, doncs que per allà hi hagués un pou, potser un pou colgat o cobert del qual es va voler guardar constància mitjançant aquesta inscripció (penseu que Barcelona no la creuava cap riu (el Besòs i el Llobregat eren ben lluny) i l'aigua s'havia de fer arribar i aconseguir per mitjans artificials: el rec comtal, un aqüeducte romà mentre va funcionar i, sobretot, pous)".

Bdebarna - 31/05/2006 14:17


Volia escoltar què ens deia el savi Vela a la ràdio en el programa d'avui, sobre inscripcions i els seus misteris i se m'ha escapat. Algú n'hauria de fer-ne un resum i publicar-lo aquí, em sembla...

Pere - 31/05/2006 14:19


Completant el que ja s'ha transcrit de les meves paraules, afegiré que la inscripció en qüestió no és única i que n'hi ha una altra de similar a la façana de la capella de santa Llúcia: "A 2 CANAS LO POV" ("a 2 canes (hi ha) el pou"). Ambdues inscripcions, possiblement del s. XVIII, assenyalen l'existència, en el subsòl, d'un pou o cisterna amb el que es distribuïa l'aigua que entrava a la ciutat. Aquestes instal·lacions eren tan importants, que els coetanis van decidir gravar en les parets de la catedral el lloc exacte on es trobaven.

Comentant els comentaris (valgui la redundància), cal dir que realment era habitual reaprofitar pedra d'antigues construccions i Ciutat Vella n'és plena d'exemples, no solament de construccions jueves, sinó de totes èpoques i confessions religioses. Aquest no és el cas de la inscripció que ens ocupa, però a la catedral se'n pot trobar algun exemple. Per exemple, l'altar central de la catedral (que és modern) se sosté sobre dos capitells recuperats de l'antiga basílica paleocristiana i crec que la porta del claustre es va aprofitar de l'antiga catedral romànica. Enfront la catedral, a la Casa de l'Ardiaca, a la primera sala que hi ha, tot just creuat el pati de la palmera, s'hi pot veure un llenç de muralla romana i entre el farciment crec recordar que hi ha algun capitell reaprofitat. I se'n podrien citar molts més casos.

De marques de picapedrers també se'n poden trobar a la catedral. A la façana de la capella de santa Llúcia crec recordar que és fàcil veure'n si hom s'hi fixa, ja que molts d'aquests símbols s'esborronen amb el pas del temps.

Carles Vela - 31/05/2006 16:26


Òbviament, la petició que he fet en la nota anterior ja no té sentit, deu haver-se creuat amb la nota d'aclariment de Bdebarna. De tota manera em plau afegir un comentari:

Això lliga perfectament amb una altra indicació ben propera i que es llegeix a un costat del portal de la capella de Santa Llúcia: "a dues canes lo pou"... En aquest cas també n'assenyala la situació d’un aqüífer, i es considera una inscripció del segle XVII. És curiós que en algun moment que vaig reflexionar sobre l’enigma que ens remarcava la Marta, jo especulava –per a mi mateix- sobre la dualitat de la be baixa en llatí, com a lletra i com a xifra equivalent al número cinc, esperant que aquest fet m’obris alguna hipòtesi... en cap moment vaig tenir en compte que fos una grafia molt posterior a l'època romana, i és clar, partint d'aquest error cronològic no hi ha qui en tregui l'entrellat!

De la existència d’aquests pous al pla de Barcelona hi ha molts testimonis, el mateix carrer del Pou de la Figuera –que jo mateix esmentava a una història truculenta- n’és un De les corrents subterrànies de Barcelona ja se’n va parlar força aquí mateix en el cas de la “Font de Fum” fallida, a la confluència del Passeig de Josep Carner amb Paral•lel; als que us sentiu encuriosits us recomano revisar la història “Homenatge al carbó desaparegut”.

Pere Castaño - 31/05/2006 16:27


Punyeta! Sempre faig tard per un o dos minuts... i ja van dos cops!

Pere - 31/05/2006 17:04


Carai! Us asseguro que malgrat que s'hagi esfumat la possibilitat de les antigues lloses del cementiri jueu i al mateix temps la dels pedrers masons -que sigui dit, li conferia a l'assumpte cert aire de misteri obscur- el final no desmereix gens ni mica! De fet, hi ha res més misteriós que la pròpia quotidianitat?

Per la meva part i arrel de la meva petita investigació, us proposo la descoberta d'altres petjades que el pas del temps a fossilitzat als carrers de la nostra ciutat. Un cop més, els passejants més avistats podran descobrir a algunes de les porteries dels edificis de lo que es coneix com a Call Menor, petits orificis practicats sobre la pedra. Aquest cop no hi ha misteri, doncs es tracta d'orificis en els que els jueus que habitaren la ciutat hi dipositaven els "mezuza" o petits estoigs que contenien, enrotllades, pregàries escrites sobre pergamí.

No és fascinant que la història s'ens presenti així?

Moltes gràcies a tots per ressoldre aquest "misteri"!!!

Marta Pastor <mbarat1982@hotmail.com> - 31/05/2006 17:44


En Pere ha fet un comentari demanant que algú faci un resum del que es parla a la radio el dia que “sortim” per antena.
Jo,com més d´un de vosaltres ,tampoc puc escoltar la radio a l´hora que ho fan i també m´agradaria saber el que s´ha
parlat.
Es per aixó que pregunto .
Marta, Laura, podríeu penjar cada setmana ,en format audi, l´últim programa emes ?. No entenc d´informàtica i Webs ,
però crec que es factible i mes d´un Bdebarnaute ho agrairia .

Carles ؃ - 01/06/2006 08:54


Parlant de “LO POU”

M’heu tocat el voraviu
dient-li “català antic”
a un llenguatge ben viu:
l’article “lo” ponentí
que s’empra des de bon matí
fins que hom se gita al llit
sia infant, avi, muller o marit.
Que tinc arrels lleidatanes
i reivindico vehement
les essències catalanes
de la parla de ponent.
No ens maregeu la perdiu
i no entraré en batalla,
podeu dir-ne “normatiu”
del que parla teve tres
sense qualificar d’antigalla
lo nostre “lo” i altres més
que no ens sonen forasters
des de lo Carxe murcià
a la Franja aragonesa
i de la ribera d’Orpesa
fins lo Pallars Sobirà.

Pere Castaño - 01/06/2006 12:40


He trobat un llibre que explica el significat dels signes grabats en les pedres .
"El Libro de los signos" ,colección inicio ,Ediciones 29 .Espero que aquesta informació vos serveixi per fer mes interesant les vostres recerques .

Argos - 31/10/2007 00:50


Pere mol bo el teu poema, tens rao que cada terra te la seva parla i no tenim de trastocarla.

Marta si tinteresen les marques de canters, la paret de sta. llucia esta plena de simbols diferents, tambe en pots trobar a la plz. de la Merce sota el pont de capitania i al voltant de les parets de la catedral pel c. i plz. de la Pietat.

Argos

argos <mariacasasmira@yahoo.es> - 04/03/2010 01:33


Aquest estiu vaig escriure un article sobre el tema:

 

http://altresbarcelones.blogspot.com/2009/08/canes-i-pous-la-catedral.html

dani <danicortijo@altresbarcelones.com> - 09/03/2010 15:29


Algunes de les inscripcions (no gravats) a les pedres dels edificis circumdants a la catedral, o a l'antic hospital corresponen a una mena d'ex-libris d'estudiants que acabaven la seva carrera i així ho feien constar. Crec que són aproximadament dels s. XVII i XVIII.

jac <jaumesusany@hotmail.es> - 03/10/2011 00:32


Hola! és el primer cop que escric un missatge en aquesta pàgina tant interessant. Referent al darrer missatge de Jac, m'agradaria matisar que el nom que reben aquests ex-libris és el de "víctor": inscripció amb pintura vermella a la paret que es dedicava a algun estudiant que havia acabat els estudis universitaris, costum que es va mantenir fins al segle XIX. En referència amb les marques  dels picapedrers, comentar que a l'exterior de la capella de Santa Llúcia de la catedral en trobareu un total de cinc o sis marques diferentes. Els picapedrers s'agrupaven en quadrilles i allà on eren contractats, allà treballaven a preu fet "a destajo", és a dir, quantes més peces feia un picapedrer més salari cobrava. No sempre s'utilitzava aquesta tècnica de treball ja que sovint eren contractats mentre durava l'obra. Per exemple, a Santa Maria del Mar no he trobat cap marca de pidcapedrer. Durant els 60 anys que es va trigar a construir-la, els picapedrers degueren treballar contractats a salaris setmanals i no pas a preu fet. En canvi, a la seu de Manresa i tenint en compte que el mestre d'obres era el mateix en trobareu moltíssimes marques i algunes de molt curioses. Dins la catedral hi ha una preciosa a la capella de la Mare de Déu de Montserrat, si us situeu davant de la imatge de la verge i gireu el cap a l'esquerra una mica amunt just al llindar de la paret la voreu, té la forma d'una espina. Per cert, la cana era una mesura de longitud i en trobareu un exemple a l'angle que forma la façana principal i la lateral de la capella de santa Llúcia. Salut i fins aviat!

xavi - 31/12/2011 18:31


Pel que fa referència als VICTOR, en Dani Cortijo va fer una extensa aportació el dia 1 de desembre de 2008

cio <cio.rigau@ono.com> - 23/01/2012 18:03


Agraiments a la Conchi Naranjo quie el 07/09/2011 va contribuir a la seccio "Cartes de La Vanguardia" amb  una molt interessant informacio, prou actualitzada,  sobre "La cana barcelonina"  i   la frase: "A dues canes lo pou" a http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20110907/54211550714/la-cana-de-barcelona.html

a on fa rerefencia a la resposta de una de les maximes autoritats sobre la materia "canistica" ..., en   Josep M. Martí i Bonet, Canonge conservador de la catedral de Barcelona

http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20110901/54210236716/conservemos-santa-llucia.html

Salutacions des de Bogotá, d´un barceloní enamorat de les aportacions de barcelona al mon de la metrología...

 MV

 

vanyehao <vanyehao@yahoo.com> - 06/04/2012 15:54


Per cert, que just despres d´haver fet  la contribució d´abans, de fa 30 minuts, , trobo un altre informció sobre aquest tema precisament aqui "bdebarna" sota l´entrada "la cana catalana"

http://www.bdebarna.net/v2/mapa.php?mapa_id=57&historia=1652

agraiments a la dolors giral per fer-nos saber de la restauració .

MV

 

vanyehao <vanyehao@yahoo.com> - 06/04/2012 16:24
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010