Portada » Ciutat Vella

Bollywood al Maldà

LLOC: C del Pi, 5 (Ciutat Vella)
DATA: Dijous, 9 de febrer de 2006
AUTOR: nuit

Un empresari indi o pakistanès, Shankar Kishnani Lal, vol programar pel·lícules de Bollywood a Barcelona de forma regular. Per això recuperarà el cinema Maldà, que em sembla que ara és tancat. Bollywood és el nom que pren la industria cinematogràfica feta principalment a Bombay (la productora de cinema més gran del mòn, per sobre de Hollywood!) i que basa el seu èxit en històries coloristes, efectistes i deliciosament dramàtiques on la música, el ball i els colors llampants hi tenen un paper preponderant. (L'anunci de la cocacola de "Pita Pita" estava inspirat en les pel·lícules de Bollywood).

Als restaurants pakistanesos del carrer Ample passen moltes vegades pel·lícules d'aquesta mena (si us en voleu fer una idea demaneu cuscus i disfruteu amb les aventures d'una noia bonica enamorada de l'home equivocat i forçada a casar-se amb un ric propietari: els arguments són de l'estil culebrot veneçolà però molt més innocents).

He llegit a La Vanguardia que aquest empresari vol passar de les distribyuidores del Regne Unit i tractar directament amb Bombay per convertir-se en el distribuidor a Espanya de les pe·lícules de Bollywood.

Per començar, hi ha prou pakistanesos, indis i africans per omplir les sales (encara que espero que també hi vagi "fauna" local, amics). El maig obrirà portes, pot ser interessant.

Per cert, El cercle Maldà també vol programar cabaret alemany i cafè concert... el barri Gòtic revifa.

41 comentaris


M'encanta la idea de que hi hagi a Barcelona un cinema bollywoodiense! A més ja va sent hora de que tornin a obrir el Maldà, que porta tancat ja fa dos anys o més...

Respecte al Círcol Maldà sóc una mica més escèptica. No fa gaire que vaig contactar amb els programadors i de moment no tornarà a haver-hi més cabaret alamany... Una vertadera llàstima! S'hauria de fer alguna cosa per recuperar aquest espai!

Marta Pastor <mbarat1982@hotmail.com> - 27/04/2006 21:26


Doncs puc anunciar que el cinema al Maldà ja és una realitat. Aquesta tarda feien la presentació oficial i demà començaran amb tres pasis diaris: a les 16.00h, a les 19.00h i a les 22.00h. He estat parlant amb la filla del propietari, una noia hindú bastant guapa que es diu Hina, i m'ha explicat que el cinema té 280 butaques i una sala que dedicaran full time al cinema bollywood. La peli de demà es diu Nehlle pe dehlla (yo, mejor que tú) i parla de dos aprenents de lladre. Jimmy i Johnny, que competeixen per fer-se amb els diners d'un botí. Cinema popular de lladres i serenos! Els hi desitjo molta sort.

Nuit - 05/03/2007 18:49


Jo, per anar-hi, tan sols hi poso una condició: que reparteixin Bollycaos dins de la sala...

Lletraferit - 05/03/2007 20:37


La meva condició, per anar-hi, és que facin qualsevol altra mena de pel·lícules, que no siguin els llefiscosos cromos ensucrats en moviment que m'haig d'empassar quan vaig a algun restaurant dels seus. Auxili!

Sandokan - 06/03/2007 11:14


Sandokan, doncs compra un cinema tancat, que n'hi ha molts, i fes tu mateix la programació... ells programan el que els hi agrada.

Nuit - 06/03/2007 18:54


Hi havia una vegada un lledoner -que un parent meu cuidava per allà el 1943- que creixia al pati del darrera de la casa pairal de La Granada del Penedès.

Aquell parent, amb algunes branques del lledoner en feia bastons de passejar: la fusta del lledoner resulta molt bona per aquest art.
Quan el parent va morir, aquell lledoner ja no el va cuidar ningú.

Una planta d’heura va començar a trepar tronc amunt, i al cap de 40 anys, l’arbre es va corsecar i ara tan sols és un pal sec que sosté una heura ufanosa, tan gruixuda com l’arbre que l’aguanta.

A Barcelona es fan sardanes. L’edat mitjana de les persones que les ballen és de 55 anys. Els caps blancs abunden, els joves no entren a la rotllana i els membres de la cobla cada cop tenen menys manxa al pit.

Els diumenges a la plaça de la Catedral, fa angúnia de veure tants vellets saltironant -amb voluntat i sense facultats- unes sardanes eternes -7 o 8 minuts- que deixen el balladors baldats.

Mentrestant, a Barcelona hi ha un munt d’escoles de sevillanes i -un- cinema de Bollywood que a cops de colze van agafant volada, al costat del comerç xinés -tot a 3 euro- les cases regionals d’arreu -sopas y cocidos- la venda de CD de xunga-xunga -top o no top- i la ‘cosa’ catalana va quedant com aquell lledoner que més amunt us deia: sec i mort com una mala cosa.

Lletraferit - 07/03/2007 07:29


Lletraferit, barreges coses. Les sardanes no son
comparables a Bollywood, que es una cosa
moderna. El que expliques passa a tot el món i a
totes les cultures, a la India els joves també estan
abandonan els seus costums més antics a mans
dels avis i els canvien per Bollywood o pels
videojocs, a la Xina passa el mateix... no es tracta
d'una mena de lluita entre costums catalans
ancestrals i costums de la resta del món.. les coses
canvien i es bo que canviin, ja que el que no canvia
es mort. L'alternativa es que els joves de cultura
catalana tinguin esma per fer coses noves aqui, i ja
passa: mira el Sònar, per exemple. Tot i que és
veritat que a la gent catalana li agrada més la
comoditat que les aventures creatives o
empresarials, i m'incloc.

Nuit - 07/03/2007 08:51


Vale vale, Nuit, tan sols volia parlar d'un lledoner sec.

Lletraferit - 07/03/2007 09:37


UI! ho sento, Lletraferit!, no pretenia agobiar-te. Per
cert, sabies que la sardana és un ball d'origen turc?
també es diu que antigament es ballava de forma
més moguda i apassionada que ara, fins el punt
que la van prohibir davant les esglèssies (era un
ball desordenat que consistia en donar voltes i
voltes i que estava emparentat amb les bruixes) res
a veure amb el es balla ara: era una mena de heavy
rock sardanístic, jeje... be, no se si és veritat, ho
vaig llegir en un llibre d'antropologia.

Nuit - 07/03/2007 10:37


La recuperació del Maldà es una bona notícia. Tan se val que ho hagi fet Bollywood ó el moro Musa.
Però tant de bó els indis facin la competéncia als "vaqueros" americans encara que es tracti de indis de l'India i no els tradicionals emplumats de les pel.licules.

Joan Macià - 07/03/2007 12:39


En un llibre d'antropologia recreativa deia que el 'chotís' de Madrit és el record d'una dança escocesa 'schottish'.

Ara, del pa amb tomàquet, en diuen -a Barcelona mateix- pantumaca.

O sigui que...

Lletraferit - 07/03/2007 17:16


No em sembla malament el que fana al Maldá, be qui paga mana, peró per que ningú, ningú public o privat no fa el mateix pero EN CATALA, no faria nosa un cinema en Catalá.
El Maldá: Bollywood, (perfecte per als qui els agradi)i a la Vila Olimpica tot en Versio Original, quasi sempre Angles, semble que hi hagi una fosca intencio de substituir el catala pel Angles.

Joan - 07/03/2007 22:48


m'havia cridat la atenció el numero de comentaris que hi havien al costat de aquesta histotria,.... 12 !!!!
Quan els he llegit m'ha donat una mica de pena .... NOSALTRES creiem que es una gran ideia , bona, que col·labora en mostrar la diversitat de Barcelona i amés contribueix a la "integració" dels nous veïns. .. COMUNICACIÓ - CONEIXEMENT ..EN LA SENDA DE LA PAU

orienta@-T - 08/03/2007 10:57


Orienta@, sempre és una bona idea la Comunicació, el Coneixement i anar més enllà en la Senda de la Pau... és clar que sí.

Però és que això de Bollywood és una mentida més de les moltes que hi han al món.
Els films de Bollywood son com un paquet molt ben embolicat, amb colors i musica i coses daurades... però a dins no hi ha res.
I no reflexen ni tan sols la realitat de la India -un país de cultura mil·lenària- ni tan sols un gram de el què és la India avui: son xiclet pels ulls, i res més.

I tothom a mastegar xiclet...

Lletraferit - 08/03/2007 16:26


Em sembla que d'”integració”, res de res, i ja és significatiu que algú ho hagi posat entre cometes... La sala exhibidora només pensa en les entrades que vendrà als immigrats residents, se li en fot si crea un element més d'allunyament respecte als trets culturals de la terra d’acollida –on teòricament els asiàtics s’han de construir un futur, sense absurdes coreografies, ballarugues i amors impossibles- per que aquest cine que entronitza fantasies semblants i els allunya de la realitat (qualsevol realitat d’arreu del món, i sobretot la hindú!) no fa altra cosa que recloure la gent en un món fictici i l'únic que fomenta és el mal gust i l'exclusió, afavorint la consolidació de guetos que permeten als aprofitats continuar explotant als col•lectius sotmesos a la pobresa i la incultura.

Per que, no ens enganyem, nosaltres potser hi anirem un dia a veure aquests pastissos en imatges, i ho farem amb un distanciament que ens fa impermeables al missatge anestèsic que transmet, però la població desplaçada del seu país s’ho mira amb un acriticisme que els fa força vulnerables.

El Tigre de MompraceM - 08/03/2007 17:43


Cony! això mateix anava a dir jo...

Lletraferit - 08/03/2007 18:35


Ostres, i com ho sabeu tot això? Si que coneixeu als hindús desplaçats, la seva psicologia i la funció d'aquestes pel·lícules...

Mi K - 09/03/2007 09:41


No cal saber un borrall de psicologia.
Tan sols cal mirar al voltant i veure que a Bcn hi ha molta gent de fora.
I no son pas turistes...

Llegint la premsa pots acostar-te a la realitat d'aquests desplaçats: allà no poden viure, ni fer calers, ni formar una família.
Pel què es veu, aquí sí.

Com que la morrinya els anega, el Bollywood -fals, virolat, postís- els fa de pont amb la Pàtria que han deixat enrera.

Ben aviat veurem com obren 'cases regionals' de Bombay, Delhi, Calcutta o Chandigarth, per a escoltar musica, dançar, xerrar amb amics i menjar coses de la seva terra.
No et sona això?

Lletraferit - 09/03/2007 17:08


No acabo d'entendre on hi veieu la part negativa.
És cert que això no ajuda massa a integrar-se,però no és menys cert que no es pot aconseguir amb una generació.
Qualsevol de nosaltres que mirant enrera veu a la seva ascendència "xarnega" pot entendre que cal temps i molt bona predisposició d'uns i altres.
Es diu a molts llocs de parla castellana que "uno no es de donde nace sino de donde pace", i si recordem una estrofa d'una cançó d'en Raimon(Jo vinc d'un silenci) que diu "qui perd els orígens perd identitat" potser ho sabrem entendre millor.

Enric - 09/03/2007 19:29


De donde paces, no de donde naces...
Això fa temps que està estudiat.

A l'Àrea Metropolitana de Bcn hi han unes 450.000 persones freqüentadores habituals de llurs Cases Regionals.
Allà mengen la seva menja.
Allà canten i ballen el seu folkclore.
Allà parlen fent servir la seva manera de parlar.
Tot ho fan per recordar els seus orígens i no perdre la seva identitat.

Aquestes 450.000 persones no practiquen allò 'de donde paces...' ja que un alt percentatge passen molt d'aquesta cosa de Catalunya, com ara la nostra parla, les nostres dances i els nostres menjars... Se'ls hi enfot.

(continuarà...)

Lletraferit - 09/03/2007 21:26


Jo no diria ni tant ni tots, però continua, continua...

Enric - 09/03/2007 23:41


Jo en conec molts i uns estiman el nostre pais, pro son els menys.

Kim - 10/03/2007 14:59


Son els menys... és clar.
Sempre hi ha persones sensates, honestes i de bona jeia -talante- que estimen la terra que els acull.
Son els menys, però.

La meva experiència de fa molts anys, és molt completa: he vist moltes coses i molt variades.
Hi ha diverses terres d'España que les estimo molt. Ni ha que no tant, i ni ha que no em veuran mai el meu -poc- pel.

Lletraferit - 10/03/2007 22:05


La foto que il·lustra la història és deliciosament irreal, i eloqüent a partir de la seva fantasia: ens mostra noies joves i belles, dansen sensualment i transmeten alegria de viure... una alegria que no poden sentir les innombrables nenes asiàtiques que son mortes només néixer, pel sol fet que una irracional tradició fa que siguin una nosa per la subsistència de la família, heu sentit a parlar de l’injust sistema de dot que fa que moltes femelles siguin condemnades pel fet de ser-ho? SI no tenen cabals, dues alternatives: la indigència o la mort.

Aquesta festa dels sentits que ens proposen les gaies pel·lícules tampoc no ens mostren el destí de les vídues abandonades de tothom, en perdre el marit, la societat les repudia com a objectes inútils i no poden continuar vivint en el seu entorn vital, han de recloure’s en asils miserables i patir tota mena de privacions. Sobre aquest fet va circular no fa massa una pel·lícula/documental que va remoure moltes consciències... a l’Occident!

Potser haureu sentit parlar del costum, vigent fins fa poc i del que hi ha indicis que encara es practica secretament en àrees allunyades dels centres cosmopolites: en morir un home la dona era assassinada per que es considerava una possessió més del marit, en conseqüència formava part de l’aixovar que havia d’acompanyar-lo a l’altra vida. Un dels episodis de “La volta al món en vuitanta dies”, de Jules Verne, ho relata, i encara s’hauria d’agrair que per no fer-les sentir massa dolor en el sacrifici, se les drogava suficientment.

Bonic, tot plegat... ara, si sobreviuen i estan bones, a fer cine! I estimular els mascles en la seva prepotència; de passada, a fer somiar les noietes, fer-les-hi veure la vida en coloraines per que siguin submises i complaents, esperant l’home que les durà al matrimoni.

D’acord que aquí, a milers de quilòmetres del sudest asiàtic, res d’això no prosperaria, però tot passa per l’acceptació dels valors civils i democràtics, que costen més d’assumir, com més s’aïllen en reductes tancats, guetos, impermeables moltes vegades i en els que es perpetuen situacions de fèrria dependència que afecten principalment les dones.

Però hi ha aspectes que sí que mantenen aquí, entre nosaltres i que jo considero profundament retrògrads, com un fet real, viscut en primera persona, i que explico per acabar: Vaig fer amistat amb una noia que treballava en un comerç d’objectes de regal, un de tants que regenten ciutadans hindús o paquistanesos (és tan cert que puc donar-ne la situació exacta: Casanova/Avinguda de Roma), doncs el fill de la casa la festejava i ella va ser convocada per la família per a que digués quin dot podia aportar al futur matrimoni. La noia vivia en precari, lluny de la seva família que tampoc no era econòmicament solvent i no va oferir res, per que res no tenia... el resultat va ser un acomiadament fulminant de la feina per evitar que la proximitat no augmentes l’enamorament del noi, la prohibició de veure’s en endavant i la pèrdua dels minsos ingressos que tenia la meva amiga repudiada.

No ho sé si hi anirà gaire al Maldà, ella.

Pere Castaño - 11/03/2007 09:18


A la vídua hindú no se la assassinava.

Tan sols se la cremava viva junt al cadàver del seu difunt, en un ritual tradicional que era molt respectat per tota la comunitat, car era de bon to i estava molt ben vist.

Lletraferit - 11/03/2007 21:58


Home Pere, no crec que cremin les vídues a
Bombay, que es la seu d'aquesta mena de cinema.
A més, La india es actualment una potència
econòmica, capdavantera a nivell mundial en noves
tecnologies i primera del mòn en nombre de
telèfons mobils per càpita. Al mateix temps
conserva importants borses de pobresa: son dos
mons oposats en un pais on conviuen desenes de
religions i un munt de llengues diferents. Si
t'interesa la relació entre el cinema de Bollywood i
la societat, et recomano que vegis la pel.lícula
Chased Dreams, de Buddhadeb Dasgupta, que parla
d'un home que es dedica a projectar cinema de
Bollywood pels pobles de la india i que está
enamorat d'una de les actrius que hi surten. Es una
mena de Cinema paradiso hindustanés...

D'altra banda, crec que el cinema de Bollywood ha
fet més be per les dones que no pas mal.

Nuit - 11/03/2007 23:22


Aquest tema que tractem és molt més delicat i complexa del que que pensem.
Primer perquè no és el mateix un paquistanés que un hindú ; segon ,no és el mateix un hindú de Madrás que un del Punjab.
Aquesta part del món que ens ha donat gent com Gandhi, Rabindranath Tagore o Vivekananda quelcom tindrà que es pugui aprofitar.
Per no anar més lluny, tenen molt de comú un gironí i un gadità?, ens sentim ,molts de nosaltres, identificats quan se'ns compara amb un torero, com a signe d'espanyolitat?.
No podría sentir el mateix sentit de frustació una noia del Bronx veien Dallas o Dinastía?.
Quants de nosaltres,de petits, no apludirem a rabiar quan el setè de cavallería,invasor ell,es carregava al escamot de "indis dolents"?.
No tot és com sembla i crec que estem jutjant altres costums i cultures sense massa reflexió.Perdoneu.

Enric - 11/03/2007 23:28


No es tracta de si 'jutjem altres cultures'.

Es tracta de que quan arriben aquestes caricatures (de cartó-pedra) d'altres cultures, aqui les venerem i diem que és de bon to cultural acceptar-les.

Clarament -tal com dius- el tema és delicat i d'impossible elucidació.
És com l'oli de fetge de bacallà: té un gust horrorós, però te l'empasses i ja està.

Lletraferit - 12/03/2007 00:11


Per la meva part,amic Lletraferit,jo no venero res,només intento entendre'ls. De vegades ho aconsgueixo i altres no.Així de senzill.
I si repasses els escrits, no sols es jutja sino que es dicta sentència.

Enric - 12/03/2007 15:20


Jo sí que venero llocs, coses i persones.

Però els 'sants' de la meva devoció no son pas aquests. El 70% de tot allò què venero ho és d'acord amb la meva edat.
Un altre 20% és un cas d'anacronisme -venero coses més reculades en el temps-

El darrer 10% de temes venerats ho son com a bogeria temporal, que em dura uns mesos i s'acaba, per començar una altra cosa.

Lletraferit - 12/03/2007 16:40


La sigla SD representa una coneguda desviació sexual, tot i ser un procediment antinatural d’arribar al plaer carnal per la via de l’aberració, un nombre considerable de persones la practiquen, i no seré jo qui en qüestioni la utilitat; aquells que necessiten del sado-masoquisme per atènyer l’orgasme, fan ben fet de conrear-lo... sempre que no forcin a tercers, no diletants, a passar pel fuet i les manilles.

Dit això, seria incongruent que volgués judicar ni induir a no anar al cine aquells que senten plaer amb la contemplació de la producció cinematogràfica que ha ocasionat aquest debat. De tota manera sí que em crec legitimat per afirmar que ni el volum de producció dels estudis de Bombay, ni el consum que se’n faci de les seves pel•lícules, li atorguen cap patent de qualitat. Tot seguit diré –sense cap intenció d’aconseguir adhesions, ni fer proselitisme- que a mi em semblen veritables monstruositats, indignes de figurar en cap tractat d’art visual, i que quant al fons ideològic son una autèntic atemptat a la intel•ligència... Si no una premeditada acció per a enterbolir les consciències dels espectadors. I no em feu dir amb quin propòsit, per que no el conec, però sospito que no amaguen res de bo, encara que no sigui intencionat.

Però la discussió pot tenir altres vessants, i com que em disgustaria que algú veges en les meves rèpliques algun substrat d’ideologia xenòfoba, ja dic ara mateix que respondré a les manifestacions que s’han publicat a favor del respecte cap a les altres cultures, encara que avanço que les subscric gairebé totes. Es dóna el cas que bons amics meus, que aquí hi ha sortit al pas, tenen a la vegada bons amics procedents dels països referits, jo també en tinc i se de que parlo. Per això mateix miraré d’aclarir els punts foscos o sospitosos de les meves manifestacions, però si de cas serà en un altre moment, que ara s’ha fet tard i amb son endarrerida no m’explico prou bé..

Pere - 12/03/2007 23:51


Em sembla que estem barregant moltes coses,
amics. Per començar, Bollywood ha estat capaç de
crear una industria potent que dona de menjar a
molta gent i que, a més de crear pel·lícules
alimenticies, a la manera de Hollywood, no ens
enganyem, ha fet possible la producció de films
independents que SI que parlen de la India actual,
com Chased dreams, per exemple. No seré jo qui
critiqui aquesta mena de pel·lícules, ja que tohom
té dret a construir-se els seus somnis (què és el
cinema, si no?) i això dona peu a dierctors i actors
que tard o d'hora acaben per fer filmes més
personals (visiteu alguna vegada el festival de films
asiàtics de Mollet, on es poden veure films d'assaig
asiàtics de directors que moltes vegades han
començat a Bollywood). El tema es construir primer
una industria potent.. i després ser capaç de portar
les teves inquietuds a la pantalla... d'això em
sembla que puc parlar pq porto molts anys en el
món del cinema.

Nuit - 13/03/2007 01:08


Pere: sospito que he entès el què dius, però no n'estic segur. Al segon paràgraf m'he perdut. Ho tornaré a llegir.

Nuit: respecte del volum que té l'operació Bollywood, res a dir. És una indústria magna i potent, que dona feina a moltes persones i de retruc alimenta la indústria de la música, la moda indumentària, els video-clips i les revistes del cor.

Ja voldríem nosaltres tenir una indústria semblant a casa nostra.

El què em provoca refús és que Bollywood opera segons el sistema ‘Soilent Green’ -film que deus conèixer- a base de fer servir carn humana per a donar menjar al humans. Els humans que s’ho mengen no sospiten que mengen material humà.
I els mateixos clients humans acabaran -tard o d’hora- convertits en hamburgueses humanes pel consum d’altres humans.

Em fa sortir urticària la forta doctrina gitanjali reiterada fins a l’infinit que Bollywood preconitza: ‘tu no paris de ballar i cantar que el món és una merda i no paga la pena fer altra cosa’.

Seguint el meu instint -i acabo- no aniré al Maldà mentre no reparteixin Bollycaos a l’entrada.

Nuit i Pere: com a bons polemitzadors, teniu el meu respecte més cordial.

Lletraferit - 13/03/2007 07:05


Sa de tindre en comte que l'índia funciona per castes, no crec que el forofos de aquesta industria, siguin els de les castes mes altas, mes aviat m'inclino per las mes baixes, amb tot el respecte, pro las de menys cultura.

Kim - 13/03/2007 20:24


Confeso que no he vist cap pel-lícula d'aquesta mena, ni tinc cap intenció de veuren cap ni amb Bollycao ni sense.
El que intento dir és que moltes vegades generalitzem fets i conductes sense separar el gra de la palla. Si enlloc d'escrit us ho pugués dir de paraula potser sería més clarificador, la redacció no és el meu fort.
Ara em ve a la memòria unes paraules que deia un profesor que vaig tenir:" a l'hora de pesar els defectes aliens és difícil que no tinguem la tentació de ficar el dit a la balança".

Enric - 13/03/2007 20:43


Justa la fusta Kim.
És l'equivalent a les noveles de Marcial Lafuente Estefania -pistoles- o Corin Tellado -cor-.

Lletraferit - 13/03/2007 20:50


D'acord.

Kim - 13/03/2007 21:05


És clar Enric, és tal com tu dius.

En una altra part 'Lu nostru', he escrit que la senyora Anaïs Nin va deixar dit: "No veiem mai les coses tal com son. Les veiem tal com som"

Repara en que diu 'son - som'

Lletraferit - 13/03/2007 21:16


Ho, según con el color del cristal con que se mira

Kim - 14/03/2007 23:56


Avui he llegit al diari que el propietari deixarà de moment de projectar pelis de Bollywood: sembla ser que la "pirateria" era més ràpida que ell i molta gent ja les habia vistes abans de que s'estrenessin... el cinema no tanca, però: ara projectarà films de difícil distribució: s'estrena amb Sokurov i Vertigo.

Nuit - 30/05/2008 15:28


El febrer del 2006 semblava que el cine Bollywood venia per redimir-nos a tots.

 

Aquell febrer semblava que qui no estimava el Bollywood no era ningú.

 

On és avui el Bollywood?

Lletraferit - 09/09/2008 08:29
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010