Portada » Ciutat Vella

Torno a Santa Caterina; pesos i mesures

LLOC: Av. Francesc Cambó, 16 (Ciutat Vella)
DATA: Dimecres, 12 de març de 2014
AUTOR: Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat>

M’ha semblat que podia interessar aquesta visió aèria del mercat, en vaig parlar fa temps (molt) en una anterior notícia.

 

El cas és que no és a l’abast de tothom aquesta imatge, però jo tinc tractes amb una empresa que, per l’alçada i situació de les seves oficines, veu aquesta teulada des d’un angle convenient. En la meva darrera visita els vaig pregar d’abocar-me a un finestral per fer la foto.

 

Resulta evident la intenció dels creadors: formar el mosaic amb la barreja de colors de les viandes que ofereix el mercat; així els tons diversos de les verdures es barregen harmònicament amb grocs, torrats i vermells de les hortalisses, llegums i tubercles... i aquesta panòplia tonal inclou carns o làctics, sense trencar la simfonia pictòrica del que mengem.

 

Tot plegat m’ha fet memòria de quan anava a comprar a Santa Caterina de la mà de l’àvia Pepa, a més de vivències del tracte personal amb els venedors habituals, la comunicació de petits secrets culinaris, molts d’ells referits a la dignificació d’aliments barats i consells de conservació i rendiment, representant una transmissió oral de receptari popular, quotidià; a més d’això, deia, recordo bona part d’un lèxic que avui considero perdut, reduït a una minsa expressió de pesos i mesures, amb l’inevitable empobriment de la llengua.

 

Davant els taulells del mercat, era del tot usual parlar de lliures i mitges lliures –o lliura i mitja- o bé d’unces i terces. Si la compra es feia al celler, o a la lleteria (sí, la llet era venuda a doll, amb mesures diferents de l’actual tetra-brick) podíem demanar vi, vinagre, aiguardents -i la llet- en capacitats que anaven del petricó al porró, o del càntir al barraló, sense negligir el modern i normalitzat litre. A la merceria/perfumeria era usual reomplir a doll els flascons de colònia, la mesura tipus era l’unça.

 

Com que la padrina Nati i altres oncles/avis mercadejaven en el ram de l’aviram i altres viandes –tenien parades als mercats d’Horta i la Barceloneta- vaig familiaritzar-me amb mesures de pes força especialitzades: almosta,  càrrega, quartera, quintar... i l’arrova (un terme que avui només es coneix com una partícula del llenguatge internàutic). Em fascinava veure com pesaven sacs de patates o cebes amb una romana! O a mi mateix en una bàscula de plataforma, d’aquelles que feien lliscar les peses per una barra marcada en grams i quilos, fins a equilibrar-la amb un indicador fix; a la iaia sempre li semblava que estava prim! El cànon de bellesa i salut, no era el que avui tenim com ideal.

 

El paper es mesurava en mans i raïmes (vaig treballar en arts gràfiques); i tot ho pagàvem amb duros, pessetes i rals, no era tan usual el quinzet, però sí vigent a algunes contrades, sobretot valencianes. I els que teníem familiaritat  amb el medi rural sabíem de què es parlava quan al poble mesuraven els conreus amb jornals, mallals, vessanes, canes i hores de camí.

 

I com que el meu primer treball em va posar darrere els taulells d’una botiga de robes en peça, les vares i els pams em van familiaritzar a amb el tall de teixits, al mateix temps que emprava el metre normatiu.

 

Em donaré per satisfet si he pogut desvetllar la curiositat d’alguns lectors, els animo a fer la recerca pertinent d’aquest vocabulari remot que, tenint en compte les facilitats que ens donen la Wiquipèdia i Google,  no ha de resultar infructuosa.  


12 comentaris


I tant mija lliure eren 200 grams una lliure, 400 grs. I 3 unces 100 grams. El patricò crec recordar que era 1/4 de litre.

Uf sembla que casi 70 anys despres, hagi fluit de nou. Gracies!!! 

pepita sanroma <josana41@yahoo.es> - 14/03/2014 18:47


Hola, sóc Pere Castaño, m'interessa canviar l'adreça de correu però no trobo la manera de fer-ho. Ara tinc un domini .cat i l'anterior deixarà de ser operativa quan consideri que tots que es relacionen amb mi hagin adoptat la nova.

Si no l'actualitzo aquí, deixaré de rebre les notificacions de Bdebarna, una pèrdua. També m'agradaria saber si aquesta modificació es pot fer a totes les meves col·laboracions antigues, m'he trobat que no he rebut mai algunes aportacions i comentaris que s'han incorporat a les velles històries, amb adreces que s'han anat quedant pel camí, per causa de canvis que no sempre han estat voluntaris, sinó obligat per les companyies telefòniques.  

Si podeu canviar-la, o dir-me com ho puc fer ho agrairé.

La nova és: peret@perecastanyo.cat

 

Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat> - 14/03/2014 20:24


Pere, envia un correu a info@bdebarna.net i t'ho arreglo jo mateixa

nuit - 14/03/2014 20:38


i si vols, ho pots fer tu mateix anant a Usuari (barra de dalt de tot) i un cop allí vas a baix de tot de la pàgina i punxes sobre "canviar les meves dades"... 

nuit - 14/03/2014 20:40


Sí nuit, ja vaig fer-ho, però em surt una mena d'avís que invalida l'acció. T'ho envio al correu e. 

Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat> - 14/03/2014 22:47


Hola, soc en Pere Conesa que sembla ser que m'estic incorporant a aquest foro des d'ahir per la curiositat en llegir aquests comentaris teus, Castaño.

Ahir vaig explicar la foto del carrer Tantarantana per sol-licitud teva i que t'interessava qualsevol record respecta del barri, doncs avui també he llegit la referència al mercat de Sta. Catarina que recordo amb anyorança però vull afeigir dues coses per ampliar l'aclariment, primer que jo també molt interessat per nova la taulada del renovat mercat, vaig demanar permis a un veí de l'escala d'en front del mercat per que em deixés fer una foto des d'el balcò del tercer pìs que vaig aconseguir.

I segona i respecte a les mesures, també recordo amb certa tristor que quan anava amb la meva mare a comprar al mercat i mancats de diners en els anys quaranta i tants veia aquelles velles o joves venedores de diferents productes a la façana pel carrer Alvarez, que a sobre de papers de diaris exhibien piles, per exemple de sardines i amb veu forta però vigilant l'entorn per si venia el "guripa" o pitxor "el gravao", deien

 "A PELA LA PILA".

O sigui que aquella era la mesura que usaven i pot ser hi contaves entre deu i quinze sardines bastant fetes malvé però que la meva mare amb tota la voluntat i estimació pels fills feia "uns fideus amb sardines" o "farinetes de blat de moro" enriquint quelcom l'alimentació nostra també amb elles.

Llets, vins i licors, oli a granel, cigrons, mongetes, en fi tots els productes de mercat; lliura, mitja lliura, tres onzes, un patricó, arroba de carbó , etc.....i "a pela la pila".

Una abraçada   

peret <pecemepe@hotmail.com> - 15/03/2014 23:32


....i una alttre expressió  per a mi molt usada Peret Castaño i que no se si t'en recordes en temps de la teva avia, jo sí personalment, les neveres (aleshores geladores) en general eren de gel i demanaven on n'hi venien , per exemple a la bodega del carrer Carders xanfrà Jaume Giral, decenes de vegades,"dues pessetes de gel" o ja en pla de rics,"un duro de gel" sis plau que em posaven en una galleda quadrada comprada i feta per això i usos mixtes.

Fins a la propera.

  

peret <pecemepe@hotmail.com> - 15/03/2014 23:57


Ben cert, Peret... Ho recordo, i durant molts anys varem emprar el "a pela la pila", fins i tot fora de context com a expressió d'allò que no era gaire preuat. El que passa és que no es tracta d'una mesura estricta, sinó aproximada i deixada al criteri del venedor, que podia variar segons fos una hora matinera, o cap a l'hora de plegar. De fet, encara avui als mercats trobes més o menys bon pes si s'acosta el moment de tancar les parades.

 

Del gel, què te’n puc dir? Quan vaig ser més grandet i formava part d’una “colla”, un dels companys es dedicava a repartit gel en barres a bars i restaurants. Els caps de setmana a fi de que acabés abans i gaudís de més temps lliure, l’ajudava en el repartiment; ben de matí anàvem a una fàbrica de gel del Poblenou, carregàvem i fèiem la ruta tan de pressa com podíem. Jo encara conservo una nevera d’aquelles, la tinc al poble de la mare, Fulleda (a Les Garrigues),

Un moble de fusta, no gaire alt i pintat d’un color blanc trencat; a dins te dos compartiments separats per una safata metàl·lica, accessibles per una porta frontal, i s’obre també per dalt de manera que dipositàvem el tros de gel adient, damunt d’una safata de zenc, aquesta tenia un conducte pel qual s’escolava l’aigua, a mesura que es desfeia el gel.

 

Per cert, les grans neveres dels establiments no eren altra cosa que aquest moble domèstic, però a gran escala, només que aquests sempre els he vist amb acabat de fusta natural envernissada i unes grans tanques de maneta, bellament cromades.

 

A casa el gel el compràvem al Portal Nou. Hi havia establiments que, per tallar-ne els trossos, empraven un punxó i d’altres -més sofisticats- tenien un artefacte on posant la barra en una canal -per la que lliscava- accionaven una mena de tallant lateral amb dents de serra que el partia molt més polidament, sense esquitxar-ho tot, com feia el punxó.

Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat> - 16/03/2014 10:41


A sant Feliu de Guíxos, anavem a buscar el gel per la nevera a la fàbrica de gel del mercat, amb una bossa de malla denominada pontorra i l'aigua del desglaç regalimava pelr terra. Ésclar que com que la majoria dels carrers no eran enquitranats, els regalims no feien cap mal.

Els pescadors de canya utilitzaven tambè una pontorra per deixar les seves captures  en remull a l'aigua fins que deixaven de pescar.

cio <cio.rigau@ono.com> - 29/03/2014 00:18


Després de l'estiu, a Barcelona, anavem a comprar al mercat de santa Caterina, des de la ronda de sant Pere, passant pel passatge de la Industria. En comprar ous, per comprovar que eren frescos, abans de posarlos en una paperina de paper de diari, el passava per davant del forat lateral d'una mena de caixeta amb una bombeta a dins de manera que s'intuïa so el rovell era compacte o no.

cio <cio.rigau@ono.com> - 29/03/2014 00:28


Hola cio, m'alegra retrobar "conversadors" de fa temps, jo havia abandonat aquestes col·laboracions per fa un parell d’anys que vaig anar-me'n de Barcelona. Però, com que no hi he perdut del tot el contacte -de fet, me n’anyoro força- m'ha vingut de gust continuar publicar records i vivències.

 

De manera que gràcies pels comentaris... Ja he deixat escrit que alguns parents tenien parades i botigues, quan anava a veure l'oncle Llorenç a la seva polleria del Poble Sec, em tenien entretingut amb això que diu cio: mirar els ous a través del forat d'una capsa de fusta amb llum a dins, havies de girar-lo en diverses direccions per assegurar que no presentava cap defecte; no recordo haver-ne apartat mai cap... qui sap si jo era capaç de distingir un de bo d'un de dolent!  

Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat> - 29/03/2014 10:01


Benvingut Pere (Castaño). Una "semal" (unitat de mesura de la quantitat de raïm recollit pels veremados) de d'expressions -paraula que el meu sogre feia servir en comptes de salutacions-. Pretenc recuperar-la.

cio <cio.rigau@ono.com> - 05/04/2014 20:50
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010