Portada » Ciutat Vella

gorres de cop, que en son d'enyorades!

LLOC: Banys nous (Ciutat Vella)
DATA: Dilluns, 19 d'octubre de 2009
AUTOR: Anònim

Abans hi era ben distribuïda la feina: Tenien qui s'encarregava de dur la palla des dels camps on creixia alta i forta, per després netejar-la de fulles i nusos i fer-la arribar als tallers. Elles no se'n consideraven artesanes, no. Eren mestresses de casa obligades a buscar un ajut per a l’economia familiar. Rebien la palla i la transformaven en delicats objectes, joguines...Hi havia qui s’encarregava de donar el darrer toc guarnint amb llaços i betes.Per acabar la cadena qui arreplegaven els articles fent-los arribar arreu de Catalunya. Tot va començar una mica més lluny, al petit poble de Bellvei, un poble amb carrers a les dues províncies, Tarragona i Barcelona.En Roc Vidal, cisteller de professió i persona emprenedora, va fer realitat una idea que se li dibuixà al cap, ningú sap si aquí o en algun poblat al qual li portaven els seus viatges per l’Àfrica.L’enginy s’anomenà “gorra de cop” i ell passà a ser conegut con “el Roc dels gorros”.Durant dos segles hem tingut l’oportunitat de comprar, a les cistelleries de Barcelona i moltes altres poblacions, aquest simpàtic barret que ajudava les mares i els pares a no haver de patir tant pels seus fillets i filletes (ara li posem remei “anant a urgències”). Jo en conec unes dones que encara tenen l’ànim d’anar a segar a mà i omplir la furgoneta per després preparar la palla de sègol i blanquejar-la amb sofre. A estones preparen fils passant-los per dins d’un bon tros de cera per després lligar-los a una màquina.Aquesta si que és bona! Li diuen màquina però l’estri no fa res, tan sols aguanta la feina que elles, amb molta paciència, van confeccionant a base de fer nusos i anar afegint més palla. M’agrada passejar pel carrer Banys Nous i fer una ullada a aquella cistelleria que encara se’n preocupa de tenir gorres de cop. Fa molts anys que en té i li desitjo que ens les pugui dur durant molts més. Diuen que és un ofici en perill d’extinció, un més entre d’altres. Penso que val la pena portar aquests oficis a les escoles d’art... e s a n i a? Pensem-n’hi.


Cap comentari
 
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010