Portada » Ciutat Vella

Art de teulada

LLOC: Avinguda de Francesc Cambó (Ciutat Vella)
DATA: Dilluns, 10 d'abril de 2006
AUTOR: Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat>

Em penso que més d’un cop he citat el mercat de Santa Caterina en les meves notes, no té res d’estrany, ja que durant la meva infància el vaig freqüentar força, la meva àvia –que tenia cura de mi moltes estones al dia... i moltíssims dies a l’any- em feia acompanyar-la quan hi anava a comprar. Contràriament al que els passa a molts nens a mi no em produïa cap recança; tant pel camí com dins del mateix mercat jo trobava prou estímuls que feien atractiu el passeig. El barri era ben viu, sobretot als contorns de la plaça, com a d’altres zones de la ciutat, però potser més que algunes ja que l’estretor dels carrers i una tradició de convivència li donaven un caràcter pobletà que feia les relacions personals molt fàcils i amistoses. Encara ara quan hi vaig la gent em diu pel nom de petit: jo soc Peret per a molts coetanis... i “el fill de la Magdalena” per a la gent més gran que jo, ja que aleshores amb qui mantenien els tractes quotidians era amb els meus pares, que eren el meu referent.

Un atractiu sempre renovat per a mi eren els tallers que anava trobant pels carrers i que, amb les portes sempre obertes, mostraven el treball i els materials d’oficis o petites indústries, allò em fascinava i podria citar manyans, basters, fusters, sabaters pegot, l’espardenyer, el boter... i un reguitzell d’altres activitats comercials o artesanes. Sempre m’ha agradat fer treballar les mans i veure com els majors les empraven amb destresa em semblava tot un espectacle.

Per això, quan es va començar a reformar el mercat vaig sentir la preocupant incertesa de com acabaria tot plegat. Avui puc dir que si bé enyoro el tipisme de les velles parades, he assumit que un comerç dedicat a l’alimentació ha d’estar subjecte a normes d’higiene que no podem obviar, i l’aspecte que tenen ara és prou estimulant per als que comencem a gaudir d’un bon àpat en el mateix moment de comprar el recapte.

Però de fet, el motiu que m’ha decidit a escriure ha estat la nova teulada de Santa Caterina: em sembla d’una bellesa esclatant, damunt d’uns suports d’estructura orgànica en forma de brancatge gaudinià apareix una suggestiva paleta de colors que, a més, ofereix amb tota la seva plenitud un magnífic espectacle als veïns que hi tenen accés visual pels balcons i finestres que envolten el mercat. Crec que hem d’agrair als arquitectes (Enric Miralles -prematura i lamentablement traspassat- i la seva dona Benedetta Tagliabue) el seu atreviment d’intervenir-hi tan lliurement, per que ens ha deixat una herència alegre i estimulant convertint la coberta, tan poc considerada normalment des del punt de vista estètic, en un miler de pinzellades lluminoses que incorporen l’art al paisatge comercial i urbà.

4 comentaris


L'edat no perdona, Pere, ens va tocar viure una infància on, com bé dius, les relacions entre les persones eran molt
diferents, tothom coneixia a tothom i la convivència era de una normalitat insultant comparada amb la que avui hi ha. No sé
si això és millor o pitjor, però a mi, que em considero un tipus extrovertit i sociable, em sembla que em sortit perdent.Els
barris, els carrers i fins i tot les escales de veïns no es semblen, per desgràcia, gens a les que hem vsicut de petits.
Com expliques, a mi també m'ha agradat acompanyar a la meva mare al mercat,de petit era una sensació inexplicable,
t'obria la curiositat, l'aprenetatge de les diverses especies de peixos, verdures...etc.El meu era el del Ninot.
Tornant al de Santa Caterina i malgrat el temps que han trigat en refofmar-lo el cert es que, coincideixo amb tu , ha quedat
francament espléndid.Només tinc un dubte: el de la conservació.Dins de 15 o 20 anys tindran les teulades la mateixa
bellesa?.

Enric - 10/04/2006 23:01


Em penso que les peces de la coberta son de material ceràmic, si està den fixat no s'hauria de fer malbé amb facilitat...

Pere - 11/04/2006 08:28


Jo m'apunto a la celebració de la teulada del mercat de Santa Caterina... també em té entusiasmada, amb les seves onades de colors. Com en Pere, m'alegra pensar en l'espectacle que deuen gaudir els veïns dels pisos del davant. Ha costat (i bastant més del previst en temps i diners) però brindo per les intervencions arquitectòniques que ens creen espais així, a la ciutat.

Lo - 11/04/2006 13:13


S'ha de dir que una part considerable del retard en la rehabilitació i reforma la van provocar les troballes al subsòl, ja sabeu que era ple de restes arqueològiques i que van haver de topografiar-les, datar-les i protegir allò que fos necessari. D'altra banda es va comentar força que l'establiment del mercat al Passeig de Lluís Companys els va anar la mar de bé als veïns de l’altra banda del passeig i el parc de la Ciutadella, que es van habituar a comprar-hi ben aviat. Sembla que l’obertura del de Fort Pius ha parat el cop del desmantellament d’aquest, ja que ara disposen d’un de nou que abasteix aquella zona.

Per cert, un atractiu afegit és que a dins de Santa Caterina s'hi menja prou bé i en un ambient força agradable.

Pere - 11/04/2006 13:33
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010