Portada » Ciutat Vella

Lleons al rebedor

LLOC: Plaça de Sant Agustí Vell (Ciutat Vella)
DATA: Dimarts, 4 d'abril de 2006
AUTOR: Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat>

Amb el títol “Lleons a Barcelona” (4 d’octubre de 2005) vaig aportar una història força personal que es complementava amb una altra més pública; totes dues feien referència a sengles lleons que en una part de la seva vida haurien habitat entre el veïnat de dos barris tradicionals. Als dos animals els vaig veure jo en persona, un al carrer d’en Mònec al barri de Sant Pere, i amb el qual puc dir que vaig lligar una certa “amistat”; l’altre vivia a Sants, a aquest –que ja era adult- el vaig anar a visitar a domicili, ja que era visible dins d’una gàbia instal•lada al taller del senyor Febrer, el seu amo.

Bé, no cal que m’estengui amb el relat, si us sentiu encuriosits podeu llegir la nota primera a aquest mateix web, i si avui insisteixo és per que quan es va publicar la primera referència, algú va dubtar de la seva veracitat. Es comprensible, per que els fets eren un pèl extravagants i costa d’imaginar una fera de tanta consideració compartint casa o lloc de treball, com si tal cosa. Però la casualitat m’ha posat davant d’un testimoni gràfic que si més no, acredita la existència del felí de Sants... i em va doblement bé per que em donarà peu a parlar d’un lloc que us agradarà conèixer: es tracta del Bar Mundial de la plaça de Sant Agustí Vell, aquest és un local del barri de Ribera que dóna servei des de l’any 1925, i sempre han estat apreciades les seves especialitats de marisc, fresc i enllaunat i les tapes del repertori més popular, també ha gaudit de bona fama la cervesa de barril, més que res per la destresa del personal en “tirar-la” –segons els entesos això és definitiu per assaborir-la adequadament- i com que hi he estat fa quatre dies puc afirmar que el capítol dels comestibles és prou bo i els preus assequibles. Fins fa poc era regentat per la família Tort, sé que han lliurar el negoci a d’altres persones, però sortosament no s’ha perdut qualitat ni tipisme; que ja és molt en una ciutat on massa sovint hem de certificar la desaparició de tants negocis tradicionals i estimats.

Ara, un cop presentat el bar ens fixarem en la paret de darrera la barra: és plena de fotografies de boxejadors, entre les quals una que destaca per la insòlita presència d’un lleó!... i agenollat junt a l’imponent animal el púgil Vicent Febrer, vestit de feina i passant-li un braç damunt del llom. Amb l’altra mà sembla mostrar-li enorgullit una medalla guanyada a mastegots damunt d’un ring. Val a dir que la bestiassa se’l mira a ell sense parar gaire esment en el trofeu, és ben clar que hi ha afecte mutu i l’escena esdevé tendra i familiar, no denota cap mena de tensió i ja es veu que devien ser bons amics.

Que el senyor Febrer va ser un crac del cop de puny ho certifica el seguit de títols assolits que figuren a la foto amb text manuscrit: “Boxeador más clase de España, 1947”, “Campeón Guante de Oro, 1947”, “Cinturón de Plata Angola, 1958” i “Campeón de España, 1971”... és un palmarès gens menyspreable i ens parla d’una forma física envejable, sobretot si considerem que al moment de retratar-se ja duia a l’esquena vint-i-quatre anys estomacant-se amb altres energúmens a la lona. Completa la llegenda de la foto una dedicatòria signada: “A la muy sana y entendida afición del Bar Mundial con verdadera simpatia. Barcelon, 17 Enero, 1972”. Això deu significar que el Mundial acollia un bon nombre d’aficionats a la garrotada seca, què us sembla el meu barri, eh?

Espero que els dubtes sobre les meves històries lleonines s’hagin dissipat, i el meu bon nom re
sti immaculat... quant a credibilitat de cronista, si més no!

2 comentaris


Vaaale, ya me lo creo.

Emi - 10/04/2006 12:21


Puc assegurar que el Mundial és un dels millors bars, tal vegada hauríem de dir restaurant, de Barcelona. El conec des del meu primer any universitari, 1982, i hi hauré anat dotzenes de vegades. Les seves graellades són fantàstiques i la cervesa, en efecte, molt ben tirada gràcies al Chispa, un cambrer que sempre té cara de mala llet, però que en el fons és més bo que el pa.
El recomeno, però no ho digueu a massa gent. El Mundial no pot perdre la seva personalitat.

Xicu Lluy - 25/06/2007 22:18
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010