Portada » Ciutat Vella

Un barber del meu barri

LLOC: Pou de la Figuera (Ciutat Vella)
DATA: Dimecres, 19 d'octubre de 2005
AUTOR: Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat>

Molts haureu vist la representació d’aquell musical titulat “Sweeney Todd, el barber diabòlic del carrer Fleet” i si més no, deveu haver sentit a parlar de com matava alguns dels seus clients, que eren convertits en llonzes i pastís de carn per al consum dels clients d’un hostal veí. És un enorme èxit de públic que en la seva versió com a musical ve signat pel gran Stephen Sondheim i ambientat en el Londres vuitcentista, d’on arrenca com a llegenda urbana. D’aquesta terrible història se n’ha tret molt de suc: editada en fascicles el 1846, representada en teatre per primer cop el 1847 i versionada repetidament en endavant, fins arribar al 1936 en que George King la convertiria en pel·lícula, l’any 1959 el Royal Ballet Company en presentava una versió per a dansa i és a partir de 1973 que ja es representa com a teatre musical aconseguint clamorosos èxits de taquilla; la darrera fita coneguda és del 2001 amb una adaptació per a concert a càrrec de la San Francisco Symphony.

Si heu tingut la paciència de llegir-me fins aquí pot ser que ja us pregunteu què té a veure aquesta història sinistra amb Barcelona... doncs molt, per que si poguéssim retrocedir al nostre segle XVIII i, necessitats d’un tall de cabells o una perfilada de la barba, se’ns acudís d’anar a cal barber del carrer del Pou de la Figuera ben bé podríem acabar com qualsevol de les víctimes del llegendari assassí londinenc. Efectivament, a una raconada d’aquest carrer del meu barri, cap al número 14, hi havia una barberia contigua a un hostal i aquest gaudia de bona anomenada per servir carn exquisida i econòmica, el cas és que l’hostaler podia vendre barat per que diu la brama popular que el barber li proporcionava la vianda a preu de saldo: alguns clients eren degollats mentre s’estaven asseguts per fer-se la clenxa, el cadàver passava al soterrani de l’hostal per mitjà d’una trampa que els comunicava i allí eren especejats i cuinats... però això sí, amb una refinada tècnica culinària que feia les delícies de la clientela!

Aquesta macabra conxorxa fou descoberta accidentalment gràcies a que un client se n’adonaria de la maniobra en el darrer moment i girant-se contra l’agressor l’hauria mort amb la seva pròpia navalla, en el forcejament també hauria empès el cos del barber per el conducte secret cap a l’hostal i aquest acabaria fent la mateixa fi que les seves víctimes. Davant de tanta sang i fetge es va acordar enderrocar aquell cau dels horrors i mai més construir-hi res, així el solar ha restat com un carreró sense sortida integrat al carrer del Pou de la Figuera.

Quina és la ensenyança que es desprèn d’aquesta història? Doncs que mentre els anglesos del seu execrable assassí n’han fet un fenomen de masses i convertit la seva sinistra activitat en literatura, música i espectacle –amb els conseqüents beneficis econòmics- nosaltres, tenint un criminal tan abominable com el britànic, no hem estat capaços de treure’n partit... i d’altres que segurament en trobaríem, poant una mica en la història de la ciutat!

1 comentari


Déu meu! Quina història... em sembla que trigaré dies a menjar carn.

Judith - 20/10/2005 22:52
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010