Portada » Ciutat Vella

Un mite infantil

LLOC: Montcada (Ciutat Vella)
DATA: Divendres, 22 d'octubre de 2010
AUTOR: Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat>

No és per que sí, que adjectivo amb “infantil” el títol d’aquesta petita crònica, al voltant d’una espectacular bèstia prehistòrica... Em pregunto si hi ha cap ciutadà barceloní –i tants d’altres procedències- que, essent criatura, no s’hagi enfilat als impressionants ullals del remot habitant de la Terra. Aquest mamut d’atrezzo ha fet les delícies (i també haurà causat algun espant...) de totes les generacions que l’han contemplat al parc de la Ciutadella, cerqueu entre les fotos de família... és probable que en trobeu alguna amb els infants de casa (potser un mateix) assegut a la corba d’una de les defenses d’aquest animal imponent.

No fa gaire, deambulant pel meu antic barri de Ribera, vaig ensopegar amb un museu nou: i és, precisament, dedicat als mamuts! La curiositat m’hi va fer entrar per tal de saber-ne alguna cosa més; la primera impressió va causar-me-la l’edifici, que sempre havia vist tancat, arquitectònicament és força notable i només per això ja promet ser digne d’una visita; a més, la conversa amb un dels responsables de la instal·lació museística em va fer veure la conveniència de fer-la amb deteniment, considerant alguns aspectes del contingut i el seu rigor científic.

Però, el més curiós és la revelació que em va fer sobre com ha vingut a raure aquí: deia que mentre es discutia la idoneïtat de Barcelona per a instal·lar-lo -atès que era en competència amb París- va ser aquella circumstància que ja he esmentat –la familiaritat dels petits barcelonins amb l’animal de pedra- allò que va fer decantar la balança a favor de la nostra ciutat, ja que feia preveure l’èxit gràcies al component nostàlgic que per a nosaltres ha de tenir, i presumiblement estimularia la curiositat per saber més coses dels animals extints, com el que, de petits, ens hauria acollit als seus poderosos ullals. Si penso en la meva experiència personal, no puc estar-hi més d’acord.

Aquest museu ofereix, encara, una altra singularitat: la major part de peces en exhibició poden ser tocades i no s’hi imposa cap limitació en l’ús de la càmera fotogràfica, cosa que el fa atractivament interactiu. El podem trobar al carrer de Montcada, número 1.


4 comentaris


Pere! Quina il·lusió retrobar-te per aquest mapa d'històries. A més, per casualitat, per conjunció còsmica o, més probablement, perquè aquesta és una ciutat petita i abastable (sobretot si ets un malalt de descobrir nous racons i recórrer vells carrers), però el cas és que fa pocs dies que vaig conèixer l'existència del museu del carrer Montcada. Vaig estar-me una estona dubtant i xafardejant a l'entrada però finalment, per manca de temps i, sobretot, per manca d'informació, no em vaig decidir a entrar-hi. Ara ja sé que, per quan torni a la Ribera, tinc una visita pendent.
I és que, seguint amb les conjuncions còsmiques, també fa molt poc que he estrenat la connexió sentimental amb el mite-mamut. Com que vaig passar la infantesa fora de Barcelona, el mamífer prehistòric no havia fet acte de presència als àlbums de fotos de casa. Fins ara. L'altre dia, en una visita a la Ciutadella, una baldufa de 85cm d'altura i 15kg de pes va descobrir el gegant de pedra i, emocionada, em va demanar que l'alcés sobre un dels ullals. El pare va treure la càmera per fer el primer retrat familiar del mite infantil.

lo <lluna7@hispavista.com> - 27/10/2010 09:26


Jo també tinc la típica fotografia als ullals de la bèstia! :) i penso pasar-me pel museu. Gràcies per la història!

nuit - 28/10/2010 20:23


Pere, gràcies per la història! 
jo també recordo amb nostàlgia les escalades als ullals d'aquest magnífic exemplar!
No coneixia l'existència del museu dels mamuts, si tinc l'oportunitat serà un plaer visitar-lo!
llàstima que el projecte de Norbert Font restès inacabat ..

sergipl - 05/12/2010 13:49


Us saludo, Lo i Nuit, amb l’afecte de sempre, i aprofito per agrair a Sergipl el seu comentari, val a dir que a més ell m’ha facilitat un enllaç on hi ha més informació sobre aquest entranyable monument, i que formava part d’un projecte més ambiciós, estroncat per la mort del seu creador i impulsor: el naturalista Norbert Font i Sagué. Per aquesta funesta circumstància només podem gaudir d’un únic exemplar dels que havien de ser una mena de “Parc Juràssic” a la Ciutadella.

 

Si sentiu curiositat podeu seguir aquest enllaç: http://larosadefuego.blogspot.com/2009/11/el-mamut-de-la-ciutadella.html

 

Per cert, ell, en Sergipl, col·labora –igual que jo- en un bloc eminentment fotogràfic: flickr, on publica una sorprenent fotografia del mateix animaló, en recomano la visió: http://www.flickr.com/photos/splanasl/5214874887/

 

Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat> - 05/12/2010 23:10
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010