Portada » Ciutat Vella

Vacances amb mal averany

LLOC: Carrer de les Semoleres (Ciutat Vella)
DATA: Dimarts, 24 de maig de 2005
AUTOR: Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat>

Les vacances son, generalment, un període de restauració de l'organisme lesionat per tantes nafres que ens infligeix la vida quotidiana: treball, conflictes de família o sentimentals, esporàdiques ruïnes –econòmiques o de salut- i contratemps propiciats per les autoritats administratives que, amb el seu zel per organitzar-nos la vida i la hisenda, no paren de generar esglais i despeses als ciutadans que els hem confiat el govern de la cosa pública.

Perdoneu-me la digressió, i abans no us penseu que vull parlar de les "zones verdes" miraré d'entrar en matèria... Doncs, estava fent un passeig nostàlgic pel barri de la Ribera (sempre que passo pel meu barri de naixença la nostàlgia m'acompanya) i que avui dia presenta un aspecte bigarrat que ens recorda les medines nord africanes. Arreu s'oferien serveis de perruqueria, productes d'adroguer, carns "halal", comunicacions telefòniques o transferència de diner en idiomes exòtics, tot amb rètols de més o menys qualitat gràfica; també alguns dels racons immutables exhibien clamoroses pintades traçades amb mà experta i aquell acoloriment que dominen tan bé els xicots de l'esprai.

Tot plegat fa que aquests circuits pels viaranys de la meva infantesa resultin un seguit d'estímuls visuals nous, que desdibuixen una mica els clixés de la memòria. Cal anar substituint les fotos esgrogueïdes i no sabria dir si hi guanyo o hi perdo amb les noves instantànies... Bé, més o menys, aquestes devien ser les elucubracions a que em lliurava aquell dia, res massa profund i en tot cas d'una placidesa que feia de bon pair... però de sobte, va aparèixer la violència enmig d'aquell devesall d'imatges: al costat d'un establiment de serralleria o petites reparacions mecàniques hi havia un tronat marc amb informació dels horaris del taller, en ell s'hi havia afegit un text amenaçador que vessava rancúnia i malvolença, deia així "OS TENDRIAIS HABER MUERTO EN LAS VACACIONES"... Ondia! La pau feta miques! Com és que unes vacances reparadores podien provocar tanta ira? Quina història d’incompliment o deslleialtat exacerbada hauria generat el fatídic missatge? Què havia desfermat l'odi pregon de l'escrivent anònim? Era igualment anònim per al destinatari del missatge funest?... I, si l'hi era conegut, havia pres precaucions, o s'hauria anticipat amb l'atac "preventiu" que avui es propugna? Com resulta fàcil d'endevinar el passeig es tenyia de negres presagis que em van sacsejar l'esperit i m'ha semblat terapèutic descarregar-me del ròssec dels dubtes.

Certament, no tinc cap ni una de les respostes que desvelarien les incògnites plantejades: S'ha resolt pacíficament l'afer? Hi ha hagut desgràcies irreparables? Doncs no ho sé, però si he aconseguit neguitejar algú dels que heu llegit aquesta història ja em sentiré una mica acompanyat, i això sempre alleuja.

Cap comentari
 
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010