Portada » Ciutat Vella

Les golfes del cinema

LLOC: Tallers, 7 (Ciutat Vella)
DATA: Dimarts, 24 de gener de 2006
AUTOR: nuit

Què passa amb els somnis quan ja ningú els somia? Segons Joan Solius, propietari d’aquest magatzem de cinema antic del casc antic de Barcelona, s’avinagren, es desintegren o, en el millor dels casos, acaben a Els Encants.

En Joan Solius és una home jubilat de 72 anys que cada tarda, o gairebé, baixa al carrer Tallers numero 7, a posar-se darrera un tauler antic de fusta rodejat de projectors de cinema i bobines de pel·lícules. Ja no ven pel·lícules, ni les lloga
“les bones les vaig vendre a col·leccionistes, només queden les dolentes i alguna joia que em guardaré de dir”, explica. La seva tenda de venta i lloguer de films antics, un apartament situat en el primer pis d’un vell immoble, és ara un magatzem
de somnis de cel·luloide on van a passar les tardes professors de cinema, col·leccionistes i amants de projectors antics (els que feien aquell soroll tan peculiar al girar i ens porten records de cinemes de barri). “Venen a xerrar, sobretot de cinema”,
explica en Joan, “i també munten i desmunten pel·lícules, com qui juga amb trens de joguina”.

La Casa Vila, així és diu l’establiment, va començar a funcionar l’any 1928. El va fundar el seu tiet Ramon Vila que va començar a vendre i llogar pel·lícules per a projectors Pathé Baby a casa d’un artista de l’època que es deia Alexandre, al carrer Sant Pau número 30. Poc temps després, l’any 1933, la Casa Vila va migrar fins al carrer Tallers, 7, on encara s’hi troba. En Joan Solius va baixar a Barcelona l’any 1948 empès pel seu tiet que necessitava un ajudant. Eren bons temps pel negoci, “en aquella època no hi havia televisió”, sentència en Joan, com si l’aparell catòdic fos l’origen de tots els mals; i a més, la casa del seu tiet era una de les poques que revelava a Espanya. “Saps que el gendre d’en Franco ens portava les seves pel·lícules familiars?. Ho posava a nom d’un tal Carreras però és deia Martínez Bordiu i qui hi sortia era la família Franco passejant pels seus jardins o esquiant Això va passar durant la dècada dels 40, fins que van inaugurar una casa de revelat a Madrid”.

Les primeres pel·lícules que venien, sobretot en època de Nadal i Reis, eren còmiques: Charlot, en Jaimito, el Gato Fèlix..., més tard van tenir pel·lícules angleses i moltes de russes (les portava en Miquel Porter) i el negoci va seguir sense entrebancs fins els anys 70 en que va triomfar el “destape”.

Aquesta mena de pel·lícules no tenen gaire acceptació entre el grupet d’amants del cinema que es reuneix a Casa Vila. “Les del destape ja no les vol ningú”, diu en Joan amb un somriure indesxifrable, “son massa vells, ara volen pel·lícules de l’oest. En canvi, a mi m’han agradat sempre les musicals”. Entre el grup d’incondicionals en Joan recorda al professor Marc Mallol, “que és parent del que té aquell museu de cinema a Girona”, i a Marc Recha, el director de cinema.

“Jo li revelava les pel·lícules, a aquest noi”, explica. Segons en Joan, Marc Recha va començar a treballar amb vuit mil·límetres, encara que més tard va gravar alguna cosa en vídeo i ho va passar a cinema (en Joan no pot evitar fer un escarafallm al explicar-ho), “de totes maneres, és bon xicot”. Ara fa dos anys que li va perdre la pista tot i que en Joan, aliè al èxit del Marc a Cannes, recorda que li va dir que acabaria amb tots els cabells blancs “de putes que les passaràs fent cinema. I ja els hi tè”.

També coneix a Josep Espanya, dels cinemes Méliès, “un noi molt franc que havia treballat a ca l’Arpí”. D’en Josep Espanya explica que es posa content si quinze persones li omplen la sala. “A vegades comença una projecció amb la sala buida i
passats deu minuts, la para”. I les paraules d’en Joan, en aquella petita habitació plena de bobines velles, tenen el to d’un epitafi.

5 comentaris


M'acabo d'adonar que el títol que li he posat a aquesta història és bastant equívoc... a quines golfes em dec estar referint?

Nuit - 01/03/2006 15:00


L'"equívoc" em recorda a una història que em van explicar. Ara no sé si recordaré bé cóm anava, però es veu que quan Macià era a la Generalitat va venir de visita a Barcelona el president o algun altre representant del govern de la república. Durant la visita li estaven ensenyant un edifici oficial o eren a casa del mateix president (ja dic que no recordo gaire els detalls), el cas és que la conversa va derivar en el tema de l'arquitectura i en Macià va explicar: "Aquí en Cataluña en las casas, arriba, tenemos las golfas".

Però en el teu cas crec que has d'estar tranquila, perquè el títol de la teva història és en català i per tant crec que no hi ha lloc per l'equívoc.

Lo - 01/03/2006 18:35


Si la admirada Nuit hagués volgut expressar "golfa" en el sentit canalla que té en castellà, ben segur que hauria dit bagassa, barjaula, pendó, tomàquet, patacot, marfanta, bandarra... o alguna de les altres emotives i sonores paraules que el lèxic ens forneix per tal de denominar la dona de costums llicenciosos. No hi havia, doncs, lloc per a l’equívoc i fa bé la Lo en tranquil•litzar-la. Si de cas la confusió podria venir per la possible referència a les sessions “golfes” que es van prodigar per a noctàmbuls impenitents... i que ara semblen haver anat de baixa, si és que no han desaparegut del tot

Set-ciències - 01/03/2006 20:43


DONCS QUE MOLTES GRÀCIES. QUE M'HA VINGUT A LA MEMÒRIA L'EXPRESSIÓ DE "PATACOT I MANDINGA" QUE DEIA LA MARE. SER EL SEU SENTIT PERÒ NO SABIA EL QUE VOL DIR CADA PARAULA PER SI SOLA. VOSALTRES M'HEU FACILITAT "PATACOT" I MANDINGA NO EXITEIX, L'EXPRESSIÒ VA AMB "MANDONGO"

carme <goncli007@hotmail.com> - 25/08/2006 12:10


Qui ho ha dit que no existeix "mandinga"? És una senyora d'una ètnia sudanesa –els mandings, uns tres milions d’individus- repartida entre els territoris de Guinea, Mali, Senegal i Gàmbia. Ja tens sort, Carme, que difícilment cap dels seus bel•licosos guerrers tindrà accés a aquest web, que sinó potser en sortiries mal parada! Altra cosa és que ho fos la component de la famosa parella de la dita nostrada, que ho dubto...

Set-ciències - 25/08/2006 12:32
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010