Portada » Ciutat Vella

Els dec una Coca Cola...

LLOC: Plaça del Bonsuccés (Ciutat Vella)
DATA: Dimarts, 7 de juny de 2005
AUTOR: Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat>

Cada cop que passo per davant d’aquest bar no puc deixar de recordar un antic deute i em pregunto si no fora el millor liquidar-lo d’un cop per sempre. El que passa és que em fa por de ser mal interpretat, que no pensin que em falta un bull i faci el ridícul. Avui, emparat per el relatiu anonimat que ens ofereix aquest racó cibernètic vull, si més no, descarregar l’ànima amb una pública confessió: La única vegada que he marxat d’un establiment sense pagar el que havia consumit, ha estat al Bar Castells... era una Coca Cola (i dispenseu la publicitat, ho dic en pro de la historiografia) que havia begut en un estat de tensió que, com veureu, explica la meva malifeta encara que no vull justificar-la, això que quedi clar!

En aquella època jo festejava una xicota –la Mercè- que havia conquerit contra la aferrissada competència d’un munt d’amics, o simplement companys, del gimnàs i de la secció excursionista de la Penya Cultural Barcelonesa. Aquest aclariment no és simple retòrica, doncs em va caler molt coratge i dedicació per esbandir a tots els galifardeus que la pretenien i qualsevol cosa que pogués fer trontollar la hegemonia assolida m’havia de preocupar per força. Tornem-hi, la xicota era filla d’un menestral impressor, fràgil i esprimatxat i d’una senyora corpulenta, de nom Aurora, i no és un detall insignificant el seu nom, ja que em servirà per donar sentit a un altre episodi de la meva vida si mai m’animo a escriure-la... ja divago, perdoneu-me; el cas és que la sogra en potència (en diríem virtual avui?) tenia la nacionalitat panamenya -tot i que era catalana de cap a peus- de manera que quan el consolat d’aquell país muntava qualsevol festa o esdeveniment d’exaltació nacional la senyora Aurora hi era convidada i la família també, naturalment. El dia d’autos (donat que parlo d’un delicte no és inadequat el lèxic forense) la família Méndez estava convidada a un d’aquests xeflis patriòtics i, per primer cop, jo aniria invitat a la recepció. Amb tot el que he dit ja es pot pensar que els nervis s’havien apoderat de mi: era el meu bateig diplomàtic!

Havíem quedat de trobar-nos a la plaça de Bonsuccés, jo anava ben mudat i els esperava aparentant una naturalitat escaient mentre consumia la beguda recolzat amb displicència d’esquena a la barra -no he dit encara que la senyora Aurora era arrauxada, rabiüda, i se m’havia travessat des d’una enganxada que vam tenir per una qüestió extravagant de protocol domèstic, ara imagineu com em preocupava un protocol de veritat, amb cònsol, sots-secretaris i agregats comercials- així que, quan vaig veure venir l’escamot familiar, d’esma vaig deixar el got amb palleta al taulell i procurant no perdre el posat de suficiència fingida em dirigí cap al grup saludant-los més cerimoniosament que de costum i cap a la recepció... ni pensar-hi que me’n anava sense pagar! Quina vergonya si s’hagués sabut, no hauria resistit les mirades de reprovació fites en mi... i com hauria creuat mai més la porta de casa d’aquell bon impressor sota el pes de la meva dimissió d’honradesa?

Sortosament, ningú va assabentar-se’n. També per fortuna el meu idil•li es va acabar, i puc parlar de sort amb tota propietat ja que alguns altres incidents feien presagiar una relació molt tempestuosa al si d’aquella família. Mai més no n’he sabut res, però vaig plànyer de tot cor al senyor Enric que restava allí, indefens. Per que a ell sí que li tenia un cordial afecte, tenyit de compassió, però sincer.

Tot això em va passar pel cap mentre feia aquesta foto, i un cop més m’he preguntat si entrava a pagar la Coca Cola, o no. Altra cosa que caldria escatir és si deuria pagar l’import de l’època o bé abonar-lo revalorat i amb l’afegit del rèdit del capital que els he retingut, que no deu ser cap petitesa, que d’això fa molts anys, eh?

1 comentari


Aquí he quedat amb alguns ligues, un d'ells és la
meva parella encara!!!!, però sempre he pagat...
encara que, tenint en compte a la teva sogra, ho
entenc... (;D).

Nuit - 09/06/2005 01:10
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010