Portada » Ciutat Vella

Que venen les vaques!

LLOC: Plaça dels Àngels (Ciutat Vella)
DATA: Dijous, 2 de juny de 2005
AUTOR: Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat>

Crec que val la pena posar les coses al seu lloc, avui tothom parla de les vaques de polièster que ara ens envaeixen pacíficament guarnint alguns indrets de la ciutat, i a mi m’agradaria fer avinent a tothom que fa anys, òbviament molt abans de les Cow Parade, un acreditat comerç– el nom del qual comença amb VIN i acaba amb ÇON- ja va anticipar-se a l’escultor suís Pascal Knapp, l’actual creador dels immòbils animalets, fent-ne un ús insòlit en plantar un parell de plàcides vaques de plàstic de mida natural -i sens dubte de raça suïssa, precisament- al vestíbul de la botiga del Passeig de Gràcia i abocades al carrer. Era un sorprenent reclam visual que suscitava reaccions de simpatia (i bucòlica nostàlgia, vull imaginar) entre els vianants i no cal dir entre la canalla, molts dels quals només les haurien vist a la sèrie de dibuixos televisius de la Heidi.

Bé, el cas és que van desaparèixer un bon dia... temps més tard una vaca semblant va aparèixer a un altre establiment del carrer d’Aragó, prop dels encants... també va marxar d’allí, però fa poc n’he descobert una de ben bé igual (no puc assegurar que sigui la mateixa, encara que m’agrada pensar-ho) en un establiment de Cerdanyola del Vallès, anant cap al cementiri de Collserola... qui sap si potser la peripècia d’aquest animal artificial donaria tema a algun escrivent amb més gràcia que jo per als relats, tot i que el títol jo ja li puc suggerir: “La transhumància del boví sintètic” i per a ser publicat dins d’alguna col•lecció d’antropologia dins l’era de les descobertes siderals.

Dispenseu el preàmbul, de fet havia de servir per deixar constància de que jo ja he iniciat la meva “ruta del ramat barceloní”. Digueu-me esnob, si voleu, però no puc deixar de sentir curiositat per un esdeveniment que han vist ciutats com Nova York, Estocolm, Sidney, etc. El testimoni n’és la foto i amb ella la constatació de que els brètols del retolador viuen més amatents que jo a les oportunitats d’apropar-se a l’art contemporani: ells ja hi ha deixat la seva empremta en forma de gargots i comentaris sense solta ni volta... Art participatiu? Diàleg entre sensibilitats diverses? Simple estupidesa?...El fet és que l’endemà d’haver col•locat la efígie del simpàtic remugant ja el tenim ben empastifat d’acudits escatològics, signatures de cretins amb afany de notorietat i tota mena d’exabruptes cal•ligrafiats.

1 comentari


Aquesta vaca, la primera que vaig veure instal·lada, sembla que ja ha sucumbit als atacs de les feres urbanes; el dissabte 2 de juliol, tornàvem de la mani de l'Orgull Gai i vaig voler mostrar-li a la meva companya, a la vegada que comprovar si li restava cap centímetre quadrat sense agressions cal•ligràfiques o pictòriques (per dir-ho bonic...), doncs ni grafits... ni vaca! Ja no hi era. No se si ha estat la primera, però em temo que no serà la darrera a caure víctima de les bretolades gratuïtes d’aquesta fauna que gaudeix destruint.

Pere Castaño - 04/07/2005 18:41
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010