Portada » Ciutat Vella

Niepce

LLOC: Via Laietana cantonada Fontanella (Ciutat Vella)
DATA: Dimarts, 29 de novembre de 2005
AUTOR: Laura

Al capdamunt de tot de la Via Laietana de Barcelona, just allà on el carrer comença a dir-se Pau Claris, fent cantonada amb Fontanella i amb una bona vista cap a la plaça Urquinaona, hi havia fins fa ben poc una botiga ben singular. A la façana sobreviuen encara, com poden, i per poc temps, els rètols amb el nom de la botiga: Niepce.

Fa temps que passo cada dia per aquesta cantonada, quan vaig i quan torno de la feina. La botiga havia estat allà tota la vida, amb aquells aparadors antics i amb aquelles fotografies esgrogueïdes pel pas del temps. Una cantonada característica, d’aquelles que cada vegada en queden menys a la ciutat.

Inesperadament, d’un dia per l’altre, vaig veure penjats als vidres de la botiga els rètols d'“En venda”, amb el número de telèfon de no sé quines finques. Bé, de fet em sembla que hi deia “Se vende”. No havien passat ni dos mesos que ja hi van enganxar a sobre els cartells de “Vendido”. I encara van trigar menys a buidar els aparadors i tot el local.

De sobte, un dia ja no hi havia res darrere els vidres. Ja no hi era aquella orla amb les cares, antigues, dels qui havien fet no recordo quina carrera feia un munt de promocions. I tampoc no hi eren aquelles fotos en blanc i negre, algunes ovalades, algunes amb aquell voraviu tan característic de fa un segle o més, retrats d’unes persones i uns carrers que van desaparèixer fa temps.

També havien desaparegut les fotos d’aquells nens amb vestits de comunió, de marineret, ells, i de princeseta, elles, que no sabies si eren d’ara o de fa trenta anys, però que eren tradicionals com diuen que han de ser els que s’apunten a aquest sacrament. La mateixa sort havien patit les fotos dels nuvis acabats de casar, per l’església, i sempre home i dona, és clar, que havien immortalitzat el moment en què encara s’estimaven.

Les fotos de carnet, com no, tampoc ja no hi eren, aquelles fotos per al passaport i per al document nacional d’identitat, que, per cert, em sembla que no valdran per al document d’identitat nacional, si és que aquest carnet mai arriba a existir.

Als aparadors tampoc hi eren ja aquelles fotos de nadons acabats de néixer, que no sabies descobrir ben bé si ara encara devien ser criatures o ja devien passar dels 40, ni les d’uns nens i unes nenes una mica més grandets vestits amb unes disfresses horroroses o moníssimes, segons el punt de vista dels nens o de les mares.

Van desaparèixer igualment aquells retrats d’unes famílies nombroses de les d’abans, quan havies de tenir una carretada de fills, no com ara, per a ser mereixedor d’aquest títol que, per altra banda, reportava ben poques ajudes.

Ara qui sap on deuen haver anat a parar tots aquells marcs i aquelles fotos. Vaig veure vidres trencats i trossos de marcs i paspartús entre la runa tirada dins del contenidor que van plantar uns dies al carrer, davant de la porta.

No sé què deu haver passat. El cas és que la botiga ja no existeix. De fet, no sabria dir si feia setmanes, mesos o anys que estava tancada. Crec que no vaig veure mai a ningú que hi entrés o en sortís, per deixar-hi un rodet, recollir unes fotos o demanar una ampliació. No sé quan temps feia que la pols ho anava cobrint tot.

Potser els amos ja eren massa grans, es van jubilar i no hi va haver ningú a la família que volgués continuar amb el negoci. Suposo que no van poder aguantar l’estrebada de l’evolució, l’era digital i les noves tecnologies, que han posat en mans de qualsevol inepte unes càmeres de fotos professionals que fan gairebé soles unes fotos espectaculars, i uns ordinadors i unes impressores que permeten retocar-les, modificar-les i imprimir-les amb una qualitat impensable, i tot sense sortir de casa.

Poc es podia pensar en Joseph Nicéphore Niepce, el dia de 1827 que estant en el seu pati va aconseguir fixar una imatge sobre una pedra, que el seu invent arribaria tan i tan lluny. En Daguerre, un col·lega seu, sí que ho devia intuir, perquè a la mort d’en Niepce va intentar fer seu l’invent i emportar-se tota la glòria donant el seu nom al daguerreotip, que sona més a aparell de tortura que no pas al que és, el mètode per a fixar imatges sobre una placa argentada. Sort que el temps, més o menys, ha aconseguit posar als dos inventors en el lloc que els toca en això de l’invent de la fotografia.

En fi, qui sap quin negoci posaran ara a la cantonada de Fontanella amb Via Laietana. Ja fa uns mesos que hi fan obres però encara no puc intuir quina mena de comerç estan muntant. Segur que els anirà bé. Només cal veure la gent que s’arriba a acumular, en un tres i no res, en un lloc de tan de pas, quan els semàfors estan en vermell. Em pregunto quanta gent al cap del dia devia arribar a mirar, ni que fos un sol instant, alguna d’aquelles fotos que hi havia abans als aparadors. Quants turistes devien passar per davant seguint les rajoles de la ruta del Modernisme, rodones i vermelles, i devien aturar-se un moment a comentar la pervivència d’una botiga tan peculiar.

Vés a saber quantes botigues de fotografia com aquesta hauran sofert la mateixa sort. Bé, potser, en el fons, per als propietaris ha estat una veritable sort vendre la botiga i embutxacar-se tants diners que ja no caldrà que es preocupin mai més per arribar a final de mes. Però, de ben segur, els ha quedat, ni que sigui una mica, un sentiment de tristesa per la desaparició de la botiga, igual que ens ha quedat a molts dels que passàvem cada dia per davant i miràvem les fotos fugisserament.

............................................................................................................................
Text presentat al Concurs Històries de Barcelona (concurs literari organitzat per Bdebarna i Transversal Web en el marc de l'Any del Llibre i la Lectura 2005)

Texto presentado al Concurso Historias de Barcelona (concurso literario organizado por Bdebarna y Transversal Web, dentro de los actos del Año del Libro y la Lectura 2005)

Cap comentari
 
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010