Portada » Ciutat Vella

Resant al primer pis

LLOC: Jonqueres (Ciutat Vella)
DATA: Dilluns, 1 d'agost de 2005
AUTOR: Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat>

Imagineu-vos que esteu comprant un joc de llençols, un edredó, catifes i cortines o unes bones mantes a la popular “Casa de las Mantas” del carrer de Jonqueres... de sobte us agafa un mal d’ànima en forma de penediment sobtat (acabeu de recordat una malifeta mal païda i necessiteu confessió); potser que només sigui un arravatament místic i sentiu una urgència irrefrenable de resar a Déu o a sa Mare!; o esteu acomplint una novena i mai deixaríeu de fer la darrera.

¿Què feu si la església de Sant Francesc, que era a tocar, la van enderrocar i ara s’alça en el seu solar un annex del Palau de la Música? Allí hi podeu sentir un quintet de corda o berenar-hi si us plau més -doncs hi ha un bar d’allò més atraient i acollidor- però resar o demanar perdó?

Decididament, no és el lloc que necessiteu en plena crisi d’espiritualitat: cal una capella, un santuari, el redós espiritual... Doncs jo en se un i el poso a disposició dels pecadors (i pecadores) que vulguin alleujar la consciència o comunicar-se amb les potències celestials: és al costat mateix del cèlebre establiment de parament de la llar, us parlo del ORATORIO DE LA SANTA FAZ, així en castellà, i no hi busqueu ni una paraula en l’idioma del país que no la trobareu pas, potser en alguns cercles canònics consideren que les llengües altres que la del “imperio” no mereixen cap consideració; o temen que quan fan un advertiment tan taxatiu com ara el cartell dels bancs no l’entendria tothom i podria patir danys el mobiliari, diu així el rètol: NO PONGAN POR FAVOR, LOS PIES EN EL ESKAY DE LOS BANCOS PORQUE SE ESTROPEAN. GRACIAS.

Obviaré qüestions idiomàtiques i passo a desvelar el meu petit secret: pujant el carrer per la mà esquerra, abans d’arribar a Urquinaona, trobareu un portal que també acull un establiment singular: “El Portalillo”, no té aparadors al carrer ja que és tot ell a l’interior i fa que el nom sigui el més adient dels que li podien posar (en llengua imperial, és clar)i un cop a dins, si pugeu per la escala fins al primer pis sereu a punt d’entrar al ORATORIO i viure la experiència d’encomanar-vos a les divinitats dins d’una estança damunt l’enrajolat d’un menjador de l’Eixample

2 comentaris


Doncs jo tinc curiositat, com hi has arribat a un lloc aixi?

Mi K - 01/08/2005 16:28


Doncs fa força anys que el conec, no puc ser del tot precís però potser ve de que la meva primera feina la vaig tenir a un establiment de venda de teixits en peça, es deia “El Fénix” i era davant mateix de la Prefectura de Policia i per això molt a prop de l’oratori; com a aprenent part de la meva feina era fer encàrrecs fora de la botiga, així voltava sovint pels contorns i devia veure la placa que hi ha a la llinda del portal de l’escala. Sempre he estat curiós respecte a les coses insòlites que amaga la ciutat i no m’hi devia pensar gens a pujar a veure com podia ser una capella dalt d’un pis.

La experiència, avui encara és sorprenent per que, a més, et trobes amb una mostra de “merchandising” religiós que pot convenir molt a un esperit necessitat de pau i confort, jo vaig comprar dos exemplars de guies per a seguir novenes dedicades a Santa Elena i San Roque (noti’s que seguim amb la llengua de les Castelles) que mai se sap quan poden ser útils... també hi ha d’altres “gadgets” escaients. Té cura del recinte una senyora a joc amb el conjunt.

Dimecres passat, 27 de juliol, quan hi anava guiat d’un record una mica borrós, fins al darrer moment vaig sentir la incertesa de que encara subsistís. Sortosament hi era i vaig poder fer totes les fotografies que han de servir de testimoni a un lloc tan amagat i segons com es miri, anacrònic. De manera que el que has de fer és anar-hi i veure-ho, que no m’invento res... això sí, de dilluns a divendres entre les 10:30 – 13:30 i de les 16 a 19 hores. Abans d’entrar un cartell et demanarà que apaguis el mòbil (en castellà).


Pere Castaño - 01/08/2005 16:46
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010