"Corn Flaques"

Aquesta menja que avui s’ha generalitzat i –val a dir-ho- és prou bona i nutritiva, temps enrere era una raresa que vèiem en alguna pel·lícula americana o en algun còmic de la mateixa procedència... van aparèixer al nostre mercat amb la denominació “copos de avena”, suposo que per allò de que a la postguerra s’havien proscrit els noms i expressions estrangeres i trobo que en aquest cas no era cap inconvenient ja que, qui redimonis sabia que eren els “corns” i els “flaques”?...

A Barcelona hi ha una família, de cognom Figueras, en la que una part dels seus membres han estat dins el ram de la alimentació; no cal dubtar que si heu passat davant de l’establiment que hi ha a la Rambla, cantonada Petxina, haureu admirat la seva bellesa modernista i la noblesa dels materials que conformen la decoració del local. Avui és una pastisseria de la acreditada casa Escribà, però antany va ser un “colmado” on unes germanes Figueras venien, entre d’altres queviures, les pastes alimentàries que fabricava la família amb un grau inapel·lable d’exigència de qualitat.

Amb mi va treballar un Figueras, en Jaume, que és un bon melòman (altra branca de la família ha triomfat amb la música clàssica) i un extraordinari tècnic en electrònica d’Alta Fidelitat. I el seu pare també estava tocat d’aquestes espurnes genials que semblen tan comunes a la saga familiar, m’explicava el meu company que el pare mai va estar a Estats Units, però uns cosins que hi van fer unes vacances van portar-li unes capses dels populars (allí) “corn flaques”... l’home en veure les qualitats nutritives i de conservació del producte va començar a barrinar i veient-hi un bon mercat, sense altre bagatge que la seva imaginació i la tossuderia del bon inventor, va començar a projectar les maquines i utillatges que li permetrien transformar els cereals a la manera americana, les va construir artesanalment, van funcionar... i se’n va sortir!

La foto mostra el racó de carrer de l’Hort dels Velluters -impersonal i més aviat lleig- que va acollir l’obrador on s’elaboraren els flocs de civada o blat de moro, del senyor Figueras, fins que la marca americana Kellogg’s s’hi va fixar... la gran empresa tenia previst implantar-se al país i la petita factoria barcelonina era una nosa, va passar el de sempre: compraren la empresa i així van tenir un accés ràpid i planer a la seva clientela prou consolidada, van mantenir un temps al nostre home en un lloc d’una certa responsabilitat - mentrestant s’anava introduint un nou nom i logotip per als productes- i un bon dia aquella marca genuïnament nostra va desaparèixer definitivament del raconet dels envasos del producte on l’havien anat confinat. El pare del meu company va morir fa un parell d’anys... i ara tots mengem Kellogg’s.

Pere, no ens ho expliques... amb quina marca es venien els "corn flaques" catalans? Com es venien? No sé si imaginar-me llaunes, capses o venda a granel...

El vertigen del dia a dia fa que ens quedin coses pendents amb risc de ser oblidades; avui mateix repassant algunes notes m’he trobat que la Lo es va interessar per les marques que comercialitzava la empresa Figueras, com que era una dada que havia de demanar al meu amic Jaume (fill de l’inquiet i emprenedor industrial) doncs en aquell moment no vaig respondre, cosa que faig ara, quan per fi ho he preguntat al meu informador, son aquestes: MAIT, per als flocs de blat de moro (panís o moresc, si els que em llegeixen son del domini lingüístic del català occidental) i CRISP, per a l’arròs inflat.

Quant als envasos eren molt semblant als actuals, o sigui en cartolina litografiada per l’exterior, mentre que el producte anava dins de bosses de cel•lofana o paper parafinat per tal de preservar-lo de la humitat, però no hem pogut discernir exactament quin era. Estic pendent d’aconseguir una imatge que els mostra, si la obtinc i trobo altres dades rellevants sobre l’assumpte, potser en faré una altra història, de moment això és tot el que en puc dir.