Portada » Ciutat Vella

Lleons a Barcelona

LLOC: Mònec (Ciutat Vella)
DATA: Dimarts, 4 d'octubre de 2005
AUTOR: Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat>

Aquesta porta -que no presenta cap singularitat- durant un temps de la meva adolescència va representar un poderós punt d’atracció per una raó que pot semblar imaginada i puc assegurar que era ben real: Cada dia hi anava a passar una bona estona... jugant amb un lleó! Sí, sí, un lleó de veritat!

Val a dir que l’animal era un cadell, però que en poc temps va adquirir un volum i pes considerables i les seves urpades, ni que fossin per jugar, ja van començar a fer respecte -més d’un cop me’n anava ben esgarrinxat-, dels ullals no us en diré res, només calia veure’l a l’hora de berenar esquinçant i rossegant enormes braons de bou amb un entusiasme corprenedor, com que l’amo era un carnisser que tenia botiga a la cantonada amb el carrer més Baix de Sant Pere vull pensar que l’alimentació del bonic carnívor li sortia barata. No sé com va ser que arribés allà l’exòtic felí, també ignoro si les ordenances municipals de l’època contemplaven el fet de tenir animals d’aquesta mena... jo aleshores només pensava en la meravella que significava poder traginar un mite de la selva a plaer i cada dia. En arribar a casa no em podia estar de fer broma amb el Blanquitus (el meu gat) dient-li que era una miniatura escanyolida, tot i que ell mai es va deixar impressionar per que se sabia prou important i estimat per mi (algun dia ho explicaré), també devia intuir que allò del lleó no podia durar i prenia paciència. Així va ser, la fera va anar creixent i un bon dia el carnisser em va dir que se l’havia endut a una finca que tenia fora de Barcelona, no el vaig tornar a veure i tampoc no recordo haver tingut notícia de la fi d’aquella història.

En canvi, perfilar aquests records m’ha fet pensar en un altre cas que va ser més públic i
notori: el lleó del senyor Febrer (sí, un altre, i de veritat també); aquest ja era adult i s’estava dins d’una gàbia en un taller mecànic del carrer Vallespir per a delícia i admiració de la canalla del barri de Sants. A més, en Febrer practicava un esport que avui sembla totalment arraconat i que aleshores gaudia d’una àmplia afecció, entusiasta i fidel: era professional de la “lluita lliure”, fet que augmentava la seva popularitat. El cas és que el mecànic-lluitador, segurament animat per la seva fama creixent, va decidir presentar-se a unes eleccions municipals i va engegar una campanya postulant-se pels carrers, demanant el vot amb una camioneta que li feia propaganda a través d’un megàfon i repartint octavilles. El vehicle es feia notar ja que anava carregat amb la gàbia i a dins duia l’animal, que astorava als vianants i devia tornar cada dia ben marejat a casa. Gairebé no caldria dir que el nostre home va aconseguir el seu propòsit i probablement hagi estat el Regidor més pintoresc del nostre Consistori.

Això passava a Barcelona a mitjans dels seixanta i avui pot semblar extravagant, però és rigorosament cert.

8 comentaris


¿No debería estar en FICCIONS, esta historia?

Emi - 08/10/2005 10:03


Emi, de ficció res de res, el que explica en Pere, del senyor Febrer és tant cert com que va existir en Franco.

Anònim - 09/02/2006 22:00


Perdó, no m'agrada anar d'anònim per la vida, sóc l'Enric i, en el comentari anterior, m'havia descuidt de ficar el nom.

Enric - 09/02/2006 22:05


Ei, Enric, que la primera part de la història també és ben real, el que passa és que no va transcendir a causa de la meva insignificant presencia a la vida pública, però la vaig viure en primera persona. Per cert que aquests dies és d'actualitat aquell indret ja que tant la carnisseria com el portal on jugava amb la bestiola formen part de l'edifici del carrer més Baix de Sant Pere on es van esbatussar okupes i municipals. Val a dir que el punt que situa la història en el mapa està fent cantonada amb el carrer Mitjà i hauria d'estar un carrer més avall, tal com he dit: fent cantonada amb Sant Pere més Baix, em devia equivocar al assenyalar-lo.

El Pere - 09/02/2006 23:43


Així, Pere, l'edifici del lleó és el de l'antiga Penya Cultural Barcelonesa? Suposo que l'entrada pel carrer Mònech déu donar a una altra part de l'immoble. En tot cas, vaig poder entrar, després del desallotjament d'aquest cap de setmana, a la part que havia estat Penya Barcelonesa i es convertí en Anarko Peña Kultural. Tot i trobar-se en un estat lamentable, no era difícil imaginar-li temps millors a aquest edifici, amb una sala de teatre (si més no hi ha un escenari) que déu haver vist representacions de tota mena, i no només de ficció.

Lo - 10/02/2006 14:45


Sniff! Sí, la "meva" Penya, amb els seus billars i futbolins, el bar, la secció excursionista, el teatre (els darrers anys d'activitat s’hi van representar sarsueles ben sovint), el gimnàs, on ens musculàvem amb el propòsit -mai confessat fins ara- d'assolir una figura que ens facilités lligar amb les xavaletes del barri (això quan no era estiu, que l'objectiu eren les d'importació) i del que mai vam reeixir suficientment. Ah! i una barberia i tot... em penso que un dia d’aquests n’explicaré alguna historieta.

Pere - 10/02/2006 15:25


Pere! qui sap si podràs tornar a "muscular-te" a la Penya... acabo de llegir a La Vanguardia que l'edifici abans ocupat i que es va desallotjar després dels incidents al carrer Sant Pere Més Baix, es rehabilitarà i s'hi traslladarà la seu de la Penya Cultura Barcelonesa. No sé si serà el mateix, però com a mínim es vol recuperar l'edifici per al barri.

Lo - 10/02/2006 19:35


Gràcies per la informació, Lo. Aquest comentari se m'havia escapat i l'he trobat avui per casualitat... La "Penya", com li dèiem quan n’era soci, va representar molt per al jovent del barri -i no cal dir per a la gent gran que hi tenia un clima de convivència interessant i necessari- difícilment farà el mateix paper avui si reobre, la raó és que la població d’aquells carrers és majoritàriament immigrant i caldria una tasca prèvia de prestigi i credibilitat per a una mena d'institució que no ho se si entra dins els esquemes del nou veïnat. És l'inconvenient dels guetos, que es tanquen sobre si mateixos com a defensa contra la xenofòbia... i això en genera més, a la vegada que obstaculitza l'assimilació dels valors del lloc d'acollida per part dels nou vinguts. Caldrà una feina intensa de socialització, en la que no acabo de creure si no es llimen molts inconvenients abans i entre els quals no és insignificant la influència dels rectors religiosos d’algunes ètnies profundament confessionals. Encara recordo un recent “espectacle” dels homes auto aporrinant-se pels carrers del meu antic barri per commemorar el sacrifici d’un seu màrtir religiós, una estampa ancorada en el passat més obscur i retrògrad, que hem de respectar potser, però que promoure’l només aporta a la comunitat global indigència intel•lectual, a la vegada que allunya al seus practicants de la llibertat de pensament assolida per les societats desenvolupades.

Difícilment els meus músculs es tonificaran altre cop al carrer més Baix de Sant Pere, però crec que al barri hi fa molta falta un espai d’esbarjo sense llasts ideològics i amb un bon ventall d’oferta lúdica i cultural.

Quina cultura? Aquesta és la gran pregunta...

Pere - 17/03/2006 12:01
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010