Portada » Ciutat Vella

Art de carrer

LLOC: Jardins de les Tres Xemeneies (Paral·lel) (Ciutat Vella)
DATA: Dimecres, 18 de maig de 2005
AUTOR: Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat>

Un bon dia vaig començar a fixar-me en les pintades de carrer, d'algunes en feia fotos i com sempre passa, quan tens prou mostres d'un tema en pots copsar matisos i qualitats que fins aleshores se t'amagaven. Ara ja puc dir que en tinc un catàleg notable i penso aprofundir en aquest aspecte de la creació gràfica. Us asseguro que algun d'aquests grafits tenen una elevada qualitat, també que recullen aspectes de denúncia i reivindicació prou solvents i que en la majoria dels casos tenen un cromatisme i un sentit de la decoració remarcable. És una pena que tants i tants s'hagin perdut i que pràcticament tots ells son destinats a desaparèixer, també és penós que altres brètols sense cap gràcia es dediquin a empastifar els que tenen qualitat i contingut. El grafit que us proposo per il•lustrar aquest comentari l'he triat precisament per l'enunciat del text i podria ser la coberta i títol d'un llibre que no faria mal paper entre els que es dediquen a la creació gràfica. La presència a la foto d'una persona immigrada el situa en el context on acostuma a aparèixer aquesta mena de manifestacions artístiques: als suburbis marginals, als llocs de trobada i esbarjo de col•lectius alternatius i zones d'un urbanisme degradat. És possiblement un plausible element d’estudi sociològic.

6 comentaris


I tant! Fixar-se en les parets de Barcelona és obrir-se a un grapat de sorpreses. Hi ha grafits boníssims des del punt de vista artístic, hi ha petits dibuixos enginyosos, detalls que dónen vida al carrer. També és veritat que hi ha qui no grafiteja, sinó que 'embruteja' i és una llàstima. He tingut la ocasió de parlar amb alguns dels grafiters de Barcelona i sovint et diuen que es miren molt el lloc on pinten, l'entorn i, sobretot, el fet de no afectar els grafits dels companys. No tothom ho fa, però!

Lo <lluna7@hispavista.com> - 19/05/2005 20:59


És ben cert, Lo, a aquesta mena de cretins que empastifen els deu faltar un bull, son de la mateixa mena dels que trenquen mobiliari urbà i guixen tot el que troben, i la darrera estupidesa: ratllar vidres de manera que no es poden recuperar; son ressentits? creuen que el món els deu alguna cosa? Els pot semblar que sadollen així un instint de revenja... O tenen una malaltissa ànsia de fer-se notar, veges tu, amb quina mena de notorietat s'acontenten, amb això ja es retraten! Ara que, estic segur que si a cap d'aquests inútils els taquessin o fessin bocins cap cosa de la seva propietat s'enfilarien per la paret. I és que d'on no n'hi ha no en pot rajar.

Pere Castaño - 21/05/2005 20:31


Poca cosa puc afegir al teu comentari molt ben expressat i argumentat. Solament em faig una pregunta, quan hi surt una persona en una foto, tens abans el seu consentiment? és algun amic?
Tornant al tema dels grafittis es bó que aquest art efímer i amb temporalitat curta quedi reflexada en un arxiu. Això em sembla molt bó i seria un tema a debatre per canalizar-ho a través d'una associació, fundació, etc. no deixa de ser una bona idea. Les imatges dels grafittis mostren situacions de la realitat dels joves i adolescentes, dels barris periferics de la ciutat. En seguirem parlant. Avui he fotografiat uns dos- cents metres de grafittis davant el parc de l'Escorxador al carrer Consell de Cent cantonada Tarragona. Valen la pena.

salvador barrau <barrau_yvado@hotmail.com> - 24/09/2005 23:20


Nen, ens estem trepitjant la feina, per que aquests ja els he retratat. No cal amoïnar-se, tenim moltes tanques..

El Pere <peretcs@menta,net> - 25/09/2005 01:06


Salvador, me n'adono que no he contestat a la teva pregunta... No, mai no he demanat permís ni he fet posar ningú. Pretenc obtenir la màxima autenticitat i captar actituds naturals, però sí que he pensat que algú em pugui demanar què faig i amb quin dret em permeto retratar-lo. Si això passa em disculparé oferint-li d’esborrar la foto.

Pere - 25/09/2005 17:15


Avui he trobat un web que mostra el procés de creació i realització d’una obra singular: la decoració d’un castell escocès a base d’aquesta tècnica i estil. Segurament es podria discutir l’oportunitat de fer-ho damunt d’unes pedres venerables (de les quals ignoro el nivell artístic o històric), però el cert és que la configuració d’alguns dels elements constructius, facilita la integració de motius que prenen significat, o relleu, gràcies a l’especial morfologia dels antics murs i torres.

Crec que tot aquell que s’interessi per aquesta expressió plàstica, hi trobarà una font amena per a degustar-ne la habilitat i la sensibilitat, per veure-ho aneu a: www.thegraffitiproject.net

Pere Castaño - 19/06/2007 10:18
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010