Portada » Ciutat Vella - Barceloneta

Gracies...

LLOC: Sant Miquel (Ciutat Vella - Barceloneta)
DATA: Dijous, 6 d'octubre de 2005
AUTOR: Carlesøƒ

Que haig de dir de mi ???
Vaig néixer al Paral·lel .El meu amo no em volia ,dons ja tenia prou amb la meva mare .Sort que el seu germà , em va portar a casa seva ( l´endemà m´havia de donar a un amic del seu treball). Quan vaig arribar a casa seva , la seva parella i la seva filla es van enamorar de mí i de la meva poteta amb un “mitjó” blanc La cosa es que em van adoptar .Jo només tenia un mes i em tenien que donar biberons i tenir ben calenteta. Els donava moltes alegries ,dons era molt dolça , però també m´agradava gratar-me les ungles en la tapisseria de les cadires .Em renyaven ,però me tractaven molt bé ,tenia tot el que volia... bon menjar , un bon cabàs per dormir i una “mare” adoptiva que es pasava hores petonejant-me ,cosa que de vegades , no m´agradava .Sempre que em posava malalta me portaven al veterinari , i no parava de miolar fins que arribava a la consulta, dons com els nens petits , no volia veure al meu “metge” .Sent més jove,vaig tenir una gastroenteritis i la meva “mare” va tenir que buscar-me un “metge” , era cap de setmana , vaig pensar, si es difícil trobar un per a les persones , Com trobaran un per a mí?.
El van trobar i vaig estar dos dies amb un “gota a gota “ i ella venia a veure´m i em feia “mimos” per que no em trobes soleta.
Últimament em portaven molt sovint al “metge”( dons ja era una “yayeta” amb els meus 18 anys) i van començar a donar-me pastilles , cosa que no m´ agradava gens . Ahir em van tornar a portar al meu “metge” i vaig sentir com deien que estava molt desmillorada i que havia perdut 350 gr en només cinc dies . Jo ja ho sabia ( per això els miolava molt sovint ,per dir-lis que en trobava malament ). Després vaig notar com m´ acariciaven molt i la meva “mare “ me deia “ T´estimo ... ho sento molt.... no ho vull fer....." ..i com no parava de petonejar-me ...
.. Vaig sentir una petita punxada a la cama ... vaig notar com m´ anava relaxant .... llavors vaig deixar de sentir dolors. Un cop adormida , vaig començar a somiar dins dels meus somnis vaig sentir altre vegada l´ agulla , aquesta vegada al cor .......
Avui he despertat en un bonic paradís ....Gracies Tere, per haver-me adoptat...

............................................................................................................................
Text presentat al Concurs Històries de Barcelona (concurs literari organitzat per Bdebarna i Transversal Web en el marc de l'Any del Llibre i la Lectura 2005)

Texto presentado al Concurso Historias de Barcelona (concurso literario organizado por Bdebarna y Transversal Web, dentro de los actos del Año del Libro y la Lectura 2005)

2 comentaris


La história m'ha emocionat. Jo he hagut de sacrificar 2 gats, un de 19 anys i l'altre de 6 amb molt dolor dins meu. Són criatures dolces i intel·ligents, no entenc moltes vegades com la gent pot arribar a despreciar-los. Tothom hauría de tenir un gat o un gos i potser aixi seriem una mica més humans.

Oscar - 14/12/2006 08:59


También me has emocionado con tu relato y refrescado la memoria, hace dos meses no tuve el valor de llevar a "Gateta" para que la durmieran para siempre, la llevo mi esposa con todo el dolor del mundo, después de 18 años de compañia eso si, simpre que ella quisiera, sino no la veias, tenia la facultad de desaparecer dentro de casa..... no sigo contando que me pongo ñoño.

Kim - 15/12/2006 00:21
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010