Portada » Sarrià-Sant Gervasi

La Tamarita (bis)

LLOC: Passeig de Sant Gervasi (Sarrià-Sant Gervasi)
DATA: Dissabte, 1 d'abril de 2006
AUTOR: Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat>

Sí senyor! Crec que heu de fer cas del que ens recomana en Dionís en la seva comunicació (vegeu “La Tamarita”) sobre aquest petit parc de Sant Gervasi, jo ja ho havia fet fa temps i és per això que ara puc oferir una foto del lloc. És freqüentat, però no massa i té molts racons aptes per a diferents maneres de gaudir-ne, em sap greu no poder mostrar l’assortiment d’imatges de que disposo i que il•lustrarien a bastament aquesta afirmació, de tota manera el millor és descobrir-los un mateix.

Es tracta d’una mansió senyoríal voltada d’un jardí projectat per l’insigne Nicolau M. Rubió i Tudurí que va passar a titularitat pública i es va obrir a la ciutat l’any 1994, té força desnivell i per tant ofereix diversos punts de vista, amb terrasses, minúsculs jardins i zones amb una agradable privacitat (enamorats, esteu al cas!), s’adorna amb algunes estàtues i unes quantes presenten amputacions i fractures diverses, cosa que li dóna un aire decadent i fictíciament arqueològic que predisposa a la reflexió i a relativitzar tot allò que sigui temporal (aficionats a la filosofia, esteu al cas, també!), probablement això és el que fa l’inductor veritable d’aquest meu “informe”: l’amic Dionís.

També té raó quan ens parla de les virtuts relaxants: l’absència de soroll en els llocs més recòndits apaivaga els nervis... només la zona dels jocs infantils es “contamina” una mica de la natural cridòria dels nens, però per als que aprecien el bullici pueril ja va bé; contemplar com tenim la supervivència de la espècie humana una mica assegurada també pot esvair algunes cabòries. Ah! i els afeccionats a la arboricultura no deixeu de visitar un roure excepcional que hi ha i que és catalogat com a exemple d’arbre extraordinari.

1 comentari


Gràcies per la recomanació. Vaig estar passant cada dia durant 12 anys pel davant per anar al col•legi i no sabia que ara es obert a tothom. Aleshores era tancat i donava un aire molt misteriós, sempre m’havia sentit molt encuriosida pel que hi havia darrera d’aquell enorme enreixat, on es podia veure un frondós bosc descuidat. Salutacions

Mireia - 24/01/2008 09:51
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010