Viure la música

Aquí vaig passar-hi moltes tardes des de que tenia 6 anys, fins que la vessant de música d'aquesta escola es va traslladar als jardins de Can Ponsic, on encara és ara. Aquí vaig aprendre música; però no a solfejar, o a tocar, o a escoltar... vull dir que no només vaig aprendre tot això, sinó també el més important: vaig aprendre a disfrutar, a estimar i a viure la música.

Ara, cada cop que conec algú que em diu que de petit havia après a tocar algun instrument però que ja fa anys que no el toca, em pregunto com seria si n'hagués après a l'ARC.

Si no vaig errat, actualment és l'ARC plàstica qui ocupa totes les sales on jo havia passat tantes hores de petit. Unes sales que recordo grans, i que de ben segur em sorprendrien ara del petites que deuen ser. Potser sí que ho són de petites, però pocs espais on he estat han sigut tan humanament grans.

(nota: la fotografía l'he treta de la pàgina de l'ajuntament on es refereix a l'escola de música municipal que L'Arc gestiona. És molt anterior als anys que vaig ser per allà, però l'essència és la mateixa.)

pase muchos años de mi vida y aun que las profes era alguna insoportables, ahora reconozco que eran de lo mejor que vi

Me gustaria saberde algun alumno nacido en el 1950 , son los de mi edad

Agradecimiento a todos los profesores menos al rector que ... valla valla....  jajajajaja