Portada » Sarrià-Sant Gervasi

Una història llaminera

LLOC: Alfons XII (Sarrià-Sant Gervasi)
DATA: Dilluns, 19 de setembre de 2005
AUTOR: Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat>

Una història que comença la segona meitat del XIX a Dòrria, un poble del Ripollès que va veure nàixer Joaquim Cordomí, l’home que iniciaria una nissaga de xocolaters excel•lents i que ara, tot recordant la seva peripècia, em distreu d’altres cabòries menys plaents.

Avui passava prop del carrer Alfons XXII i recordava una sentència de no se qui, però que em sembla del millor sentit comú, diu més o menys: “El millor que es pot fer amb les temptacions és deixar-s’hi caure”... Empès per aquesta espurna de saviesa pràctica m’he dirigit al número 26 i, després de fer la foto que podeu veure, he entrat amb la decisió dels grans moments a comprar unes presses de xocolata amb bocinets de cacau pur incorporat, una menja que pots triar amb sucre i sense (per allò del sobrepés o la diabetis...) però que complau qualsevol demanda de satisfacció palatal.

El senyor Cordomí va iniciar un periple pels barris de Barcelona -així una bona part dels barcelonins va poder gaudir del seu bon ofici i del dels seus familiars descendents-, primer al carrer dels Carders, més tard al carrer Salmerón (avui Gran de Gràcia), al Peu de la Creu... per anar a raure al lloc on els he conegut feliçment. Tenen botiga oberta al públic i amb una proverbial amabilitat us explicaran quines son les especialitats de la casa. Però aquest no és l’únic atractiu de l’establiment, si feu una ullada hi veureu tot d’estris que l’han convertit en un modest i entranyable museu monogràfic, la primera pedra de moldre el cacau que va adquirir és a un racó de la botiga, també xocolateres de diferents mides i èpoques, motlles i altres estris de l’ofici, un dels despatxos on s’han assegut els continuadors de la nissaga i, a la paret de l’esquerra, alguns exemplars dels calendaris que havien editat en el passat i que fa uns anys reprodueixen amb amor per la seva història, que traspua tota la feina d’aquesta família curosa i orgullosa d’un passat i un present que els haurien d’agrair.

I ara, una confidència que puc transmetre per que el darrer oficial xocolater (besnét del senyor Cordomí) me la va explicar personalment: hi ha un calendari on la il•lustració de la “estampa” representa una parella de nuvis en el dia del casori, també s’hi veu un criat amb lliurea que els presenta una safata amb xocolata... Doncs bé, representen el dia del casament dels avis del meu informador, només que l’avi (home de molt bona jeia i amb un notable sentit de l’humor) va encarregar a un dibuixant de confiança la representació de l’escena. El nuvi retratat té una innegable semblança amb un actor de moda de l’època, en Clark Gable, actor que resulta que tenia a l’àvia encaterinada... i l’avi, en lloc de mostrar-se gelós, va decidir acceptar l’admiració de la seva muller per l’actor americà i editar aquell calendari amb la imatge de ficció de la seva pròpia dona casant-se amb l’ídol de multituds que era en aquell moment el protagonista de l’èxit mundial que va ser ”Allò que el vent s’endugué”. El més divertit de la història és que qui representava el criat oferint les llepolies era el veritable marit, que va voler ser reproduït com a majordom de la cerimònia.

Avui m’explicava davant de l’original del calendari de 1937, que aquell any a causa de la guerra civil no van poder distribuir-los i ara se’n poden comprar en alguns establiments dedicats a edicions de vell, intactes, sense haver-se usat... és cert, jo mateix en vaig trobar un a una botiga del carrer Providència, prop del Torrent de l’Olla. És sorprenent com es poden creuar les històries! No vull deixar de dir que son uns documents gràfics d’innegable qualitat i notable càrrega sentimental.

Si calia una altra dada per fer notable aquest racó de Sant Gervasi, us puc dir que al davant mateix ho podeu trobar la seu local d’Amnistia Internacional, amb qui he tingut el privilegi de col•laborar més d’una vegada... aneu-hi i alimenteu el cos i l’esperit!

3 comentaris


Increïble, sensacional...la xocolata d'aquesta gent és immillorable! La gent del barri ho sap i hi fa cua.

Judith - 11/10/2005 23:05


"El millor que es pot fer amb les temptacions és deixar-s’hi caure”. Si no m'erro, la frase és d'Oscar Wilde

Àlex <alexandrelloreda@mesvilaweb.com> - 17/01/2006 16:32


I no cal sentir-se culpable de caure en segons quines temptacions, els darrers estudis dietètics sobre la xocolata asseguren que té força propietats beneficioses per a millorar el to cardíac, de manera que ens hi podem deixar anar amb alegria i convicció.

Pere - 17/01/2006 18:53
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010