Portada » Sarrià-Sant Gervasi

senyora Francis: Fa 25 anys

LLOC: Madrazo 111 (Sarrià-Sant Gervasi)
DATA: Dimecres, 4 de febrer de 2009
AUTOR: Joan-Macià Prat i Casanovas

Fa 25 anys que es và apagar, com en el seu día la nostra estimada Avinguda de la llum, el "Consultorio de Doña Elena Francis"

Doña Francisca Bes se les va empescar per a mantenir "en vilo" milers de persones durant molts anys.

La música de Victor Herbert "Indian Summer" (clicar link)

http://www.youtube.com/watch?v=ilCSWo2JB5E

và omplir les cuines i les sales d'estar de les cases en la nostra infantesa.

Recordo que el meu germà i jo jugàvem a futbol al passadis de casa amb una pilota de tennis i les meves germanes empastifaven la "señorita Pepis" de dubtosos maquillatges i purpurines. 

De tant en tant jo parava la pilota per escoltar aquella desgraciada joveneta que havía escrit una carta :

-"Distinguida señora Francis....me ha salido un grano en la nariz que afea mucho mi rostro....por favor, qué puedo hacer?....le saluda muy afectuosamente.....una desesperada...Matilde" 

 -"Querida amiga Matilde....etc etc..."

La filla de la señora Francis encara regenta el Instituto de belleza Francis prop de plaça Catalunya 

Àra fà 25 anys que es deixà d'emetre el Consultorio per la radio.

Els arguments foren que s'havía quedat obsolet perqué les noies d'àra havíen canviat molt.....i a fè que es veritat.

Joan Macià Prat 


38 comentaris


La meva germana sempre escoltava a Elena Francís ,amb molta atenció, semblava viure cada carta . La part que més m'agradava era les respostes i consells que la suposada Elena propinava . Una vegada una noia de 23,anys li va dir a l'Elena , " que es volia casar amb el seu nuvi" ,però que estava un poc dubtosa, degut al fet que el seu nuvi tenia un familiar llunyà subnormal. Elena li va contestar, que sent joves i sans com al·ludia en la carta, no podia saber si això anava a succeir..Etc..etc. En aquest moment ,jo, vaig riure fort i la meva germana , em va tirar una reganen , fent-me entendre que prendrà les coses més de debò, per les bones o per les males El programa no m'agradava molt, pels consells tan poc imaginatius que l'emissora deixava caure. Moltes vegades li deia a la meva germana , si em deixessin a mi , ningú estaria tan trist. Quan explica , al principi de la història el del gra, jo li hagués respost que l'hi petara i es pintés una flor.

Un petó molt fort

Maruxela - 05/02/2009 17:50


No sé que passa Joan Macià , que quan algú escriu alguna història passada entra en funcionament la neurona dels records i un comença a rebuscar en el bagul dels mateixos. Per endavant la meva felicitació per recordar-nos un passatge de la nostra joventut, gairebé infantesa per alguns, i que com molt bé dius avui no tindría lloc a cap programació de ràdio. I no sols perqué les noies han canviat sino per que hem canviat, sortosament, tots. Sobretot el paper de la dona a la societat.

Tornant a la teva història permetem que faci dos afegitons que crec que poden ser d'interés : que la veu que va donar vida durant més temps a Elena Francis pertanyía a la popular locutora Maruja Fernández  i que el guionista durant, crec que van ser el darrers 18 anys, era el cronista José Soto Viñolo.

També vull recordar que hi havía un altre consultori femení : el de Montserrat Fortuny. Ambdos junt amb els programnes de discos solicitats i els serials eren els més escoltats per les mestresses de casa d'aquells anys.

Per acabar i no fer-me pesat deixo uns programes de l'época per si algú en té ganes d'explicar quelcom: Tambor(infantil) - Teatro invisible - Ustedes son formidables - Matilde, Perico i Periquín.

Enric J.S. - 05/02/2009 18:10


Enric J.S. , Me acuerdo , me acuerdo ....El hijo ( Periquín) , un niño de cinco años , muy revoltoso y que acude a la escuela de Doña Pepa Cifuentes. Me encantaba ese chiquitín malo .También cantaban la canción del cola-ca...Ese cola ca ..desayuno y merienda ideal , ideaaaaaaal .Ese cola-ca ideaaaaaaal

Todo lo que explicas de la supuesta voz de la Elena , es cierto. José Soto Viñolo , no tuvo tanto éxito . adeu majete 

Un beso muy fuerte  

Maruxela - 05/02/2009 19:03


Hola Enric,

Gust de llegir-te.

Crec que la pessona a la que al.ludeixes, Maruja fernandez es la de la foto que he publicat.

La auténtica Francisca Bes no la và veure gaire gent.

Gràcies per l'aportació.

 

Joan Macià - 05/02/2009 20:53


Joan Macià: La teva història em fa recordar, com és lògic en algú de la meva edat, a la Senyora Francis i a les tragicòmiques consultes que se li feien. Però també em fa pensar com era la societat d'aquella època, en la que una dona amb determinats problemes no podia confiar-se a ningú del seu entorn per demanar un consell i ho havia de fer a una persona desconeguda. En aquesta veu -l'excel·lent locutora que esmenta l'Enric- hi trobava la comprensió que no esperava trobar en la seva família, les seves amigues i, en molts casos -per estrany que pugui resultar això avui dia-, en el seu confessor.

Era una altra època en la que hi havia coses bones però també d'altres, francament dolentes.

Enric: Parlant de "Tambor", recordo al Cucarachín Multagorda, al Grillo Violín, a la Ranita Simpática i a Don Cienpiés Curioso, entre tants d'altres.

De Periquín recordo que sempre acabava igual: "¡Al nene pupa nooooo!".

I, és clar, "Diego Valor" -del que s'ha tractat no fa gaire a BdeBarna-, "Dos hombres buenos" i "Taxi Key". D'aquest darrer programa es va celebrar, ara fa un any, un acte commemoratiu al Teatre Nacional, amb la lectura d'un episodi que es va transmetre també per la ràdio.

Roger FM - 05/02/2009 21:15


Hola Roger,

No puc estar més d'acord amb tú. Algunes d'aquestes noies eren les "criades" que mai no podríen fer una cosulta d'aquestes al "pueblo".

Salutacions

JM 

Joan Macià Prat - 05/02/2009 22:36


Bon dia, moltes de les "criades" o "minyones" com es deien llavors les persones que avui es diuen "assistentes" o "empleadas del hogar"no sabien ni llegir ni escriure i les cartes que podien enviar a la Sra. Francis o a "Doña Montserrat Fortuny" eren escrites pels Memorialistes de la Rambla,ofici que crec que ja no existeix.

guillem - 07/02/2009 09:32


Guillem, jo crec que ni això. Molts dels casos pels que es demanava consell malpenso que eren inventats per tal de guiar-nos cap una subliminal cultura de la por al "pecat" i a costums i conductes de submisió a unes regles moralistes que avui dificilment tindrían cabuda a la nostra societat. Dic això perquè sempre m'ha sorprès que un programa d'aquest estil necessites d'un guionista com en Soto Viñolo i perquè l'església sempre ha volgut manejar els fils de vida de la gent.

Si avui aquesta es mostra tan inflexible en segons quins temes, no cal ser massa espabilat per suposar el tarannà que empraven aquells anys.

Amb això no vull dir que tot fos dolent,eh?. De tot, sempre, se'n poden treure ensenyances positives.

Enric J.S. - 07/02/2009 10:40


No me extraña que las pobrecitas , no supieran leer , ni escribir, hablo de les"criades" o "minyones".Tenían que trabajar para mantener a su familia, al no proceder como muchas/os de "cuna de oro".Su interés añadiendo la necesidad ,por sacar sus problemas adelante, las hacía tener que ingeniarselas para acudir a les Memorialistes, para que le redactasen sus quejas en el pliego.Gracias a estas "criades o "minyones" ,estos Memorialistes se hicieron famosos .Con el esfuerzo que estas mujeres hacían en sus respectivos trabajos, con horarios interminables, para señoritos de alto postín , pudieron arreglar su economía para que   niños/as pudieron ir a buenos colegios y  no ser analfabetos/as , que bien pudieran ser sus hijos o parientes más cercanos. Ya se sabe que en la edad adoslescente , si trabajas poquito o nada, puedes dedicar a cultivar la mente .Lo que no sé , es si Estos " Memorialistes " redactaban gratis , para estas sabias, valientes  y arriesgadas mujeres "criades o minyones"que gracias a sus esfuerzos laborales , hoy en día hay mucho intelectual de libros por ahí suelto , osea , mucha teoría. A estas personas les recomendaría que se adrentasen en el mundo , asomasen las cabezas , dejasen los libros y convivieran con las personas que trabajamos desde que sale el sol hasta que se esconde.La mejor sabiduría que existe en la vida , es ayudarse mutuamente y estas "criades" o minyones"  sin  estudios , lo bordaban en oro .Más calidad humana y menos cantidad de comerse libros , que se pierde mucho tiempo, en atender las necesidades de nuestros semejantes.

Un saludo

Maruxela

Maruxela - 07/02/2009 11:00


En el món de les "minyones", desgraciadament, no hi havía massa lloc per els llibres.

Treballant moltes hores i la resta estant a disposició dels amos, no eren precisament bones i tranquiles condicions per al aprenentatge.

A més, en molts casos, ni la mateixa familia "del pueblo" les hi permetía estudis, sino "prepararse, coser, cocinar, ser hacendosa y servir al marido" 

Joan Macià - 07/02/2009 13:34


Precisament , tinc una amiga que va treballar de sirventa domèstica ( Prefereixo cridar-lo així )servint a uns senyors de Areyns de Mar. Nuri, no sabia llegir, ni escriure i venia a la nostra casa els Dijous, perquè li escrivíssim les cartes a la seva mare i família .Les cartes eren redactades per ella verbalment , jo em limitava a escriure el que el seu cor dictava i dic bé cor, perquè així les sentia jo .Les cartes eren precioses , amb un contingut gairebé m'atreviria a dir que poètic, així era mi amiga Nuri, una poeta, amb un intel·lecte extraordinari. També va estar cuidant al Rector del nostre col·legí, cridat Do Julio,però això fué a Lugo (Galícia) fins que es va morir. Després com no tenia casa on anar, Sor Josefina, la va recomanar de cuinera a una casa de nens/as amb deficiència mental. En aquest centre van començar els seus problemes de salut, en total fué operada unes 7, vegades de patiments, d'esquena, varices, cames , etc.en fin les típiques malalties d'aquestes dones assistentes de llar. Avui dia , està retirada vivint de lloguer, malalta d'una cama i amb una pensió de riure.Aquest és típic exemple, del final de la carrera d'aquestes dones assistentes.Molt donen als altres i s'obliden d'elles mateixes , fins al punt de trencar la seva salut. Encara sort que jo, he estat més espavilada i he llençat per altres rumbs per a treure la meva vida endavant, amb un treball ,alegre i dicharachero.

Una salutació

Maruxela - 07/02/2009 18:02


Diuen que hi ha un llibre on es recull les cartes censurades del consultori radiofònic d'Elena Francis. L'autora de les reposades a les cartes de les oïdores del consultori radiofònic d'Elena Francis , Pietat Estany. El seu llibre "benvolgudes amigues", l'obra revela les cartes que no va respondre " per no superar la censura".Segons informa l'editorial Dénia, Pietat Estany, va treballar 8, anys en el programa d'Elena Francis , on es dedicava a respondre a les cartes.

Una salutació 

Maruxela - 11/02/2009 18:27


Moltes gràcies per l'aportacions que fà, Maruxela, que enriqueixen l'història i la fan més interessant.

 

Joan Macià Prat - 11/02/2009 19:09


Un dia li vaig escriure a Elena Francís, sobre un drama que no veia solució , la carta deia més o menys : Estimada Elena Francís, no m'agraden les verdures arrebossades però la meva germana m'obliga a menjar-les. Li dic que em cuini altra cosa i diu que a menjar verdura . Senyora Elena ,les verdures les fa arrebossades Quan les posa en la taula , les meves germanes es llencen com boges cap a elles , però a mi em fan emprendre la fugida cap a la meva habitació. La meva germana ve a per mi i em mana anar a la taula a compartir les verdures arrebossades , amb les meves germanes. Li dic que em dol la panxa i pas de verdures ,de seguida m'agafa d'una orella per a dur-me a la taula. M'amenaça de no deixar-me anar a ballar amb les meves amigues el diumenge a la tarda. Començo a plorar , dient que no m'agraden, que no me les vaig a menjar ,que cuina malament, que no m'importa anar a ballar. Tant li contesto que acabo amb una bufetada en tota la cara i a tot això veient com les meves germanes es zampan les fastigoses verdures. Em mana sempre calenta al llit. Encara que després ve a besar-me i dir-me que ho sent,però que he de menjar verdura i que per a demà tinc més, que acabo menjant de mala gana.Elena ,vull molt a la meva germana de-me un consell per a explicar-li que no m'agrada la verdura.

Donya Elena , contesti a la meva carta, és urgent.Quan vaig llençar la carta a la bústia ,em vaig posar feliz ,després li vaig contar a la meva germana que li havia escrit a Donya Elena, perquè no em donés més verdura. Mai havia vist riure tant a la meva germana com aquell dia. Elena Francís , mai em va contestar 

Maruxela - 11/02/2009 19:44


Quan jo parava de xutar al passadis de casa per escoltar alguna de les cartes que em cridava l'atenció, mai no vaig trobar-ne cap que fos massa transgressora.

La censsura que vostè esmentava abans ho era especialment en el programa de Doña Elena.

Preservar las buenas maneras fou el fil conductor del programa.

A mi personalment m'agrada recordar-ho perqué es una música de la meva infància a casa dels meus pares.

Una infància i adolescència de la que sortosament no em puc pas queixar. 

Joan Macià - 11/02/2009 20:15


Si , si , record molt bé la música, era bastant pegadiza, FRANCÍS, LA-LA-LA-FRANCÍS-LA-LA-LA-FRANCÍS, FRANCÍS ,. En la meva casa , la cantàvem , a les 6 de la tarda ja estàvem preparades , bé la meva germana estava mes preparada que nadie , jo estava en altres coses. Però la sentia cantar amb aquestes ganes , que a l'escoltar-la també la cantava jo. Era molt jove, però encara així, em sentia capaç de raonar que aquest programa era cursi i estava solament fet per a les dones. Una vegada li vaig preguntar a la meva germana, els homes no tenen problemes ? la meva germana, em va somriure i em va preguntar " perquè em fas aquesta pregunta? jo li vaig dir ,"sempre són les dones les quals escriuen" Com si els homes fossin bons i no ho són, t'ho dic jo.La meva germana em va dir, bé si,  meva nena, però les dones caminem per la casa i tenim els fills , també ens encarreguem dels marits, som més sofridores etc.etc.La meva germana sempre em donava bons raonaments, però aquests no em convencien molt , em semblaven un poc masclistes. La meva germana em va dir ,"però ara que ho preguntes , duus raó que solament s'escolten cartes de les dones, però  meva nena , els homes també tenen els seus problemes, potser els doni més vergonya escriure , no ho sé...

Una abraçada molt fort

Maruxela - 12/02/2009 12:44


¡¡Hola amigos !!, estoy currando como una descosida y buscando cosas de Elena Francís,  dicen que no existió...Así que estoy documentándome

Un beso a todos

Maruxela - 13/02/2009 13:30


Ben fet, Maruxela. Això té un començament inmillorable pel que dius: "Dicen que no existió"

Es precisament el comentari més habitual del qui no té ni idea de rés. 

Es com quan algú et diu: "Usted no se preocupe..." Es aleshores quan t'has de preocupar de debò...!! 

També estava prohibit entrar a l'antiga Avinguda de la llum....i ja ho veus... 

Joan Macià - 13/02/2009 13:59


Hola Joan Macià, recordes una peli que es deia "El hombre que nunca existió"?

La feien la Gloria Grahame i en Clifton Webb. Pasava a España i es de l'any 1956...

Eh que era bona?

Lletraferit - 13/02/2009 19:12


Benvolgut Joan! Temps sense llegir-nos.

Crec que no la vaig veure aquella pel.licula.

Quan la van estrenar jo tenía un anyet i crec que no la vaig veure mai per tele.

Quan a Doña Elena...i tant que và existir !. Si més no el seu esperit que và embadalir milers de persones entre cops de planxa i arros a la cassola.

Àra que n'he fet 54, Joan, crec que no totes les coses son millor avui.

Fent el símil del futbol....abans es marcava per zones.....avui a l'home.....com a la vida mateixa. 

Joan Macià - 13/02/2009 19:41


Tal com passa en tot, Joan Macià, moltes de les coses que eren vives en el nostre passat, ara hi ha qui es pensa "que no van existir".

Per exemple, a diverses cadenes de televisió -TV3, Canal 33, la 25, la 8 o la CC- quan es parla del Barça i dels seus ídols del passat, van tirant enrere fins arribar a en Cruyff, i cap cronista que tingui menys de 45 anys parla del més gran: en Laçi Kubala.

N’ignoren que va se ell, tot sol, amb la seva enorme tècnica i el seu gran cor com a jugador i com a persona, qui va propiciar l’augment del nombre de socis i que s’hagués de construïr el Camp Nou per encabir-los a tots.

El fenomen de l’oblit selectiu és un tret humà que no té remei.

Lletraferit - 14/02/2009 05:56


Respecte al que es manifesta en l'anterior comentari, voldria matisar que, generalment aquest "tirar enrere" arriba efectivament fins a Cruyff, però només a l'epoca de Cruyff-entrenador i el "dream team". En aquest cas concret, penso que l'oblit té quelcom d'intencionat.

Per altra banda, la participació al Barça de Cruyff-jugador va ser probablement la més modesta de tots els clubs en els que hi va jugar.

Roger FM - 14/02/2009 09:22


Teníu tota la raò, Joan i Roger.

I només puc afegir la certesa de que la memòria es molt feble.

I a casa nostra hi ha una cosa pitjor:

NOMÉS TENEN DRET A LA MEMÒRIA QUINS HAN ESTAT PROP DEL PODER .

Per qué un modest botiguer com el meu besavi que và crear una empresa que và estar oberta durant 109 anys, aquesta no gaudí ni d'una petita nota de record?

Aquesta colla de "alts càrrecs" no saben rés de nosaltres, no saben rés de Catalunya ni dels grans homes que la van fer gran comercialment....... i per això només poden avergonyir-nos. 

Joan Macià - 14/02/2009 09:37


¡¡ Però senyors i senyores !!, tinguem més serietat, no barregem el futbol, amb la senyora "Elena Francis".És com barrejar la velocitat amb la cansalada. No m'agrada cridar l'atenció a ningú , però en aquest cas vostès m'han obligat, així que a mantenir el componiment , que ja veurem com queda la postura. No em facin recordar-los que estem en una pàgina , comentant el consultori i peripècies d'Elena Francís.Venja!! a pressionar els cervells i a buscar informació encara que sigui sota les pedres .Que creuen que estic fent jo?? ballant?, doncs no ,treballar dur, molt dur les meves neurones, per a aconseguir informació valuosa . Facin el favor d'imitar-me en aquest menester. Després d'aquest incís prossegueixo... Elena Francis va existir : FRANCISCA BES, va anar l'autèntica "Elena Francis", la persona precursora de qui va partir la idea del consultori, que anava dirigit especialment a la dona .L'espòs de Francisca Bes, formava part d'una pròspera família catalana, els Fradera eren posseïdors d'un important saló de bellesa. El consultori neix com un espai que aconsella a la dona, al mateix temps que publicata els cosmètics i els serveis de l'institut de bellesa, dels Fradera . En pròxim comentari , faré pública una carta dirigida al consultori de " Elena Francis", amb resposta inclosa, per la mateixa "Elena Francis"

Una abraçada forta i ta-ta-ta- animar-vos!!

Maruxela - 14/02/2009 12:40


Maruxela: Deixi'm dir-li amb tota consideració per al treball  de recerca que fà, que en l'obertura d'aquesta història hi figura clarament que và ser Doña Francisca Bes de qui và partir l'idea de tot plegat.

Ella, però, no sortía en antena doncs eren locutores profesionals quínes van prestar la seva veu. Durant anys elles van ser la veu de "Doña Elena" .

La cubana Maruja Torres "era " Elena Francis i Pilar Morales encarnaba les "desesperades minyones" consultants.

Quan a la seva queixa, Maruxela, tota història a Bdebarna té indefectiblement els seus "efectes col.laterals", espero que ho compendrà perfectament.

Una salutació 

Joan Macià - 14/02/2009 13:02


Juan Soto Viñolo, fa temps ha publicat un llibre titulat "Estimada Elena Francis".El consultori d'Elena Francis neix en l'any 1947, i desapareix en 1984 .Si bé Francisca Bes va donar origen al programa,les veus que van encarnar a Elena, van ser diverses i les persona que es va encarregar dels guions (1966 a 1984) va ser el periodista Juan Soto Viñolo (que va escriure el llibre que el seu titulo ja he esmentat) La carta promesa --> Benvolguda Senyora Francis,em dirigeixo al seu consultori esperant poder trobar ajuda i alleugeriment a la meva angoixa i profunda preocupació. Sóc una noia de Cartagena i tinc 22 anys .El dia 1 d'abril de l'any en curs, una preciosa tarda primaveral i gairebé al costat del mar,em van presentar a un noi que es diu Pancracio-molón i que té 23 anys. Ell ha vingut a Cartagena per a complir la milícia universitària d'alferes(és advocat).Gens més veure'l em vaig enamorar d'ell i aquesta nit no vaig poder dormir, ni contant anyells saltarines .Era molt parlador, en tres hores em va contar tota la seva vida , amb una facilitat de llengua solta espantosa .Ell estava molt trist i em va dir que el dia 4 d'aquest mateix mes s'anava a la seva terra natal. Senyora Francis no serà que potser té núvia el molt pillin? creï vostè que ho he de creure ?.La veritat és que estic molt espantada doncs el meu amor per ell augmenta dia per dia .Que m'aconsella que puc fer senyora Francis? La seva admiradora Mª angoixes de la pedra roca forta Estimada amiga ,la teva carta és molt llarga. Et contesto després...

Maruxela - 14/02/2009 13:44


Per fi tinc un buit, vaig a donar resposta a l'anterior carta: Estimada amiga, la capacitat d'amor en un home no té limitis. És un fet provat que aquesta capacitat augmenta amb el nombre de companyes sentimentals. D'aquesta forma, tenint unes poques amigues, incrementa el seu amor per tu. En una paraula, aguanta torn encara que això et suposi tirar arrels.Sobretot sofreix molt, molt , això farà avivar mes la flama de l'amor .També t'aconsello que siguis fort valent durant aquesta lluita interior amb tu mateixa. Tindràs la teva recompensa , no sé que llarg termini, ni que tipus, però alguna cosa tindràs... i espero que m'ho diguis per a treure'm de la intriga i així poder ajudar a altres dones amb casos com el teu. És bo que el teu nuvi tingui unes poques amigues, incrementa el seu amor per tu. El millor que pots fer, és comprar-li un regal bonic i car , cocínalé un suculent sopar i no tornis a comentar-li aquest aspecte del seu comportament, m'has sentit ? fins a aquí podíem arribar!!

Maruxela - 14/02/2009 15:08


Seguint amb el consultori de Donya Elena Francís . A les meves mans arriba una carta molt afectiva , expressant-se en els següents termes.

Estimada Elena Francis : El meu marit vol experimentar un trio en el llit amb mi i la meva germana, Què puc fer ?

Resposta: El teu marit està clarament enamorat de tu. El seu amor per tu és tan gran que no té suficient de tu, per això busca també en el que més s'acosta a tu: la teva germana. Lluny de ser un problema, això estrenyerà els llaços familiars.¿ Per què no involucrar també a les teves cosines?? Si et trobes una mica aprensiva sobre aquest punt, deixa que vagi amb les teves amigues i conegudes compra-li un regal bonic i car, i cocínalé un bon sopar.

Hasta pronto

Maruxela - 14/02/2009 15:09


Avui la Maruxela us ha tocat el crostó, eh companys?. La bona senyora no ha entés la comparació futbolera que té amb l'història d'Elena Francis, en aquest cas, com a denominador comú l'oblit de temps passats.

En Joan Macià, iniciador de l'història, li diu a la bona senyora que el que ella explica respecta a la persona d'Elena Francis, si ha llegit els comentaris anteriors, ja està dit. No cal repetir ,i això ho dic jo, informació que altres bdebarnautes ja han donat. Per cert, Joan Macià, segur que ha estat un lapsus, i has confós la Maruja Fernández, locutora d'origen cubà amb la Maruja Torres, periodista i escriptora reconeguda.

Bé ara a per l'història que ens ocupa.

Buscant informació he trobat que hi ha un llibre titulat "Estimades amigues" (Déria-La Magrana) escrit per Pietat Estany on conta les cartes que pel seu contingut no es podían emetre (censurades) i que ella contestava personalment per carta.

Un altre "devot" d'Elena Francis ha estat Joan Manuel Serrat que ja l'anomenava a la seva, força coneguda, cançó "Temps era temps" i que en el seu album "Fa vint anys que tinc vint anys" li dedica tota una cançó: "Carta pòstuma a Elena Francis".

Si la voleu escoltar cliqueu:

www.youtube.com/watch?v=nYhIorwP_pk

Salut per tots.

Enric J.S. - 15/02/2009 00:32


Exacte, Enric! Les tecles m'han conduít a Torres en lloc de Fernandez.

I l'estrofa de Serrat "Senyora Francis, m'entén? ...amb tots aquests coneixements..." es genial!

Una abraçada 

Joan Macià - 15/02/2009 01:29


Enric J.S. gràcies ,gràcies , per aquest enlance.M'encanta Manuel, té una gola preciosa i les cançons que surten per ella em transporta al "infinit"sobretot les lletres em posen la pell més sensitiva del que la tinc. M'has fet vibrar, en compensació ,vaig a ficar-me més de ple en aquesta història. Tranquil, no vaig a donar cap conferència encara que modestament diré que facultats em sobren, això modestament.Bé em vaig a rellevar al meu company en el treball. Chao

 Una abraçada molt forta .

Una cosa saps que em donen ganes de cridar-me Mª Elena Francis...?

Maruxela - 15/02/2009 14:18


AL consultori de "Elena Francis" arriba una carta peculiar:Querida "Elena Francis" El meu nom és Alicia, tinc 22, anys. Em dirigeixo a vostè tot esperant obtenir ajuda del seu consell. Fa un parell d'anys vaig conèixer a un home empresari, es diu Isidoro, de 70, anys, calb, coix, amb dentadura postísissa i mirada de van picar .Va caure per un embornal i es va trencar el maluc, tèbia la mandíbula inferior i superior .Mentre recuperava la seva salut, tractava de no perdre la meva sortint amb el seu fill de 25, anys, no em va deixar sola ni una sola nit, era molt servicial.Em feia molt bons regals, em duia a sopar, amb els diners del seu pare .Les nostres despeses van ser molt fortes, casinos, viatges , joies , vam perdre el control deixant els comptes a zero.Isidoro, recuperat torna a la llar fraternal ,després de revisar els comptes comprova que les té pelades , òssia zero patatero.A causa del disgust, sofreix de hipertensión, nosaltres li fem entendre que mai els diners pugui amb la seva salut, que es calmi.S'ha tornat majareta perdut i no hi ha qui li aguanti, la gelosia l'hi estan menjant viu ,degut al fet que el seu fill , em crida mamà i vaig a la seva habitació abrigallar-lo.Tant el seu fill , com jo, tenim pensat ficar-lo en una llar per a la tercera edat , faci amics, jugui a les cartes i vagi a la plaça Catalunya a donar-li per a mejar a les colomes.. Necessitem espai, per a reunir als nostres amics amb festes a tota pastilla, en el pis d'Isidoro.Senyora Elena, podria donar-nos un consell??  Graciés, la estimo molt, molt petonetes

Maruxela - 17/02/2009 12:34


Voy a contestar a la anterior carta, toda ella significativa.

Querida Alicia: contesto en castellano .Mi querida amiga, cuanto amor encierras en tu corazón.Admiro tu infinita paciencia, para con Isidoro.Si ese hijo de Isidoro te llama mamá, es debido al amor maternal que depositas en esa criatura.El dinero es solo materia , que no puede comprar  amor derrochado con el pobre Isidoro.Has hecho bien evadir tu mente , mientras él se recuperaba de tan triste caida en el agujero de la alcantarilla. Estoy muy orgullosa de tu bondad , ni yo lo hubiera hecho mejor. Mi consejo es que lleves a Isidoro, a un hogar de pensionistas.Hazle la maleta ya, y no te olvides de meterle un juego de cartas y un parchís. Quedaros con el piso y darles alojamiento a vuestros amigos pandilleros  No te olvides de  organizar  fiestas y botellones de Lunes a domingos. Hay un disco en el mercado que te iría bien para estas reuniones , la canción dice "subidón, subidón, subidón, subidón, pom-pom-pom. No me acuerdo de más , pero mola mucho

Un abrazo de " Elena Francisca" PD. Mándame una invitación, que iré con Maruja y Viñolo 

Maruxela - 17/02/2009 12:42


Escalofriante relato: 

Estany va descobrir la cara oculta del programa: vendre productes de bellesa. "Les respostes que es donaven en antena eren una mera representació per a quedar bé". Encara que, més que cartes, el que enviaven les oïdores era un SOS. La majoria relataven fracassos matrimonials i en l'epicentre del desastre solien estar l'alcoholisme i els maltractaments conjugals. "Li tinc la casa arreglada, ¿quina mes puc fer?', em deien. Havia de respondre'ls amb tacte", rememora. No obstant això, va recomanar a moltes oïdores que denunciessin el seu cas, però aquestes estaven ancorades en els seus marits econòmica i emocionalment. "En ocasions els seus problemes tenien difícil solució, necessitaven més aviat consol i que algú les escoltés". Des del programa li demanaven que es moderés en les seves respostes, però l'Elena Francis dels censurats diu que no va cedir: no volia transmetre de manera subliminal "el missatge de la resignació (cristiana)", com compte en el llibre. El consultori es va mantenir fins a 1984, quan la correspondència va començar a escassejar. Para Estany, que ara té uns quants anys, va anar d'alguna manera un alliberament deixar de llegir les històries d'aquelles dones que acumulaven tantes renúncies. Una abraçada

Maruxela - 17/02/2009 19:01


Consulta: Estimada Elena, em dic Maruxela, tinc 30 anys i alguns més , vaig néixer a Galícia. Des de fa molts anys m'assec avorrida i desitjo fer un canvi radical en la meva vida. M'agradaria anar-me d'intercanvi a Europa un lloc com Escòcia.Tinc un bon treball, m'assec afligida perquè no he pogut ingressar a la universitat. En l'amor, ha estat un fracàs total i ja vaig optar per no fer-li cas a cap home. No vull perdre més el temps. Amb els diners, a com entra se'm va. He tingut salaris molt bons però els deutes em persegueixen fins a més no poder. De vegades em fa por vinc de família pobra no obstant això tinc una forma de pensar com de milionària.Em va la bona vida .Espero que em pugui donar un bon consell.

Resposta: El concepte de "fugida geogràfica", en moltes ocasions el canvi de residència duu a un millorament en la vida d'una persona o família. No obstant això, quan la motivació resideix a fugir d'un mateix, amb la idea màgica que tot va a estar bé amb solament canviar de lloc, això es transforma en una fugida que la manté en un estat de frustració aconsegueixo mateixa. L'evasió de si mateixa no és un tema nou. És esquiva i misteriosa, tant per a vostè mateixa com per als altres. Els complexos de culpabilitat poden fer-li creure que necessita ser castigada, pel que pot buscar situacions destructives. Per exemple, en l'àmbit de l'amor, la tendència a amors secrets duu que s'involucri en amors impossibles, denotant una gran dificultat per a viure relacions afectives plenes amb els homes. Les dificultats sicológicas poden derivar-se de la molt primerenca infància. Si es va veure privada de la seva mare a edat molt primerenca, necessitarà guarir aquestes ferides abans de realitzar plenament el seu potencial i guanyar accés directe a un cabal de saviesa que fins al moment ha escapat del seu poder. És una excel·lent època per a practicar l'austeritat i la disciplina.Faci molts comentaris en Bdebarna i no s'afligeixi si li esborren algun de tantos  com escriu. Adapti les seves expectatives a les seves condicions actuals de vida, sense que això signifiqui renunciar a les seves metes més elevades 

Una salutación ¡¡anim!! ¡¡anim!! 

Maruxela - 17/02/2009 19:09


Tant de bò tinguessim una Elena Francis actualitzada que ens donés els seus consells.

No temi que li esborrin cap missatge a Bdebarna si no es que  tenen caire fora de mida.

I gràcies per compartir les seves coses. 

 

Joan Macià - 17/02/2009 20:23


Navegar per internet es un cau de sorpreses, buscant altre informació que res té a veure amb aquesta història, he ensopegat  amb unes dades que, pel fet de coincidir amb l'any inicial(1947) de l'emissió del consultori d'Elena Francis, crec que poden ser interesants de saber-ho, donat que alguns d'ells formen part de l'història político-social nacional i universal.

Aquell any de 1947 entre d'altres esdeveniments es produeixen els següents:

-A E.E.U.U. es crea la C.I.A.

- A l'O.N.U. es decideix la divisió de Palestina en dues parts: la jueva i l'àrab.

-Visita Espanya, Eva Perón.

-Es posa en marxa a tota Europa el Pla Marshall

-Mor a Linares, el torero Manuel Rodríguez "Manolete" .

-Estrena a Espanya de la película de John Huston, "El tesoro de Sierra Madre".

Enric J.S. - 21/02/2009 13:50


Entroncant amb les interessants dades que detalles de l'any 47 jo recordo ja en fà uns 20 que vaig visitar la Plaza de Toros de la Real Maestranza de Caballería de Sevilla.

Es un auténtic orgull de la ciutat i el "guía" en donava fé.

Recordo que ens mostrà la "enfermería" que dubto que es sortissin molts "toreros" vius.

Peò el que més 'impressionà fou veure el bust de "ISLERA".

"Y quién era "ISLERA"

"Pos no lo sabe usté, caballero?"

"ISLERA" fué la madre de "ISLERO" el toro que mató a Manolete!" 

Joan Macià - 21/02/2009 14:13
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010