Portada » Sant Martí

Menorca 80, 10è D

LLOC: Menorca 80, 10è D (Sant Martí)
DATA: Dissabte, 22 d'abril de 2006
AUTOR: Marta Pastor

Al número 80 del carrer Menorca, al desè pis porta D, viu la meva àvia.

Probablement els nous inquilins del desè pis del carrer Menorca número 80 porta D –segurament una parella jove- podrien rebatre això que dic amb paperasa i escritures, potser fins i tot amb la seva partida defunció. Però com podrien ells desposseir-me de quelcom que és aparentment irreal però que precissament per això és més real que la pròpia realitat?

Al desè pis del carrer Menorca número 80, a la porta marcada amb una D, encara viu la meva àvia. Encara es conserva el paper pintat del passadís, encara penja de la paret el mirall de ferro forjat, encara sona el telèfon vermell i Cervantes encara té el nas trencat. Encara hi ha, com sempre, una ampolla de cola dissipada a la nevera i la panera fa aquella olor tan peculiar. La llum del bany continua sent de color verd i les olives negres rodolen pel terra. La foto del meu avi encara custodia el dormitori de la meva àvia i aquell Crist zenital de Dalí presideix el seu llit. A la seva tauleta encara guarda gelosament el meu xumet i a l’habitació que havia estat del meu pare encara hi ha aquell ós de vedella completament blanc i net. Si t’asseus sobre el llit, el matalàs continuarà sent de llana i sota el llit continuarà encara aquella maleta misteriosa. I l’armari ple de llençols i de paquets de regal sense obrir. A la saleta el sofà vell i la manteta de llana, les fotos dels nets i la del Pasqual Maragall presidint la taula en gratitud pel parc que li va construir sota casa.

Al carrer Menorca número 80, al desè pis porta D, es conserva encara la meva infància, suspesa, flotant encara. Les nines castigades al passadís de cara a la paret, els llaços de llana vermella a les meves cues, els macarrons i les croquetes, el vestit estampat de la meva àvia, les nines de llana, els tapets de ganxet. Qui diu que la meva àvia ja no hi és i que jo m’he fet gran?

Encara no he esborrat de la meva agenda el seu número de telèfon per si algun dia l’he de trucar. Mai m´he atrevit a ser jo qui truqui, en part per por a que em respongui des de l´altra banda, en part perque no ho faci.

2 comentaris


Felicitats, has escrit una història molt maca i segur que a la teva àvia li hauria agradat...

Anònim - 22/04/2006 19:27


marta.
desde el edificio de enfrente, en Cantábria y Menorca,
es posible que vea el lugar de tu historia. Saludos.

martin - 30/03/2008 19:31
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010