Portada » Sant Martí

Els ocells de paper

LLOC: Aragó (Sant Martí)
DATA: Dissabte, 15 de gener de 2011
AUTOR: Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat>

Un bon dia –a principis del noranta- varen visitar Barcelona uns éssers gegantins, venien d’un planeta llunyà, i la enorme nau interplanetària que els transportava va tenir serioses dificultats per aterrar a causa de les seves dimensions; les autoritats municipals, d’acord amb el Govern, els indicaren el gran solar del desaparegut barri de barraques del Somorrostro -més endavant reservat a la construcció del futur Fòrum de les Cultures- com a lloc adient; tot i així la grandària de l’astronau va suposar un repte per a les maniobres d’aproximació... Encara que la ciutadania estava avisada, les evolucions de l’aparell no van deixar d’atemorir una part del veïnat, mentre que altra gent –que no volia perdre’s l’espectacle- creava problemes d’afluència, amb una aglomeració agreujada per l’ús de vehicles particulars (malgrat les recomanacions dels responsables de mobilitat, que advertien de no fer-los servir). El cas és que, feliçment, els alienígenes aterraren sense causar desgràcies ni danys materials, llevat d’uns cercles recremats a l’asfalt, allà on les toveres de la nau feren contacte amb el terra.


La celebritat assolida per Barcelona gràcies a l’adjudicació dels Jocs Olímpics, havia estat la raó que els decidí a visitar-nos. Com tants habitants de la Terra, que arribats de qualsevol continent, farien cap amb creuers, avió o altres mitjans de transport, en això no es distingirien d’ells... només la talla – els extraterrestres mesuraven uns vint-i-cinc metres d’alçada- establia una diferència inapel·lable... i una dificultat que els remots viatgers no haurien pogut considerar, ni els nostres mandataris, preveure: la gran Ciutat de Fires i Congressos, avesada a l’acolliment massiu de forans de mida estàndard, no tenia cap instal·lació capaç d’allotjar les còrpores excessives dels insòlits turistes, cap edifici ni recinte esportiu tenia portes per on poguessin passar, ni seients per asseure’ls, i molt menys, llits! Així, el seu propi vehicle va ser l’hotel propici durant la seva estada. Quant als àpats, només consumiren productes alimentaris aptes per a menjar a l’aire lliure, que eren servits en ponts metàl·lics portàtils, proporcionats per l’exèrcit. El pa amb tomàquet –que els va entusiasmar- era d’un un forn especialitzat en càterings multitudinaris, i la ingesta d’embotits i pernil va deixar els mercats i comerços sense abastiment força dies... No varen poder gaudir de la cuina de moda, aquella amb la qual reputats mestres cuiners, havien situat la ciutat al cor dels cercles gastronòmics mundials més llepafils.


A causa de la seva desmesura, els bons visitants es van limitar a fer un circuit turístic d’espais oberts i de grans dimensions, pujaren a Montjuïc, veient el Castell des de fora i l’ampla panoràmica de la Ciutat Comtal (encara que –tot s’ha de dir- no els va impressionar gaire la, per a ells, relativa magnitud), anaren al Park Güell, van entrar al Parc de la Ciutadella (on l’esglai i rebombori que causaren als animals del zoològic, es recordarà sempre més) i, no sense dificultats, arribaven al Pla de la Catedral. El Palau de la Generalitat i l’Ajuntament, se’ls va haver de mostrar amb sessions cinematogràfiques, per raons de seguretat... i, no cal dir-ho, també tots aquells edificis o indrets que configuren el ric catàleg arquitectònic i típic de la ciutat. La projecció es va fer posant un llenç de grans proporcions, que cobria la façana d’un banc de la plaça de Catalunya. Encara que, l’esdeveniment més celebrat pel públic present, va ser la foto que es van fer envoltant el monument a Colom, que resultava notòriament disminuït enmig dels colossals forasters.  


De les hores d’inactivitat, forçada per les limitacions òbvies, en varen sortir uns bonics “ocells de paper”, eren força destres en l’art de la papiroflèxia –el consideraven un bon entreteniment-, però que, per raó de la seva immesurable força física, ells feien amb planxa de ferro. En record de la seva estada entre nosaltres, essent Alcalde el Sr. Maragall, van instal·lar-les sobre sengles pedestals als dos extrems d’un tram dels carrers d’Aragó i Guipúscoa, on s’estan per a admiració de petits i grans.


3 comentaris


No entenc per què, el darrer paràgraf surt amb un tipus de lletra diferent, el meu text era tot fet amb el mateix... Des que va canviar la maqueta que sempre em passen coses com aquesta, i un no sap mai amb què es trobarà en veure publicada la història. Fastigueja força...

Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat> - 18/01/2011 11:58


En breu tornarem a canviar la maqueta (serà com aquesta (www.cdecornella.com)... us demano una mica de paciència fins aleshores... gràcies

bdebarna <info@bdebarna.net> - 18/01/2011 16:00


M'ha semblat un text eficaç, una manera original d'explicar un per què.

rosicler 

ramon freixenet estol <nettol@hotmail.es> - 16/03/2011 19:25
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010