Portada » Sant Martí

Els dies feliços

LLOC: Can Ricart (Sant Martí)
DATA: Dilluns, 24 d'abril de 2006
AUTOR: Marta

El passat 11 de juny una anciana interrompia el discurs de la historiadora Mercè Tatjer a Can Ricart. Era una jornada de portes obertes, un de tants actes organitzats per la plataforma ciutadana Salvem Can Ricart en defensa de la preservació del recinte fabril.

La historiadora Mercè Tatjer explicava a la trentena d’assistents el valor patrimonial de Can Ricart, de l’obra de Bernadet i Fontseré, de la importància del Poblenou fabril en la configuració de l’actual Barcelona. No feia més de deu minuts que parlava quan d’entre els assistents, una senyora gran interrompia el seu discurs amb veu tremolosa:

“Jo vaig viure durant vint anys al costat de Can Ricart i cada matí maleïa el soroll de les fàbriques, de la gent, dels camions. Fa uns pocs anys, l’Ajuntament ens va fer fora del pis on haviem viscut tota la vida per construir pisos nous. Ens van donar un de nou molt a prop de la Rambla del Poblenou. Ara, visc en un pis nou i quan em desperto pels matins ja no sento els sorolls de les fàbriques, ni els camions, ni la gent. Però mai he sigut més feliç que durant aquells anys que vaig viure aqui, al costat de Can Ricart”.

I en acabar de dir això, amb els ulls plens de llàgrimes, va demanar disculpes per la interrupció i va marxar. La Mercè Tatjer va proseguir amb la seva explicació. Jo, amb les llàgrimes també a punt de caure, vaig seguir a l’anciana allunyar-se amb pas costós fins creuar el reixat de l’entrada.

Em va semblar que aquella era una visita de comiat, l’últim adéu al vell enemic que s’ha maleït durant massa temps i que ara està malalt, postrat al llit, com si en aquella visita aquells eterns enemics es reconciliessin ara que un estava malalt i l’altre desterrat.

Em va semblar que la història d’aquella senyora era una raó tan important per no enderrocar Can Ricart com ho era el seu valor patrimonial, com ho era també el seu valor simbòlic, les 34 empreses que es desmantellaven i els 240 treballadors que es quedaven al carrer.

1 comentari


Gràcies per escriure aquesta història. Salvem Can Ricart! Salvem de l'oblit el passat, és l'únic que ens explica el present i, per tant, ens pot fer escollir el futur.

toni - 25/06/2007 20:27
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010