Portada » Sant Martí

Razz

LLOC: razzmatazz (Sant Martí)
DATA: Dilluns, 2 de gener de 2006
AUTOR: Jorge

No me puedo creer que nadie hubiese descrito ya este sitio. Ha marcado quizá a toda una generación que se desplazaba desde todas partes de barcelona los fines de semana por la noche a escuchar la mejor música de la ciudad. Un lugar de encuentro por la noche. Algunos afirman que está muriendo, otros afirmaron que murió. Y sin embargo seguimos yendo y sigue sorprendiendonos. Las emociones se amplifican dentro de este local. Diversión, euforia, amistad, amor, a veces tristezas también. En cualquiera de sus salas. En los momentos en las terrazas. No cabe duda que tiene que ser marcado en el mapa de barcelona.
Rompo una fuerte lanza a favor de razz!

21 comentaris


Vaya, cuando yo iba se le conocía como Zeleste...
me gustaba ir por que seguía conservando su aire a
fàbrica abandonada (una estética que le acercaba a
las películas más nihilistas del anime japonés,
Akira, por poner un ejemplo...) y tenía un noseque
de tétrico que me llenaba de morbosa satisfacción.
La gracia de Zeleste (ahora Razzmatazz) es que
siempre se está muriendo... Le deseo una mala
salut de hierro y por muchos años!

Nuit - 02/01/2006 10:09


Hi ha més un un racó en aquesta sala de festes que m'agrada, però el millor racó de RAZZ és al bar del primer pis. La carpinteria de la façana coincideix exactament amb el nivell del paviment interior, permetent la visió neta del carrer. Un detall que a pocs llocs es pot veure aconseguit amb tanta senzillesa.

kpd - 04/01/2006 02:12


Ui, ui... deveu ser ben bé criatures, potser ni en sabeu res dels veritables, mítics, incomparables, irrepetibles, inoblidables, únics -i probablement immillorables- orígens de Zeleste, la època daurada va ser al carrer de l'Argenteria, a unes antigues oficines i en plena efervescència de la música "laietana". Quins temps... sniff, sniff!

Peret - 05/01/2006 18:14


Perdona la ignorància, però què vol dir música "laietana". Què hi havia més d'un local a més del Zeleste?

Nuit - 09/01/2006 20:33


Yo también estoy intrigado. Aquí las nuevas generaciones quieren enterarse de las juergas de hace unos años!Laietana?

Jorge Rovira <rovira85@homtail.com> - 09/01/2006 20:35


Apa, mainada, seieu que l’avi us explicarà quatre cosetes del ZELESTE:

Era una vegada, a principis dels setanta, que al carrer de l’Argenteria, número 65 –al barri de la ribera, d’on és el vostre iaio- s’hi va obrir un establiment musical, era una experiència nova ja que volia fugir de les típiques sales de ball, i els locals dedicats a concerts eren inexistents aleshores, es pretenia oferir un espai per a fer copes escoltant música i sempre que fos possible, en directe. Com que els que van inspirar la idea eren gent de criteri (amb l’inoblidable Víctor Jou al davant) persones de fort compromís amb la cultura i preocupats per aspectes socials que en diríem “progresistes” aviat s’hi van aplegar espècimens humans amb un espectre mental d’allò més interessant, s’hi van generar no poques iniciatives i innombrables tertúlies de joves somiadors que volien adobar el país... va córrer la veu i ben aviat Zeleste era una mena de local de culte per a una certa intel•lectualitat i activistes culturals. La tasca musical de l’empresa va ser tan intensa (i extensa) que fins va arribar a crear un segell discogràfic propi vinculat a una altra que s’havia distingit per la edició de música i autors catalans: EDIGSA.

A tall d’exemple faré esment d’alguns dels grups que van sorgir sota la influència del moviment musical que vam anomenar “laietà” i no sé ben bé per què, alguns fins van publicar sota el segell de la casa, no em retragueu si en manca algun, ho faig de memòria i només pretenc donar-vos pistes per si algú de vosaltres s’anima a seguir-ne el fil i investigar a fons el tema: Música Urbana / OM / Màquina! / Música Dispersa / Barcelona Traction / Secta Sònica / Blay Tritono / Orquestra Mirasol / Orquestra Plateria , etc.

En la llista de músics hi trobaríem noms tan respectats com el Joan Albert Amargós, Carles Benavent, Jordi Sabatés, Víctor Amman, Santi Arisa, Albert Batista, Eduard Altaba, Toti Soler, i tant d’altres que han repartit el seu mestratge per moltes formacions des de un anonimat massa injust.

En el capítol de cantautors gent com ara Jaume Sisa, Gato Pérez, Pau Riba, Oriol Tramvia... per citar alguns dels que més va revolucionar el panorama musical “pop” tan ensopit de l’època i que van seguir camins diferents dels consolidats i prestigiats per la “Nova Cançó” que va nàixer sota altes supòsits. Insisteixo, em deixo un munt de referents d’altíssim interès musical, però us dono un consell: cerqueu-los i descobrireu veritables tresors. Si teniu algun tiet d’aquells eixerits amb una bona discografia, parleu-li del tema i que us deixi escoltar; si no el teniu sempre podeu visitar la meva discoteca particular, que està prou ben servida!

Per acabar, i d’alt interès per a col•leccionistes, sabeu que la revista Enderrock de febrer del 2005 duia un CD gratuït amb l’enregistrament en directe del concert de presentació d’un disc que va fer en Sisa a ZELESTE l’any 1975, conté la mítica “Qualsevol nit pot sortir el sol” i em penso que és la única edició que existeix d’aquesta actuació. De res!

Pere Castaño - 10/01/2006 20:27


Un cop més impagable, Pere... gràcies!

Lo - 11/01/2006 14:55


Les gràcies he de donar-les jo, per que m'heu fet reviure algun episodi pretèrit i plaent. Esperonat pels comentaris que s'han anat incorporant a aquesta història, ahir vaig acabar el dia revisant una part de la discografia que es va aixoplugar sota la denominació "laietana" i la primera impressió va ser que hauria d’haver documentat més la meva contribució, hi ha massa oblits en el meu escrit (músics i grups) i quan t’endinses en el que va ser aquell moviment musical comencen a sorgir noms i noms d’importància inapel•lable, amb sorpreses com ara que Josep Mas “Kitflus” va compondre la música per als Jocs Olímpics de Seül –amb tot no he arribat a escatir la gènesi del denominador!- però el que vull comentar ara és una anècdota molt personal, a la coberta d’un dels LP d’en Jaume Sisa -concretament el que duu per títol SISA & MELODRAMA- hi he trobat una endreça: “Dedicat a la Sta. Agnès Castaño per que quan sigui gran es faci moderna i guapa” Sisa, cantautor galàctic...

Havia oblidat del tot aquesta dedicatòria que va fer-li a la meva filla i m’ha fet lamentar el parèntesi que ha representat per a la nostra relació el fet que ell es transformés en Ricardo Solfa i exercís de “vocalista” a Madrid durant tants anys, això afegit a un meu canvi de rumb professional va determinar un distanciament. Més d’un cop he pensat a propiciar un retrobament, i ara tinc un parell de bones raons: Una, fer-li saber que el vaticini de la seva dedicatòria s’ha acomplert amb escreix, la nena, en fer-se gran, ha assolit un nivell de bellesa remarcable (no s’assembla gaire al pare) i és prou moderna per a haver format un grup de música i liderar-lo amb una energia que la transforma en un a mena de cicló a dalt de l’escenari. I l’altre motiu, a veure si em fa cinc cèntims de l’origen del nom “laietà”, de la qual cosa us informaré puntualment.

P. Castaño - 11/01/2006 15:54


No sé si atrevir-me perquè segur que el que dic ja ho sabràs i el teu dubte sobre el terme "laietà" deu venir més aviat del perquè i cóm es va triar aquest nom per batejar el moviment musical. En tot cas, laietà ve dels laietans, antics pobladors del territori que ara és Barcelona, en època pre-romànica. D'aquí, evidentment, la via Laietana i, entre moltes altres referències, el nom de la llibereria Laie, que té diverses seus ben boniques a la ciutat.

Lo - 11/01/2006 20:28


Certament, el que no he pogut esbrinar és l'origen de la denominació, però ho sabré si investigo entre antics amics de l'època, sobretot entre els protagonistes de la moguda musical. Per la resta vas bé, només que és el nom Laie el que s'identifica amb la ciutat pre-romana, mentre que els individus ibèrics coneguts com a laietans abastaven, aproximadament, els territoris que avui identifiquem com a Barcelonès, Maresme, Baix Llobregat i Vallès.

El Pere - 11/01/2006 20:59


Per cert, que en l'època del Zeleste, recordo haver visitat, alguna vegada, un bar musical just al costat de nom Zeferino, que ara forma part del Razz. Era en la meva època d'"iniciació" a la nit barcelonina (barcelonesa, que diría Clos), perquè acababa d'aterrar a la ciutat per estudiar a l'Autònoma. Durant molt temps, ni tant sols vaig saber ubicar-lo al mapa, donat el meu desconeixement de la geografia de la ciutat, i hi anava arrossegada per companys més entesos en l'ambient nocturn. En tot cas, tinc molt bons records d'aquell "modest" local, amb música ballable, un pati destartalat i gent amb ganes de nit.

Lo - 12/01/2006 20:57


Ey, me encanta enterarme de todo esto! Realmente, se me hace curioso que yo comente que me gusta este local y que me expliqueis todo esto! Es un gustazo! (gracias a la web...) Pues eso, muchas gracias, y nos vemos en razz!
Jorge Rovira

Jorge <rovira85@hotmail.com> - 19/01/2006 01:37


A part de ser el Zeleste d'Almogavers, també hi va haver uns anys que la sala 2 es deia ASACO, una discoteca que escaracteritzava per ser d'allò més desorbitada, com diu el nom, no hi havia treva, música a tot taco, concerts memorables, mooolta gent, massa i un munt de ballaruques.
Pel que fa al Zeferinos també puc afirmar que va ser un lloc unic, dels millors que he viscut de la nit poblenivina o barcelonina.
Salut i visca el rock laietà!

Roger <kamaku6@hotmail.com> - 16/03/2006 14:44


referent al terme laietà es cert el seu origen en els antics pobladors de barcelona.
però en el cas que ens ocupa crec que es deia laietà al rock que es feia al ZELESTE per esta prop de la Via Laietana... (Ma o meno)
una noticia per LO. S'està preparant una edició molt luxosa del "SISA & MELODRAMA" 3 cd, llibret amb moltes fotos i curiositats, disc oficial, maquetes trovades a contenidors, etc... espero que també li regalis a la teva filla la srta. Andres Castanyo

framus - 31/03/2006 22:16


RECTIFICACIÓ:
una noticia per P. CASTAÑO. S'està preparant una edició molt luxosa del "SISA & MELODRAMA" 3 cd, llibret amb moltes fotos i curiositats, disc oficial, maquetes trovades a contenidors, etc... espero que també li regalis a la teva filla la srta. Andres Castanyo

framus - 31/03/2006 22:24


Framus, amic... mira que dir-li "Andrés" a la meva nena! Apart d’això, gràcies per la informació, estaré atent a l’edició que anuncies i aquesta me la faré dedicar a mi, per no haver de donar-la. La Agnès ja s'espavilarà, que és prou grandeta... clar que si s'ho proposa ja sap com fer que li compri, segur!

Pere, el pare de la criatura - 31/03/2006 23:11


El zeferino mitiquissim, si senyor, tb dels meus primers llocs de moguda nocturna cap al 93.
I per mi no era Razz, ha estat sempre el Zeleste (o A Sako) al que vaig anar de manera religiosa des de 1994 fins al 2000, quen ja era anar divendres, dissabte i el diumenge al royal session (i d'on cony treia la pasta? no ho sé :D)
Razz en conserva molt del Zeleste d'almogàvers, pero no sé...

Don Toni - 31/10/2006 03:15


retiro els meus comentaris respecte a RAZZ. Els racons que més m'agradaven han estat manipulats de mala manera! Els balcons interiors de les passarel.les han estat tancats amb vidre i la carpinteria del POPBAR, al primer pis, ha estat substituïda, ja fa alguns mesos, per una mena de pletines falses de PVC que recobreixen el vidre recordant el despecejament de la carpinteria original de formigó, i a sobre, el primer tram ja no comença alineat amb el paviment. Molt malament.

kpd - 13/03/2007 13:55


Se sent olor d'arquitecte per aquí...

Set-ciències - 13/03/2007 16:04


pudor, a vegades se sent pudor i tot, això que diuen que un mateix no s'hauria de sentir la seva pròpia pudor ...

kpd - 23/03/2007 17:57


L'asquerosa "deformació professional" que ens envaiex als arquitectes... és lo que tiene...

Per mi razz va significar el descobriment de la nit barcelonina, amb els meus 18 anyets acabats de complir... els masnovins, almenys en aquella època (tampoc fa tant) ens iniciàvem en el "discotequeo" a mataró, i barcelona era un paradís reservat als majors d'edat. quan vaig començar a anar-hi l'indie pop (ara tant conegut i comercialitzat) era un gènere encara desconegut, i per mi era una discoteca "de música rara i alternativa, però fantàstica", tal com explicava als col·legues que intentava convèncer per què hi anéssim. aleshores ja era un luxe anar-hi, reservat a màxim un cop al mes, ara ja ni te cuento... però segueixo anant-hi de tant en quan, a extasiar-me de llum, música i moviment irrefrenable, d'amics i desconeguts, d'aquest gegant de la nit barcelonina...

Yanahe - 28/03/2007 21:59
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010