Portada » Sant Martí

Filosofia de paret

LLOC: Ramon Turró (Sant Martí)
DATA: Dilluns, 27 de juny de 2005
AUTOR: Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat>

“Currar no mola”, ho diu sense matisos... És una simple queixa?... o una sintètica, però elaborada afirmació, que englobaria tota una teoria analítica sobre la angoixa existencial causada per la explotació neo-liberal de la força de treball?

¿Pot ser una actualització d’aquell clàssic “Treballar cansa” (Lavorare stanca) que va posar Cesare Pavese en boca de tants lletraferits del primer terç del segle passat? No estarà de més recordar que Pavese es va suïcidar als quaranta dos anys i això pot fer pensar que a ell sí que treballar realment el va cansar fins a un nivell insuportable. El fet innegable és que algú ha estampat aquest rètol probablement empès per un impuls generós i solidari: deixar constància d’inconvenients potser desconeguts i -transcendint el seu àmbit personal- fer públic advertiment de la potencial perillositat del “curro”. Un gest admirable!

Les preguntes que em formulo un cop alertat del risc son:

- Cal fer-ne cas i abstenir-se radicalment de treballar?

- Cobreix la Seguretat Social l’absentisme preventiu contra la nociva fatiga laboral?

- Si decideixo continuar treballant, seré la riota dels esperits lliures, higiènics i moderns?

...o simplement he de prendre’m la cosa amb més tranquil•litat, evitant els excessos? Qualsevol suggeriment o informació útil -i contrastada- serà ben rebuda i agraïda sense reserves.

2 comentaris


Buuufa! Mentre deixes passar el temps (amics, quina xafogor que fa al juny a Barcelona!), i ponderes les raons del cansament en abstracte (sisplau, una altra clara!), tot intentat bastir un sistema de pensament coherent i autocontingut, o bé un mètode epistemològic per assolir el repós vertader basat en el cansament pur i no pas pràctic, un suggeriment constructiu que podria fer seria aconseguir un gat per pentinar-lo... de fet ell faria tot sol una gran part de la feina refregant-se contra les nostres "pantorrilles".

Ah, i si mai se m'hagués acudit de torçar l'esquena podria haver dit "penco, per tant existeixo", però això m'hauria fet suar...

Pelaio Kant - 28/06/2005 12:34


Estàs dient, Pelaio, que pentinar un gat no té una practicitat demostrable? Et delates: mai no has tingut un gat!

El fet de pentinar-lo -ultra el plaer que l'animal hi trobi- té una immediata conseqüència positiva: Li lleves el pèl que d’altra manera ell mateix engoliria en l’acte de rentar-se amb la pròpia llengua i que propicia la formació de boles a l’estómac del felí, això ocasiona que vomiti per desprendre’s de la molèstia i al darrere hi ha de córrer l’amo -o la mestressa- del gat amb la fregona per tal de netejar (més feina) la barreja de sucs gàstrics i altres restes alimentaries barrejades amb el pèl, cosa que fa nosa i no es pot comptabilitzar amb els aspectes més grats de la convivència amb la dita bestiola.

Pentinar el gat, doncs, és un acte de servei amb una finalitat eminentment resolutiva, al servei de la higiene i un benestar positiu. Els factors de servitud i rendibilitat ja fan que s’hagi de considerar treball, d’acord amb la correlació clàssica i acreditada de dedicació/retribució que vertebra qualsevol contracte laboral, estem per tant davant d’una feina i pot produir el cansament que sembla que t’esvera tant, sobretot atesa la temperatura i xafogor que ens aclapara aquests dies... I no beguis tanta cervesa, que és pitjor!

Pere Castaño - 28/06/2005 14:10
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010