Portada » Horta-Guinardó

Bugaderes d'Horta

LLOC: Carrer d'Aiguafreda (Horta-Guinardó)
DATA: Dijous, 5 de gener de 2006
AUTOR: Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat>

Hi ha racons a Barcelona que no te’ls creus del tot fins que arribant a casa et mires les fotos; el que avui proposo és al barri d’Horta, l’antic municipi que es va annexionar a Barcelona el 1904 i que jo havia conegut abans de la salvatge urbanització que ha donat lloc a fets tan lamentables com els esfondraments del Carmel, dins del Districte a que pertany el barri... amb tot encara hi podem trobar indrets pintorescos que ens remeten al passat agrícola de la Vila i ens parlen d’activitats econòmiques avui desaparegudes i que van tenir un paper significat en la vida d’aquell municipi.

El carrer d’Aiguafreda més aviat s’hauria de considerar passatge ja que és tancat a la circulació rodada –un dels seus encants- i et provoca una mena de beatífica enveja cap als seus habitants. Presenta un paisatge menut i acollidor emmarcat per uns horts treballats, innombrables plantes ornamentals, gats i gossos manyacs... i tot amarat d’un impenetrable silenci, aquest és l’ambient que cada dia es troben els veïns en sortir de casa. Però el més característic és a una banda del carrer, davant mateix de les casetes: son els safareigs que van d’una punta a l’altra de la calçada i que ens recorden una de les activitats feineres de les dones d’Horta. Per l’abundor d’aigua que hi ha al subsòl s’hi va generalitzar l’ofici de bugaderes, en efecte, moltes dones rentaven en aquests safareigs la roba de les senyores de la burgesia barcelonina i complementaven així els sempre precaris guanys que donava el conreu de la terra.

Avui son en desús les piques de rentar roba i seria un anacronisme fer-les servir en l’època del rentat mecànic, però ara serveixen de jardineres per a un munt de plantes de jardí. Mentre hi passejava, acoblant-me al ritme de vida alentit per un ambient tan amable, als vegetals alimentosos o decoratius i als animalons de pèl s’hi va afegir un estol de coloms que voleiava en cercles tota l’estona amb un radi no gaire superior a la llargada del carrer, talment com acròbates aeris evolucionaven amb harmònica formació i tot ajudava a embadalir-me... una mestressa a la porta de casa seva assenyalava les aus dient-li a un nen de poca edat: - Mira, mira, son els coloms del Rafael... mira com volen!

Decididament, en un lloc com aquest res no deu ser anònim i és natural que inviti a la comunicació, va ser ben natural encetar alguna breu conversa amb més d’una veïna que traginava per l’hort o escombrava el portal, així vaig conèixer petites històries dels seus animals domèstics, com la del gat sense orelles o -potser la més curiosa- la d’un conill que li té jurada al gos de la casa, i si bada, el mossega!

Tot plegat m’ha animat a robar una estona al tragí de la feina i escriure aquesta crònica de la supervivència d’un indret que, si fóssim una mica persones, no hauria de desaparèixer mai.

13 comentaris


Com s'ho fa en Pere per conèixer tantes coses de Barcelona? Per maravellar-nos sempre amb racons inèdits i magnífics? Em vénen ganes de sortir a passejar. Merci.

kpd - 05/01/2006 18:43


Això és el cal fer: passejar-se força la ciutat -la nostra i totes-, conèixer-la és estimar-la i si tothom valores justament el que tenim potser seriem més actius i decidits a l'hora de defensar-la d'especuladors àvids de benefici fàcil i d’altra gent sense criteri.

Pere - 05/01/2006 20:58


Ah, i també espero que els futurs arquitectes sigueu molt conscients del valor que té el patrimoni històric i artístic...

Pere, altra vegada - 05/01/2006 22:38


Ja he vist per la web que a en Pere, a vegades Peret, no se li escapa res. Si, els futurs arquitectes intentem dia a dia sensibilitzar-nos amb la memòria col.lectiva, el patrimoni històric i l'artístic. També intentem fer avançar la societat, i millorar/facilitar la vida de les persones (que en el fons és el que fa bonica la nostra professió). A vegades combinar ambdues intencions es fa difícil. No sempre es pot guardar tot, i a vegades no caldria fer-ho tot nou... ja se sap, la justa proporció de sal i pebre fan bons els menjars... però cuinar al gust de tots es molt difícil.

kpd - 08/01/2006 20:09


L'indret, com tants que ens proposa en Pere, és tot un descobriment. Però no us resulta tant o més sorprenent la història del conill que li té jurada al gos??!!! Per no parlar del gat sense orelles... en tot cas, les històries no s'acaben...

Lo - 09/01/2006 18:57


Ep! Lo, que no m'ho invento, eh?

El Pere - 17/01/2006 19:12


He arribat fins aquí després de parlar amb en Pere. Resulta que jo sóc fill d'Horta i que la meva besàvia era l'anomenada "bugadera rica", però això ja us ho explicaré en una història que ja publicaré.
Com a dada curiosa per afegir a la història del Pere, dir-vos que el carrer Aiguafreda, està en un indret tant ben amagadet que en la posguerra, mai ningú del règim establert per la força, hi va passar mai, de manera que aquest carrer, si no va ser l'únic potser va ser dels pocs que no van veure castellanitzat el seu nom. Sempre ha estat, i esperem que així sigui per sempre el carrer d'Aiguafreda.
Fins aviat!!!!

Pep Homar <pephomar@ya.com> - 24/04/2006 21:31


I ben segura que n'estic que no te l'inventes, la història del conill! Però m'agrada sorprendre'm amb les històries, i amb les històries que s'amaguen dins d'altres històries...
Ah! i aprofito per donar la benvinguda a en Pep Homar que, per cert, arriba molt ben recomanat!! Espero que gaudeixi passejant pel web, trobant-se amb sorpreses i deixant-hi la seva petjada.

Lo - 25/04/2006 13:25


jo soc d'un poble anomenat aiguafreda, està situat a la provincia de barcelona, comarca del vallès oriental. no sabia que a Barcelona exixtís aquest carrer anomenat aixi fins que no he llegit això, m'ha semblat tan fascinant que espero, que se'n escriguin més de cròniques semblans. sepero que aquest carrer continui essent sempre el carrer Aiguafreda!!

anie - 21/10/2007 12:17


És un comentari preciós, jo també us animo a passejar per alguns dels racons antics i meravellosos de la ciutat, aquí en van alguns :
La part antiga de les corts Plaça de la Concòrdia, c/Vilamur, Plaça Rosas(seu de l'Ajuntament de les Corts), a mi em sembla que us agradarà la part antiga de les Corts, també el barri de Sant Andreu té la seva part antiga corresponent a l'antic poble de Sant Andreu, el carrer Major de Sarrià i tots els carrers adyacents a ell, en el Barri Gòtic hi ha carrers d'un silenci molt íntim com ara la Plaça de Sant Felip Neri i també varios carrers que l'envoltant, la Plaça Reial, etc. i sense anar més lluny al mateix Barri d'Horta la Plaça Eivissa, la Plaça de les Santes Creus i els preciosos i tendres carrerets de la vila antiga d'Horta, com podeu veure hi ha encara diversos racons a Barcelona pels quals val la pena passejar-s'hi i mirar de conservar-los entre tots lluitant contra la terrible i devastadora especulació dels qui no tenen escrupols i es volen carregar la part més bonica de la nostra ciutat., la història i la part antiga dels nostres barris, ai també val la pena el poble nou : la Rambleta, i els seus bonics carrers que es posen ben modats per la seva festa major.

Neus - 14/01/2008 17:05


jo hi vaig anar a pintar, els meus profes es van assabentar d'aquest lloc meravellós,es el lloc on m'agardaria viure , us explico  viure a barcelona però sense el bruit de la ciutat, i auqest lloc el vaig trobar al carrer aiguafreda,si faig un projecte de pintura, sobre aquest carrer algú em donarà una mà quan nessiciti informació.Ah! jo sok de sant andreu ,hi ha un carrer semblant es diu carrer grau aprop de l'asil, cantonada agusti i milai abns d'arribar al carrer dragó .

mer - 14/10/2008 12:05


Anie ,tu no coneixies el c. Aiguafreda ,pero jo si que he conegut Aiguafreda ,cuan era petita anavem mol sovint a acampar al Moli de la Bancó ,aleshores el cmping era pels treballadors com ara un tour per Europa ,la butxaca no donava per mes , pero el contacte amb la natura i poderse banyar a la rasclosa i veure aigua neta de la riera no tenia cap preu ,els llits eren marfegas de palla comprades al Miquel del moli o plenes d´herba si no hi habia prou palla ,els focs de campament a la mnit , mai hi va haver cap incendi o l´excursió a Aiguafreda de dalt , anar fins a la platxeta hi veire com algúns joes es tiraven de cap ,També haviem anat a una hermita que hi ha en una vall a l´altre costat del´estació ,,mas fet recordar moments molt bonics de la meva infancia . Gracies .Argos

Argos - 22/02/2009 00:17


M'encanta el llibre i el tema en si. Però jo recordo que hi havia una cançó especial que cantaven les dones i no la trobo enlloc, siusplau, no la tindrieu pas?.

 

gràcies Cristina

clanausa - 01/02/2010 21:32
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010