Portada » Horta-Guinardó

Memòries de guerra

LLOC: Parc dels Tres Turons (Horta-Guinardó)
DATA: Dimarts, 16 de maig de 2006
AUTOR: Pere (el Castaño)

Aquests dies es parla als mitjans de comunicació d’un lloc que vaig descobrir fa temps i per pura casualitat, de fet anava al darrere d’una història que volia publicar aquí i que, si seguís l’ordre cronològic, hauria de precedir a aquesta, però en atenció a l’actualitat –concepte indefugible- crec que és oportú fer-ho ara mateix: Es tracta d’una edificació que vaig entreveure de lluny quan mirava d’esbrinar la raó d’un gran esvoranc al barri del Guinardó que retalla un dels seus turons; s’hi veu des de baix un conjunt d’elements grisos, que no semblaven res habitable. Decidit a atansar-m’hi no va resultar fàcil per que alguns carrers son tallats per la peculiar orografia del barri, però finalment vaig anar a parar força prop. Només deixar el cotxe ja m’adonava de que havia fet un descobriment, entrava a un nucli de casetes velles, modestes, encara que alguna amb trets senyorívols d’imitació. Aquest petit barri s’obre al visitant amb una casa on destaca una creu gaudiniana que corona la teulada, la Núria Hostau ens en va donar notícia fa poc al seu treball “Casa singular”, precisament, pel darrere, aquest casa ingènuament “artística” mostra detalls no menys sorprenents, com ara una cúpula geodèsica de vidre -i d'utilitat inexplicable- enmig d’un pati amb jardí.

Vaig anar costa amunt per tal de trobar aquella obra vista des de lluny i abans d’arribar-hi vaig saludar un trio de jubilats que seien vora el camí, em va servir per enfilar una conversa i posar-me al dia de les vicissituds del barri: sembla que hi ha un projecte –del que n’ha parlat la premsa, també- d’ampliar el parc. Així, unes cases que mai han gaudit de cap pla per millorar-ne les condicions, algunes aixecades amb esforç personal, ara estan en risc de desaparèixer engolides per una actuació pública ... es pot donar que uns ciutadans que han hagut de campar-se-les solets perdin la seva casa a fi de que puguem passejar-hi els altres. Bé, no em feu massa cas, potser ho esquematitzo, però no m’estranyaria gens que es produís algun cas de flagrant injustícia... per si de cas, afanyeu-vos a visitar el lloc per que és molt insòlit i val la pena.

La construcció que cercava va resultar la base d’una bateria antiaèria de quan la guerra civil, consta de cinc plataformes on haurien estat els canons de defensa. Tot el conjunt és cobert de grafits i pintades i configura un paisatge irreal que anava agafant tons fantasmagòrics en avançar la caiguda de la tarda. Com que feia fotos a mesura que avançava no em vaig estar de retratar una parella d’enamorats que es feien un llarg petó... la escena en aquell entorn, entre desolat i acolorit, tenia una tendresa especial... però la meva fascinació va augmentar en descobrir que es tractava de dues noies; vaig pensar sobre com ha canviat aquest país en poc temps, allò no tenia res d’extraordinari ni objectable (per a mi per descomptat que no) però anys enrera hauria motivat un escàndol; per sort cada vegada menys gent es lliura a censures hipòcritament morals. Ens vam saludar amb naturalitat i vaig acabar el meu reportatge gràfic.

Bé, doncs, aquesta instal•lació militar sembla que serà objecte d’un camp de treball juvenil internacional i el restauraran aquest estiu, participant en unes jornades que inclouen xerrades amb voluntaris antifeixistes, visites als refugis de la ciutat i sessions de cinema sobre aquella guerra il•legal contra la democràcia.

Cada cop més foscant el panorama des d’aquella alçada es feia més atractiu, vaig haver de passar novament prop del avis i encara m’esperava una altra sorpresa: tots tres estaven realitzant exercicis de gimnàstica sueca, quina lliçó! És el que hauria de fer jo cada dia, en comptes de lamentar el pas del temps i com aquest s’acumula a l’abdomen!

8 comentaris


En el món de la edició de paper hi ha un ésser entremaliat conegut com a "follet d'impremta", és el responsable de tantes i tantes errades que, amb més o menys dany, alteren el significat de paraules o continguts. En aquest cas no té massa importància, però com que en soc l'escrivent, em fa mal als ulls: A la primera línia del tercer paràgraf hi diu "gerra", que –ja ho sabeu- és un recipient contenidor de líquids o altres materials que van des de gra a flors quan s'escau. Doncs no, volia dir "guerra", aquell fet luctuós que mai lamentarem prou i que dona el significat exacte a la meva història, entesos? Doncs, gràcies!

Pere - 16/05/2006 13:15


Vaig llegir fa uns dies un article en la revista "Mésciutat" on M Dolors Beltran parlava d’aquest projecte per a la rehabilitació de les malmeses defenses antiaèries del Turó de la Rovira. Un dels objectius és netejar la runa acumulada, protegir l’espai per evitar el seu deteriorament i també apropar la zona als veïns i visitants. Certament tota la zona està molt deteriorada, jo la conec molt bé, fa molts anys que dia si, dia no, hi pujo caminant des de la font del “Cuento” i allà, amb una vista esplèndida, sec prop del gran dipòsit d’aigua i practico un dels exercicis més bons, crec, per a la ment, bado sense pensar en res, en una paraula desconnecto de tot i em dedico només a contemplar. En tots aquest any he anat veient com cada cop estava tot més i més deteriorat, amb brossa per tot arreu, crec doncs que la iniciativa que vol posar en marxa la fundació Josep Carol contribuirà, no tant sols a la conservació estructural, sinó que també ajudarà a salvar la memòria històrica d’un fet que no s’ha de repetir mai més.

Nu <nhostau@guinarda.com> - 19/05/2006 19:57


És ben bé com dius, Nu, l'espectacle des d’allí dalt és un bàlsam... jo també hi vaig esmerçar molta més estona que no em pensava. Per que a més hi ha la possibilitat de passejar pel parc amb una bona panoràmica de la ciutat, contemplant-la sense la remor i els fums. D'aquesta "excursió" en tinc un munt de fotografies (tant de la instal·lació com de les vistes i les insòlites cases del barri) que em va saber greu no poder oferir a tots junt amb la meva modesta història. Però com que s'hi pot anar crec que paga la pena encoratjar tothom a visitar l'indret.

És d'esperar que si es rehabilita també faran per que qui hi pugi tingui referències del fet bèl•lic i serveixin per alertar les consciències contra la barbàrie. També cal exigir que es vetlli pel manteniment, per que pot passar com tantes vegades, que un cop inaugurat i fetes les fotos allò es deixa de la mà i és terreny franc per al vandalisme. Això estic tip de veure-ho arreu de la ciutat, i els llocs isolats en son més propicis.

Però el problema dels veïns que hi viuen no crec que estigui resolt, ni de bon tros! Almenys els que van parlar amb mi no les tenien totes...

Pere - 19/05/2006 21:21


Estoy muy contento que el trabajo de dos años de la Asociación de Vecinos-as de Can Baró, este llegando a tanta gente, solo queria comentarles que fue la entidad que presido la que izo la iniciativa del Campo de trabajo

Adriánn Pérez <avvcanbaro@gmail.com--adrian.perez.d@gmail.com> - 23/07/2006 18:52


És satisfactori veure com algunes històries mantenen la vigència i generen respostes fora de la immediatesa de la seva publicació. En aquest cas trobo oportuníssim que sigui un dels impulsors del camp de treball que jo vaig comentar, si no em vaig estendre amb aquest fet va ser per que la notícia de la premsa era força breu i imprecisa, això em fa demanar a l'amic Adrián -si és que continua en contacte amb Bdebarna- que ens doni més detalls de l'acció, dates, organització, projecte i dades de la gent que hi participa, fins i tot si és possible encara afegir-se al projecta, estic segur que pot interessar més d'una de les persones que ens trobem virtualment en aquest web.

Pere Castaño - 23/07/2006 19:25


Solamente decirles que esta edifiacación en la cima del "Turó de la Rovira" pertenece al barrio de Can Baró.

Atentamente
Adrian Pérez
Presidente
AVV Can Baró

Adrian Perez <adrian.perez.d@gmail.com, avvcanbaró@gmail.com> - 15/08/2006 22:20


Tindria jo uns 5 o 6 anys, feia poc que havia acabat la guerra civil i els diners eren mes bé escassos.
El meu pare sempre m'havia tret a passejar els diumenges al matí i un dels nostres passeigs favorits era sortint del parc de "La Font del Cuento" avui conegut com a Parc del Guinardó, pujàvem tota la muntanya fins a assolir el cim del Carmel.
En aquest punt es trobaven abandonades les instal·lacions militars que havien servit com a emplaçament de les bateries antiaèries que defensaven Barcelona dels atacs aeris.
Dins d'aquest recinte hi havia una espècie de tobogans de ciment que jo suposo servien als soldats que manejaven les peces per posar-se ràpidament a cobert cas que algun avió enemic els intentés metrallar.
Però per a mi, que no tenia pràcticament cap joguina, aquells tobogans representaven l'atracció mes sofisticada que podia somiar un nen. Valia la pena efectuar el llarg ascens fins al cim per a després poder utilitzar fins a l'esgotament aquestes instal·lacions.
Crec que van desaparèixer quan es va instal·lar el dipòsit d'aigua que fins i tot existeix actualment.

guillem - 26/08/2007 18:10


No trobo cap imatge ni cap dada, del dipòsit d'aigua que hi ha en la muntanya del Turó de la Rovira, sobre la masia de Can Baró.
Del bunker s’hi parla molt i hi han moltes fotos, però del dipòsit res.
La muntanya, ¿no es la del Carmel?
Podríeu facilitar-me quelcom dada i pagines web en que hi parlin i mostrin imatges?
Moltísimes gràcies.

Jordi - 11/04/2008 10:45
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010