Portada » Horta-Guinardó

El vell garrofer

LLOC: Grècia (Horta-Guinardó)
DATA: Diumenge, 9 d'abril de 2006
AUTOR: guinarda

Entre l’escola (l’escola del Mar, que deia algú de per aquí) i casa teníem un amagatall on fumar les primeres cigarretes, ensenyar-nos fotos d’alguna revista (robada als germans grans) amb senyores quasi nues (pots comptar!) i parlar de les nostres coses. Asseguts a les arrels d’un garrofer, sota el frondós brancatge, veiem i no érem vistos. Podíem espiar les nenes, veure la gent que anava o tornava de “la font del cuento” . El garrofer encara fa goig de veure.
S’està fent vell i les nenes (i nosaltres), segurament ja són àvies. El dia que les arrels descarnades ja no aguantin el seu pes i caigui o el treguin, totes les coses que haurà vist, totes les aventures que haurà escoltat explicar a la quitxalla, els records de les seves malifetes, desapareixeran amb ell, un altre record viu haurà mort, sols ens quedarà la fotografia per l’enyor.
Com a homenatge al vell arbre entre aquestes arrels, fa un parell o tres d’anys, vam deixar “al seu aire” el primer llibre, alliberat amb molta il·lusió i molt plàstic, de Bookcrossing.

15 comentaris


volia posar, també la foto de les arrels, que són precioses, però no he sabu com fer-ho...

guinarda - 09/04/2006 19:30


Hola Guinarda
Si vols pot enviar-nos la fotografia de les arrels i
l'adjuntem a la teva història. Envia-la a l'adreça de
correu de bdebarna

Bdebarna <info@bdebarna.net> - 09/04/2006 23:37


Em penso que això, que en aparença és tan bonic i espectacular, simplement expressa descurança: aquest arbre s'està descalçant per la erosió del terra, els garrofers no formen arrels aèries i el més probable és que la manca de terra l'impedeixi continuar amb salut la sea existència. A més cal comptar amb el que diu en Guinarda, qualsevol desequilibri farà que el seu propi pes el faci caure.

Si sou amics de debò del vostre arbre, mireu de que recuperi estabilitat i sòl fèrtil... altrament ja podeu anar dient-li adéu.

Peret - 11/04/2006 12:47


Guinarda,heu trucat a Parcs i Jardins?. Feu-ho. Acostumen a fer bastant cas i més si, com sembla aquest cas, no sols perilla l'estabilitat del arbre sino que si cau pot causar desgràcies personals.
Potser exagerem, però val més prevenir que curar.

Enric - 11/04/2006 20:54


Guinarda: Com està el garrofer ara?. Sempre he volgut saber qué volía dir alló de "guanyar-se les garrofes" .

poli - 06/11/2007 21:07


Les garrofes son l'aliment tradicional dels equins, rucs inclosos.

Lletraferit - 06/11/2007 22:30


Poli, continua mes o meys igual!

guinarda - 06/11/2007 22:36


No sols és aliment de equins, Lletraferit. Durant la guerra civil i la postguerra algunes persones van sobreviure gràcies a aquest modest llegum. Llegeix l'història "Carxofes i el refugi" i t'adonaràs que és cert el que dic.
Per altre banda la seva llavor, el garrofí, s'empra molt en química, cosmética i en altres industries com és la de fabricació de gomes.

En quant a l'expresió "guanyar-se les garrofes", tinc entés que és una manera despectiva o irónica de dir que amb el treball realitzat has conseguit guanyar, més aviat justet, per menjar.

Enric J.S. - 06/11/2007 22:49


No teniu pietat pels ancians...

Lletraferit - 06/11/2007 22:53


Enric J. S.:
"guanyar-se les garrofes" no és una forma despectiva de dir que hom es guanya la vida.
Irònica sí que ho és. I sobre tot, és una frase popular, familiar i molt nostrada, tal com ho és quan diem "guanyar-se el pinso"

Lletraferit - 06/11/2007 23:13


En el meu poble "guanyar-se les garrofes" si que hi u sentit sempre, pro ......lo de guanyar-se el pinso, pels animals si, pro...... per les persones no hi u sentit mai.

Kim - 07/11/2007 01:11


Kim, això del pinso ho deien -ara ja no- a La Granada del Penedès, cap allà 1960.

Lletraferit - 07/11/2007 07:33


Amb les garrofes es feia -i es fa, n'he menjat fa poc a un restaurant vegetarià del carrer Muntaner- un succedani de la xocolata. A la postguerra era obligat, avui no cal, evidentment, però certifico que és força bo. Menjades crues -madures, això sí- no son menyspreables, sempre que vigilis a no mossegar una llavor, que de tan dures et poden malmetre una dent.

A més, l'ombra del garrofer és altament acollidora a l'estiu, i el fet que les branques són molt a prop del terra el fan un bon refugi per a les expansions de parelles romàntiques... En dono fe!

Set-ciències - 08/11/2007 23:21


Hola Set, una pregunta:
¿l'ombra del garrofer és allargada?

Lletraferit - 09/11/2007 04:39


tres anys despres encara aguanta dret, pobret!

joanguinarda <joanguinarda@gmail.com> - 30/12/2010 21:09
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010