Portada » Horta-Guinardó

Una Sagrada Família

LLOC: Lepant (Horta-Guinardó)
DATA: Divendres, 10 de desembre de 2010
AUTOR: Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat>

    Baixant pel carrer de Lepant hom es troba amb aquesta obra pictòrica –a l’alçada del número 394, exactament- que sorprèn per l’acurada execució i unes dimensions gens modestes, el realisme l’allunya de la categoria estètica dels grafits urbans, que a més de la seva temàtica, a voltes indesxifrable, i sempre a cavall d’una moda que imposa determinats esquemes –seguits de manera disciplinada- i que s’acostumen a fer d’una manera furtiva; cosa que els condiciona a una rapidesa d’execució que aquest cas no sembla haver patit.

     Consti que parlo des de una certa militància a favor de l’art de carrer, quan no representa una agressió a espais privats, o la invasió d’espais que ostentin una qualitat prèvia, i que lamento la condició efímera de moltes creacions que m’han agradat molt, a les quals no els negaria la condició d’obra d’art, ans al contrari. De fet, tinc una considerable col·lecció de fotografies, amb que he anat recollint mostres que m’han impressionat positivament.

     Per tot això, la contemplació d’aquest exemple de pintura pública i urbana, em va desvetllar sensacions imprecises, potser contradictòries: primer que res, em vaig interrogar sobre la seva utilitat o conveniència, atès que el monument real no és pas tan lluny físicament, només els separen sis carrers; en el terreny d’afecte o pertinença, sí que trobaríem un element que els allunya i és que, mentre la Sagrada Família de veritat pertany al barri que duu el seu nom, aquesta pintura se situa en un altre: el del Guinardó, cosa que potser fa pensar en un homenatge molt personal, sense intervenció d’algun col·lectiu de promoció ciutadana, que més aviat hauria d’estar per valors més propis (per exemple. Sant Pau, el Parc de les Aigües).

    De tota manera, el que trobo gens negligible és que sembla destinat a glorificar de manera ostensible el prodigiós edifici: s’ha reproduït en un paisatge ideal, prescindint de l’entorn real ja que cap altra construcció apareix en les proximitats, i sembla bastit enmig d’un immens paratge on només hi ha elements bucòlics i ornamentals: el llac, arbres frondosos i uns núvols per a fer bonic, de postal.

     Aquestes consideracions obren alguns interrogants, però en cap manera volen dir que no sigui un element plàstic positiu, il·luminant una tanca que, altrament, no presentaria cap atractiu.


4 comentaris


Qué curios! saps a que correspon la tanca o ui és el seu propietari? potser ens pot donar pistes per saber qui l'ha encarregat...

nuit - 13/12/2010 18:03


Benvolguda Nuit, m’has d’excusar d’aquesta tasca d’investigació, per dues raons: una, que la meva recent intervenció quirúrgica encara m’incapacita força per anar amunt i avall, fent el tafaner... i l’altra, que és més aviat competència d’avesats periodistes, i resulta que les dues xiquetes que administren aquest web són unes eminències de la professió... Els deixo el repte, per si no tenen res més a fer mentre recupero mobilitat.

Pere Castaño <peret@perecastanyo.cat> - 13/12/2010 19:03


Molt be! recullo el repte!

nuit - 13/12/2010 19:23


En fins els anys 80 del segle passat en aquest mateix lloc hi havia un bar del que no recordo el nom on els soldats de la caserna que hi havia devant podien canviar-se i vestir de civil al sortir  per la tarde.  A la rebotiga tienien unes prestatgeries on deixaven bosses i "petates" amb els uniformes.  Tot aixó a canvi d'unes pesetes i el consum d'uns descomunals entrepans.

bengo <bengo@menta.net> - 13/12/2010 21:29
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010