Portada » Gràcia

El magatzem dels artistes no oblidats

LLOC: Aulèstia i Pijoan (Gràcia)
DATA: Dimarts, 7 de febrer de 2012
AUTOR: Anònim

Aquesta història pretén ser un humil homenatge a l'art, ara que ens ha deixat un gran artista i m'han vingut al cap aquells altres artistes no tan coneguts. Haig de retrocedir fins a mitjans dels anys 90. La meva companya ajudava a classificar retalls de diari al carrer Aulèstia i Pijoan. Fins aquí tot normal, si no fos perquè aquest edifici del qual l'entrada principal era al carrer Príncep d'Astúries, 14, era on s'allotjava el taller Filògraf, que pertanyia a la família Giralt-Miracle. Justament, Daniel Giralt-Miracle ha sortit avui als mitjans de comunicació parlant del geni i l'obra d'Antoni Tàpies. Ja fa 20 anys el Daniel ja era força conegut, així com el seu pare Ricard que fou un excel·lent grafista, malgrat va patir una dura repressió franquista per haver realitzat cartells pel bàndol republicà i fins i tot va estar confinat en camps de concentració, i també era conegut el seu altre fill Pau que és fotògraf, germà de Daniel.

El que m'interessa no és destacar les figures de la saga Giralt-Miracle, sinó el petit santuari que era l'edifici. Vaig poder-hi entrar un parell de cops, hi havia centenars d'arxivadors amb retalls de diari que guardaven la memòria de la premsa escrita de pintors, esculptors, arquitectes, fotògrafs, etc. i recollien també l'activitat frenètica que suposava revisar un munt de publicacions per destriar que era bo i que no ho era, a criteri del Daniel com a crític d'art. Avui segurament, alguns d'aquells artistes classificats deuen haver passat de ser promeses a ser consagrats, i altres deuen tenir igualment el seu racó dins d'un arxivador encara que no siguin tan rellevants, esperant que algú un dia en faci una ressenya o un estudi. Potser encara existeixen aquells arxius o potser estan digitalitzats, qui sap?

L'edifici servia també de despatx, de lloc de trobada entre intel·lectuals i artistes. Hi havia vist també els records d'aquella etapa de grafista del Ricard Giralt-Miracle, la maquinària visible era una reminiscència d'un passat que malgrat  semblar d'una antiga impremta, eren les eines que havien servit per crear art de gran nivell a partir de l'amor per les lletres i les seves formes i dissenys.

 


1 comentari


Narració i tema: apassionants!

lletraferit <joanmarrugat2@gmail.com> - 08/02/2012 22:31
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010