Portada » Gràcia

el sac de gemecs de Bdebarna

LLOC: barcelona (Gràcia)
DATA: Dilluns, 30 de març de 2009
AUTOR: pepita sanroma

Obro aquest post amb una sola esperança,

Que aquest sigui el lloc per barallarnos dialecticament, tot allò que no faci esment de la historia oberta, la contestem aquí, perque dol molt, tenir un lloc on coneixe coses del passat i del present, i que es farcegi de topades entre nosaltres....tu dius....?jo responc...?

Sería el nostro "camp de batalla", on sense ofendre, respondríem el que calgui i qui es sentis al.ludit pogués donar el seu parer o la seva contestació

Per tots nosaltres No a la guerra

una abraçada bdebarnesos

 


84 comentaris


Jo he escrit poquet en aquesta pàgina però, pel que he anat divisant, sempre sol haber disputes entre els usuaris que van deixant els seus comentaris a les històries que es van escrivint al web.

 

Trobo molt bé aquesta proposta d'obrir d'aquest racó únicament per tirar-se pedres.

Espero que d'aquesta manera no s'arruïnin més escrits de la bona gent que ens intenta explica la seva història.

 

una abraçada. 

kleiner furst - 01/04/2009 17:31


Gracies Kleiner, i vull proposar quelcom mes, els autors que hagin obert un post i el vegi alterat, en coses que no venen al cas, que faci un copy i l'envii al sac dels gemecs, afegint si es cau una resposta a continuació.

Intentem entre tots que es torni als principis pel que es va crear Bdebarna

una abraçada bdebarnesos

pepita sanroma <josana41@yahoo.es> - 01/04/2009 17:35


M'encanta aquesta idea. Llàstima que hagi d'absentar-me uns dies , i no podré treure el cap per aquesta web. Espero tornar aviat amb energies renovades i ment més oberta. Una salutació a tots , us vul

Maruxela

maruxela - 01/04/2009 23:32


Ens sembla molt bé la teva proposta, Pepita! A les creadores de Bdebarna, res ens pot saber més greu que s'enrareixi l'ambient del web i, sobretot, que alguns bdebarnautes veieu alterades les vostres històries o portades cap a discussions que són molt lluny del que esperàveu quan vareu decidir publicar la vostra aportació. Per això, us volem destacar que el nou sistema de registre d'usuaris us permet la opció de decidir si voleu o no comentaris a les vostres històries i, per tant, en qualsevol moment podreu 'recuperar' el control sobre el que heu publicat a Bdebarna i evitar que s'hi afegeixi res, si no ho voleu. El que ens agradaria és que no fos necessària aquesta opció i que l'ús dels comentaris fos en tot moment respectuós, mesurat i amb esperit constructiu. Però com que no sempre les coses són exactament com les volem, aquí teniu aquesta opció que us permet ser més 'amos' de les vostres històries a Bdebarna.

Moltes gràcies, com sempre, per ajudar-nos a fer el web de les Històries de Barcelona.

bdebarna <info@bdebarna.net> - 02/04/2009 16:16


Me parece que este Bataclán o Bataclana ¡vete tú a saber!! tiene miedo. Tengo una intuición un tanto aguda y creo que la tal Bataclana es mujer: fea, gorda, sosa, triste, envidiosa, mala, despiadada, y amargada. En la descripción que me hizo, segurisimo tenía su espejo delante, tal como se veía así describía. Pero lo gordo , que en vez de poner su nombre , puso el mio. Muy mal Bataclana de cargar el mochuelo a Maruxela

maruxela - 13/04/2009 21:39


Moltes vegades em pregunto , perquè som poc inclinats a dir la veritat, sobre nosaltres mateixos i veiem els defectes dels altres , passant de llarg els nostres. Sempre tendim a maltractar verbalment als altres , qualificant defectes que nosaltres creiem que posseïx la persona en si, encara sense conèixer-la. Quan fem una qualificació destructiva a altra persona hauríem de contar fins a 20, o bé primer tractar de conèixer-la, abans de jutjar-la, encara així cal demanar permís . És molt greu inventar-se un judici moral cap a una persona que no es coneix. Creo que abans d'enjudiciar a ningú , hauríem d'agafar un mirall i veure's els defectes uneixo mateix. Devem ser tolerants amb nosaltres mateixos i amb els altres .No tots podem ballar al pas que els altre volguessin. Som molt diferents, quan forma de pensar , educació, cultura, moral etc.etc.El que hauríem de fer és una crítica constructiva ,ajudant si hi ha una mica que hagués de corregir, però amb bones maneres sense fer ús de la prepotència.No som perfectes , i si a l'altra persona li molesta les meves accions que pensi d'altra banda, que també a mi pot molestar-me el seu. Això ho dic per Bataclan/a

maruxela - 14/04/2009 16:29


Vull deixar un pensament en aquesta pàgina tan lliure. Sempre he admirat a les persones cultes, que a força de menjar-se llibres han omplert els seus rebosts de sapiència. He conegut moltes ments intel·ligents , moltes d'aquestes ments van contestar a una pregunta curiosa per la meva banda, sobre quant temps han gastat a treballar , i quant a estudiar...La majoria, em va contestar, el que jo m'imaginava " han gastat més a estudiar ".Altres ments em van contestar , el que també esperava, que mai han treballat , per a pagar-se els estudis i el temps per a la dedicació a l'estudi era major. Altres ments van contestar , que si haguessin de treballar poc o gens haguessin pogut dedicar alimentar el seu rebost de la ment. Aquesta última resposta, va ser la qual em va fer pensar un poc en la sort tan gran que han tingut totes aquestes persones. Els trobo un mèrit molt gran haver aprofitat una facilitat a l'estudi, doncs a consciència també dic que hi ha persones que no saben treure partit a un regal com aquest. També dic que hi ha persones intel·ligents i cultes , a pesar de no haver agafat llibre algun. La vida ensenya al que no sap, els llibres al que ja sap

Maruxela

maruxela - 14/04/2009 17:00


Maruxella, es ara cuan començo a llegirte amb serietat, ara si que val la pena llegirte, i admiro el teu esforç i els teus pensaments plasmats aqui, de segur que em tindras de lectora

...I saps? Crec que per tu a estat molt profitós descubrir Bdebarna, igual que m'ha passat a mi

Segueix aquesta forma mes cordial i entenedora. Una abraçada 

pepita sanroma <josana41@yahoo.es> - 14/04/2009 19:44


Llavor Bdebarna m'ha aportat molt com també creo , que mai és tarda per a canviar defectes, que tinc molts . Pepìta , gràcies pels teus ànims.

Salutacions

maruxela - 14/04/2009 20:17


Vaig a comentar una mica de l'egoisme de les persones. El refrany de "tant tens tant vals", que té de cert?? Totes les persones tenim els nostres valors, en aquest cas em refereixo a valors humans, que si ho associem als materials podem fer una bomba d'explosió... Perquè dic això?? Per les experiències viscudes, que abans no era capaç de treure a la llum i com menys entendre, per a posteriorment desxifrar i analitzar l'egoisme radical de molts éssers humans que originem cap a les persones necessitades , i avui si puc comentar-les En resum els éssers humans, tendim a l'egoisme, òssia, materialment som egoistes, i si ho som materialment, també ho som moralment. Moltes vegades tenim més del que necessitem per a viure, moltes vegades podem desprendre'ns d'una mica de les nostres possessions, per a ajudar a persones necessitades, però ens mantenim immòbils, passius, amb les necessitats dels altres, absorbint el dolor que estan vivint per a agriarlo en el nostre estómac, vam optar per les postures de torçar el cap, sense que ens commogui gens del sofriment ajeno. En aquest cas deixem de ser humans, perquè ens vam aferrar que les nostres possessions no baixin cap escalón . Quant sofriment inútil hi ha corrent pel món, sense que nosaltres/as moguem ni un dit , per a solucionar aquesta esclavitud, en les quals moltes famílies es veuen submergides a l'hora de voler alimentar als seus fills, i no tenir gens que donar-los.Per a veure aquestes escenes dramàtiques, no fa falta  anar al cinema, vagi  a Sants estació, passegin pels carrers, pel metre, trens, etc. De seguida veuran la pobresa, la misèria, angoixa de persones desolades per la fam. Per contra, vagin per exemple a un restaurant d'alt luxe prop del cort Anglès, a un camp de futbol, un club de tennis, veuran que les escenes tenen diferent guió. En resum, uns molt i uns altres llençant molt. Aquests canvis de pobresa a luxes i riqueses, els he viscut jo, veient les diferents situacions i vaig poder comprovar i comprendre que som egoistes materialment i humanament. Proposo canvis, com la idea d'ajudar al pobra de fam que no d'esperit, soltar part de la nostra humanitat per a ajudar amb més benevolència, si d'aquesta manera assolim obrir els nostres cors, és garantia total que obrirem també el nostre egoisme per a enterrar part del mateix , i poder alliberar les nostres accions i bondats, ajudant no solament materialment, també moralment, per a fer-nos menys egoistes en tots els conceptes

PD.Perdonar pel meu català, estic intentant fer-lo cada vegada millor

Salutacions

maruxela - 17/04/2009 18:23


Maruxella, primer de tot felicitarte perque millores el teu catala molt depressa, i fas entenedor el que escrius

Dit aixo, es veritat el que dius, las diferencies d'un lloc a l'altre, pero fam el que es diu fam no crec que es passi, tenen llocs on anar al menys per un plat calent, i també on els hi donan aliments, es cert pero que tots podríem fer mes del que fem, i no tan sols a nivell material. Hem perdut les formes engolits per les presses, no coneixem el veïnat, no es saluda educadament, no es camina am un somriure, sino que caminem com si ens perseguissin, en cara de pomes agres, desconfiem de l'altri, no tenim temps, no ens trovem amb la familia com ho feiem abans, la tele trenca les conversas mentre menjem. Estem fent un mon de solitaris que s'enganxan al teclat del ordinador, cercan allò que voldrien en realitat.

Si podem ajudar a la fam, portant al banc d'aliments

info@bancdelsaliments.org

© Fundació Banc dels Aliments de Barcelona, 2003-2009  /  keepU

Es un exemple, crec que ni han d'altres llocs, caritas, Humana, etc...on deixar allo que no utilitzem, que ens ve petit, etc...ajut economic

Pero sobre tot una mica d'humanitat a la mirada

salutacions

pepita sanroma <josana41@yahoo.es> - 17/04/2009 18:35


Creo que alguien tiene interés de saber las cucharas que tengo. Bueno, casi tengo la colección de una cubertería muy original y valiosa que timidamente me estoy montando .Para completar el muestrario de mi cubertería, necesito tener  más información sobre  muchas historias tan interesantes de las que aquí se comentan ... de esta manera podré  meter mejor la cuchara o cullarada . En fín seguiré al pie del cañón de esta web leyendo bonitos relatos  y documentando mi intelecto, a ver si tengo suerte y adquiero un poquito más de cultura , para emgullírmela  a cucharadas . No quiero entorpecer nada en Bdebarna. Ya veis que últimamente , poco o nada comento. Simplemente me limito a estar en estado de espectadora y leerme al dedillo todas las bonitas e interesantes historias que aquí se escriben.

Un saludito a todos/as PD: que sepais que os quiero Paz y amor  

maruxela - 19/04/2009 22:26


Vas por buen camino Maruxella, has aprendido algo mas que a contenerte Inmiscuyéndote en todos los post generaste un sentimiento de rechazo casi unánime, solo por el hecho de dar salida a tu necesidad de exponer cosas, ahora que puedes y has encontrado el camino, exponlas aqui en este lugar, de seguro que vas a ganar lectores, mas ahora que te expresas con comedimiento, no importa el idioma en que lo hagas, cuando esta necesdad te acucie, abre tu sac de gemecs, y escribe tu historia, tus recuerdos, tus desgarros animicos, tus respuestas irónicas, y asi, descubriremos a esta nueva maruxella que en su soledad ha querido estrechar nuestras manos.

 Y si crees que debes pedir perdon por tu intrusión fuera de lugar, seria un buen ejercicio para todos . Y soy de las que creo que tienes cosas muy interesantes de tu infancia y juventud que abocar aqui. Diriamos que tienes que eliminar algunos fantasmas del pasado  y este ejercicio sera tu mejor terapia

No lo dudes poco a poco la peña, te ira descubriendo en tu nueva faceta y te sentiras mas llena mas enriquecida, y al final admirada

Un saludo y paz y amor

pepita sanroma <josana41@yahoo.es> - 19/04/2009 23:22


M'has deixat sorpresa del bé que coneixes alguns costats sensibles de la meva persona. He de felicitar-te per diversos detalls teus. Primer pels teus ànims, que alimenten el meu entusiasme per a seguir avançant en tots els aspectes. Secundo, per ser tan sincera comentant diverses fallades meves, que per descomptat reconec he tingut. Tercer, pel teu bona sicología per a retratar subtilment la meva actitud en aquesta Web. Amb la teva descripció cap a la meva persona, m'has fet feliç, que no et sorprengui que digui això... creia que definir la meva persona era tasca enfosquida, fins a per a un analista. Llevas raó que al entremet-erme en diverses pàgines, hagi generat rebutjos i dolentes vibracions per part d'alguns comentaristes d'aquesta Web. Reconec els meus errors i demano perdó a totes. Però...jo, també ho he passat malament quan cridaven la meva atenció, recriminant les meves actituds. Però a Déu dono gràcies, d'haver sabut recollir les veles a temps per a no estavellar-me .Moltes vegades em sentia el penja-robes dels pals i altres vegades reflexionava i reconeixia que me'ls mereixia. Em satisfà fer les coses bé, de vegades no em sorgeixen ja que em prenc les coses precipitadament òssia sense pensar-les. És cert que tinc moltes coses i anècdotes per a contar de la meva tendra infància, etapa que encara tinc fresca moltes escenes inesborrables per a mi, moltes per ser desagradables i les poques per la felicitat que en certs trams de la meva vida vaig tenir. Potser lleves raó sobre haver d'eliminar alguns fantasmes de la meva vida, resultaria una bona teràpia i alhora alliberaria espai en el meu cervell, per a omplir-lo de material més positiu.

Una salutació

maruxela - 20/04/2009 17:45


maruxella: Passo de tu. I de bataclana, nasti de plasti. Bataclan

bataclan - 25/04/2009 23:30


Passes de mi, Bataclán? . Duchate, perfuma te i llença't al sofà a relaxar les teves neurones . "En bona hora mànigues verdes". Sempre que vulguis passar moments feliços, conta amb mi ( per exemple) Salutacions

maruxela - 26/04/2009 22:47


Fa poc dies vaig sofrir una vergonya increïble dintre de mi, fins al punt de ruborizarme i demanar a la terra que m'amagués . No és la primera vegada que em passa, i sol ser , quan alguna persona bé un cap, un director, un mestre superior a mi, em pregunta alguna cosa i no es que contestar i sota la mirada . M'estranya molt que a mi em succeeixi això, ja que sóc una persona molt oberta i sociable, no obstant això em poso colorida, quan no puc actuar davant d'aquesta persona , com en aquest moment ella desitjaria que fes. La meitat de les vegades de sentir-me amb vergonya , és a causa de la meva actitud , ja que entenc que si hagués pres una mica d'interès a aprendre les coses que no sé , no ho hagués passat malament Creo que hi ha persones que no coneixen la vergonya en moltes coses, fins i tot quan cal tenir-la. Abans no sabia respondre a aquest problema mio, simplement encongia els homes i sortia corrent del lloc, com si fugint fora a resoldre el meu problema a la por de sofrir vergonya. En resum sofreixo de vergonya cap al desconegut

maruxela - 27/04/2009 23:36


Creo...haver descobert la resposta a mis dubtes, formulades ahir en aquesta pàgina, sobre perquè unes persones senten vergonya cap a la ignorància, com a mi em passa i a altres persones , ni els afecta, en aquest segon cas, tenen una sort "relativa". En el meu cas , creo que és degut al fet que sóc una holgazana de tom i llom , espero que m’ho donin tot fet i no m’esforço prou o el just.Inconscientment ,necessito que algú em recrimini i em faci treballar per força i em recordi que les coses han d’assolar-se a força d’esforç i no dormir entre llorers, esperant la benvinguda dels cigarrones. Els meus superiors confien en les meves capacitats i per això creo que exigeixen mes de mi, i s’han adonat que l’únic manera de treure fruit de les meves capacitats dormides , és fent-me passar vergonya davant dels altres , rebaixant el meu ego , pujat de to, sense utilitat per a ningú , més que per a mi. Espero canviar, doncs mai és tard quan aquesta és bona. He comentat això en pla personal , però sóc conscient , que li passa a moltes persones , que com jo, som holgazanas i vam esperar que ens ho posin tot en bandeja, veient-les venir i després passa el que passa, ens queixem de passar vergonya. Estic molt satisfeta de reconèixer en publico les meves fallades, això em donarà ales per a progressar en la meva vida.També dono gràcies a les persones que s’interessen per mi en aquest sentit d’ajudar-me a superar les meves actituds negatives per a transformar-les en positives. Quan algú et renyeix ,és perquè vol el teu bé, en cas contrari passaria tres pobles.

maruxela - 28/04/2009 15:00


crec, maruxella, que tu sola vas entenent el que et passa i el perqué, pero a mes, crec que al fons teu, la gent amb rango superior t'acolloneix no se com dir.ho, reminiscencies del passat acas?. La por al sentir que t'intimiden?.  No hi ha que avergonyir mai devant els altris siguis cap, director o al que sigui. Pot fer el mateix recriminant las tevas mancançes a soles, i a les hores si pot exigirte que donis mes de tu.

Pero un consell per si teniu temor pels superiors, es mirarlos, despullarlos mentalment i veure que son de carn i os com nosaltres mateixos, i sempre amb educaciò, respondre si ens hem equivocat o exposar la nostre opiniò si creiem que no, evidenment estan segurs de tenir raò.

Continua maruxella, amb humilitat aconseguiras molt mes, valora totes les coses

Una abraçada

pepita sanroma <josana41@yahoo.es> - 28/04/2009 16:48


Llavor , agraeixo molt els teus consells, són un bon suport per a ajudar a resoldre mis  dubtes, alhora que m'orienten a seguir el camí adequat que han de prendre les meves decisions i no errar . Per tant no em veig sola, tinc la seva mà amiga, així ho assec. Així que abans de prosseguir li dono les gràcies per les seves molèsties que està prenent amb mi. És cert que en el meu fons les persones d'alt rang m'acollonen, però és pel respecte que guardo cap a elles. Des de petita m'han ensenyat les monges del meu Col·legi , a força de càstigs i pals a respectar i callar quan aquestes persones recriminaven els meus actes , tinguessin raó o no. No estic ressentida per això , al contrari agraeixo que m'ensenyessin a respectar als meus superiors amb més forces que a les altres persones. El que estic d'acord amb vostè, és que he de pensar que són de carn i os com jo, així que tractaré de despullar-los amb la ment. També respondre quan m'equivoqui amb educació o exposar la meva opinió si creo que no. Humilitat necessito, doncs no sóc molt d'aquesta virtut.
Salutacions

maruxela - 28/04/2009 23:33


Ui! i tant que et manca humiltat, reina... a cabassos!! El teu, es un cas de soberbia extrema, jo ho anomenaría "voydesobradayenteradaporlavida". Per altra banda ¿Agraeixes que les monges et donaren cástics i pals? Ho recomenaries? Fest-ho mirar, maca... Ah! i aixó que em vas dir l'altre dia de que em dutxi, em perfumi i em relaxi al meu sofá mentre penso en tu... a que et referies exactament? Per que si es una invitació de tipus sexual, et sere franc: "No em poses ni mica".

bataclan - 29/04/2009 20:53


P.D. Aquest post hauría d'anomenarse "maruxela la super-mega-chachi-fantástica"

bataclan - 29/04/2009 21:04


Bataclán , no es pot negar que sóc honesta reconeixent les meves fallades, i vostè... Reconeix alguna maldat seva?? He d'aclarir-li el següent: no agraeixo els càstigs, ni pals rebuts de les monges, si agraeixo el qual m'haguessin ensenyat a respectar a les persones , donant prioritat a les meves superiors .També em van ensenyar a respectar a persones com Vostè, així que està de sort, perquè vaig a respectar-lo com es mereix .He de dir-li que la classe d'educació rebuda en l'internat, va tenir les seves normes una miqueta austeres i despasadas, però calia acatar-les, eren altres temps. Com diu el refrany " Cada maestrillo , té el seu librillo"i les normes a seguir en l'internat, no les marcàvem nosaltres, eren imposades per la superiora. Entrant en la qüestió de l'escena del sofà i dutxa he d'aclarir-li, que les coses tretes de context no comporten més que a dolents entesos, que passo aclarir. A través, dels seus comentaris, li notava tibant, d'aquí aquesta recomanació a una dutxa i relax al sofà. D'oferiment de tipus sexual no, per favor, per res .Millor que et continguis un poc, sóc molt vergonyosa. No vull acabar , sense desitjar-te felicitat , pau i "love" en anglès. M'alegro que no et posis amb mi sense veure'm, en cas contrari em posaries en un compromís, sóc lletja, grossa, antipàtica i molt superba, lo dice:"maruxela la super-mega-chachi-fantástica"


Salutacions

maruxela - 30/04/2009 13:26


Vaig a comentar una mica sobre la ENVIDIA .La veritat, és que no conec molt bé aquesta sensació de sentiment de la ENVIDIA, ni en mi , ni cap als altres .Si l'he percebut en altres persones. Hi ha un refrany molt encertat que diu " Si la ENVIDIA fora tiña, quants tiñosos haurien" i que encertada és. En general , les persones solen patir d'aquest mal de la ENVIDIA ajena, carnal, material, professional , en fi hi ha tantes classes de envidia como envidiosos en la faz de la terra. De que tenemos envidia? de les coses materials? , de la bellesa? del bé que viu , fulanita i menganita?, que ximpleria penso jo ...Creo que hauríem d'aprendre a no desear gens de nadie , conformar-se , gaudir i ser feliços amb el necessari per a viure honestament, i quan la fortuna , et somrigui aprofitar la seva gràcia. Això d'estar menjant-se les ungles, desitjant això, allò, altre i altre allà, solament lleva  al recel i desasosiego anímico personal. He de confessar aquí, en aquesta pàgina, que no sóc gens envidiosa, m'importa 4, pebrots verds, el que fulanita tingui, lo maja que sigui, el bé acompanyada que estigui, la fortuna , el bé que viva. És increïble que en els temps que corren, Maruxela, no tingui envidia  de res, ni de ningú. La raó de l'avantatge de no sentir envidia , és que sóc molt conformista i quan veig situacions que no m'agraden, me abro y me marcho del lugar de los hechos , en una paraula passo olímpicament d'amargar-me per alguna cosa que no pugui tenir .Ya cubriré a mi manera mis carencias, hay muchas formas .La fantasía en mi ,es muy  amplia, rica y alegre, hasta soñando tengo lo que quiero; de esta manera cubro mis necesidades caprichosas . El desitjar algo inalcanzable  és ridícul , l'única cosa que s'aconsegueix és fer-se dolenta sang ximplement. Aquesta és la meva opinió i actitud sobre la envidia. Si alguien quiere decir algo en contra de este escrito ¡adelante!

maruxela - 04/05/2009 00:04


Avui ha vingut una amiga, per a contar-me el mal que es trobava . La vaig trobar molt canviada fisicamente i moralment. Aquesta amiga, és bastant agraciada per això em va sorprendre la seva baixa deterioració. Va començar a explicar-me el que li passava i bo, em vaig quedar sorpresa. Està enamorada del meu cap ( entrenador ) i a més va començar a dir-me la sort que tenia jo, de treballar amb el, la veritat que el tio, no està malament , però tant com  a perdre el cap , em sembla exagerat. Ella , va estar un temps entrenant amb el meu cap , i un bon dia va desaparèixer sense deixar rastre. Després d'escoltar  sus chaladuras , no sabia si reir o dir-li el mal encaminada que estava. Vaig optar pel segon, poniendole en avís que mai vagi darrere de ningun home, que no mereix la pena, doncs ells per naturalesa et prenen i et deixen ,que es faci de respectar . També li vaig dir , que jo..., aquesta regla de no perseguir a cap la llevo  sagrada. No necessito al baró per res , doncs sóc molt autosuficient, en tots els sentits, per alguna cosa viu sola. Que si li agrada algun , que sigui per a un parell de nits o dias i després mandar "Ataulfo" , per a la seva casa. A totes les dones els dic, que es vulguin molt i no es amargen la vida per un mascle Ibèric o Internacional, per molt llest , maco , ric , que sigui, hi ha altres mètodes per a guarir-se. Salutacions

maruxela - 04/05/2009 13:15


Maruxella, estas aconsellant a la teva amiga i a totes les dones que facin el que per tu es sinònim del que fant els homes?.

No puc estar mes en contra de les tevas paraules, es clar que hi han homes que volen una dona pel moment , "rollito" es diu ara?. I segons tu, les dones també han de fer el mateix?  Però la major part del genere humá no es axis, i ningu ha de ser "propietat" de ningù, cal respecta, cal paciencia, calen espurnes que encenguin el foc de la passiò malgrat l'edat i els anys de convivencia, cal callar, escoltar i raonar, cal intentar entendre que l'altre part no es com un mateix, calen moltes coses, pero el que no cal, es fer servir de kleenex cap persona, (no importa el sexe), no som animals. Aquesta es mes una reacció de persones insegures que basen la seva seguretat amb la cantitat, menyspreant la qualitat. No estic gens d'acord amb tu, i jo soc autosuficient em tot i per tot, i visc desde fa 39 anys amb el meu marit que te la personalitat propia i ben diferent a la meva (Es el que ens enamora, la diferencia)

Cal tambe acostar distancies per ambdos parts, perque el que es dificil es conviure, no tan sols amb una parella, amb la familia, amb companys...i has de deixar a banda l'egoisme per tal de poder viure i deixar viure.

Salutacions

 

pepita sanroma <josana41@yahoo.es> - 04/05/2009 15:07


La seva rèplica dirigida cap al meu comentari, està sostinguda en molt bons raonaments. M'he precipitat a donar un consell i malament sustentat, a l'aconsellar a la meva amiga i a totes les dones que prenguin el "ull per ull i dent per dent" és a dir tu me les feixos, amb la mateixa moneda te les pagament. Creo que donar un consell en aquest sentit és difícil, degut al fet que tenim ments diferents. Unes dones pensessin de la mateixa forma que jo, unes altres seran més clàssiques. L'educació de la dona, ha estat diferent a la de l'home, formar un parella estable era gairebé un deure per a nosaltres, és més, havíem de ser fidels al marit, formar una família al seu costat, mentre l'home s'encarregava d'altres assumptes, inclòs el de ser infidel .Avui dia, hi ha qui segueix aquesta tradició de formar família i romandre al costat del seu marit , que em sembla molt respectable per a qui li vagi bé, mentre existeixi afecte entre la parella , es respectin i s'estimin. D'altra banda, hi ha dones que es resisteixen a formar parella estable, les abnegades com jo, que passem de l'home, pel motiu que sigui, o circumstàncies de la vida. En fi, l'ésser humà és un cúmul de personalitats i ments diverses, per tant no vam actuar igual en les nostres vides. Em vol donar a entendre que la paciència és molt necessària per a dur a bon port la parella estable, callar , escoltar, raonar i que no som Kleenex, sense importar el sexe, fins a aquí d'acord, que no som animals, si ho refereix en el sentit que em figuro, doncs caldria debatre'l. En referència a la inseguretat, he conegut persones i entre elles jo, que vam valorar molt la qualitat més que la quantitat i a pesar d'això, ens sentim insegures en molts àmbits de les nostres vides, ¿qui camina amb seguretat per la vida? no es pot ni et deixen. Em comenta que lleva 39, anys al costat del seu marit, òssia en vostès funciona la parella, a pesar de les seves diferents personalitats però...¿ i a qui no li funciona? cadascú comenta com li va en el seu. No veig difícil viure en parella, tot és qüestió de saber acceptar el caràcter, dialogar, voler-se, estimar-se, entendre's, i norma bàsica per a mi, guardar-se fidelitat mútua, si això falla, per a mi falla tot, i això fa que em torni poc inclinada a formar de nou parella. No em considero egoista, però de " viure i deixar de viure" és un lema que utilitzo molt per a caminar per la vida. Li agraeixo molt, el seu interès, m'ajuda molt a recapacitar Salutacions cordials

maruxela - 05/05/2009 18:55


Daniel, dejo en el sac de gemecs la meva opinión, sobre la teva historie de las ramblas de Barcelona. No funciona el recuadro de comentarios.

Quanta raó tens , al comentar que la rambles s'ha posat intransitable, ja no es pot passejar amb tranquil·litat. Els meus records de com eren les rambles fa anys, és diferent al que es veu avui dia, tranquil, amb olor a flors, mariners passejant, nens amb les seves mares, avis .La veritat que fa vergonya de veure en el que s'ha convertit les rambles de Barcelona. El de la truita de patates en el Mcdonalds, és fort. L'ajuntament , ha de tenir constància de tots aquestes discòrdies que existeixen i afecten a la majoria dels ciutadans. Ells són els quals donen els permisos per a les obertures de les botigues d'indis. Deurien controlar més , estàs rambles, col·locant guàrdies de seguretat per a protegir al ciutadà. No pas molt per elles , quan ho faig és amb bicicleta, corrent i de pressa.

Salutacions

maruxela - 06/05/2009 21:01


...a qui no li funciona la parella, i Ha meditat profundament al qué a fallat, mes que quí a fallat, si tenim proposit de salvarla, es posa  sobre la taula tot el que esperava un del altre i si tenim sortida, si som capaços de remontar o intentar.ho, endavant amb renovades forces, o no val la pena, a les hores... el millor es separarse, no fer mal per rancunia, per despit, no manipular l'entorn contra el altre....i tantas coses que succeieixen i que fant mal a tercers, innocents. Si ens sentim enganyats i per nosaltres es insalvable, donç cadascù pel seu costat, costi mes o menys, tots podem fer.ho abans de conviure amb una mentida, pero no vulguem tampoc conviure amb l'odi i la perversiò vers l'altre.

Cuan deia que calia callar , no pensis que ho deia per submissiò, ho deia perque el calor de la disputa no deixa raonar, i ens comporta a dir vagenades mes o menys fortes i a segons quí, a conseqüencies irremediables, aprendre a callar, a ser prudent, per exposar mes endevant les nostres vindicacions. Ara toca....ara no toca...

Els diamants en brut, s'han de polir molt i molt per resultar una maravella, pero s'han de polir am comte perque no es trenquin

salutacions

pepita sanroma <josana41@yahoo.es> - 07/05/2009 11:49


Pepita, estoy de acuerdo usted en todo .Me gusta lo del diamante en bruto. Yo... me considero un diamante en bruto , a medio pulir. Perdone mi osadía por decirle esto...

Saludos

 

maruxela - 07/05/2009 22:56


Falta el con usted en todo ( me lo he comido) perdón

maruxela - 07/05/2009 23:06


Creo... que la "humildad-sana", no va con mi personalidad. La culpa la tiene mi "soberbia con causa" y la rebeldia sale de mi , como fuegos artificiales. No acepto ciertas reglas cotidianas y las leyes me resultan estrechas, ósea, me las salto a la torera . Antes muerta que sencilla, como dice la canción de  MªIsabel.¿Que puedo hacer? si tengo este defecto. Creo que soy una déspota

Saludos

maruxela - 08/05/2009 12:35


caca, pis, culo

lletraferit <joanmarrugat2@gmail.com> - 09/05/2009 09:35


Lletraferit, gracies por la teva información.

 

maruxela - 09/05/2009 17:28


A veure...reconduim la situaciò...prou escatologia si os plau

Os deixo uns tebeos per distreureus

http://club.telepolis.com/jcalegria/comics/tebeos.htm

 

pepita sanroma <josana41@yahoo.es> - 10/05/2009 16:43


Solament vaig voler endevinar l'endevinalla de lletraferit . Pepita, gràcies pel link. A l'entrar en ell, em va alegrar molt veure la col·lecció de contes que vaig llegir quan era una nena , sobretot Zipi- i Zape. Em va causar curiositat, veure altre apartat, "Catedrals d'Espanya". Vaig buscar la Catedral de Lugo i he vist a la meva Verge dels Ulls Grans, menuda sorpresa!! . El meu col·legi , es cridava Llar de Santa María, al dia d'avui, encara que conserva el rètol, damunt de la imatge de la Verge dels Ulls Grans. Aquest orfenat , que tantes "roses" van acariciar les monges, entre elles jo, a pesar de rebre alguna azotina alguna vegada que una altra , a causa de l'entremaliada que era, ja no ho duen elles .S'ha convertit en residència, per a noies amb diners , encara que l'edifici segueixi pertanyent a la Diputació Provincial,(Lugo) és privat i ho duen altres mans .Segueixo vinculada als canvis d'aquest orfenat, i m'han comentat que aquestes noies, paguen bastant per l'allotjament

Salutacions

maruxela - 10/05/2009 18:04


maruxella, posa l'enllaç perque podem veure la Verge dels Ulls Grans, jo no he sabut trovarla

Gracies

pepita sanroma <josana41@yahoo.es> - 10/05/2009 18:59


 Pepita, li deixo dues links. En un, veurà la Catedral de Lugo, i la Verge dels Ulls Grans. En l'altre links, encara que és ample, ho punxa tot alhora, veurà unes imatges de la Llar de Santa Maria, vista des de l'alt de la Muralla Romànica de Lugo . Copiï la imatge de la llar, dugui-la a les seves imatges, després l'obre de nou i augmenta el percentatge de la foto, veurà la Verge que està tranquil·lament en la façana de l'edifici, és preciosa. Altra cosa, m'han esborrat el comentari de l'endevinalla dirigit a Lletraferit. Estic un poc desorientada pensant, que aquest comentari no duia motiu de ser esborrat per Bdebarna. Reconec que estava confeccionat amb doble sentit ocult. Podria vostè, donar-me la seva opinió sobre ell (Gràcies)

http://club.telepolis.com/jcalegria/seos/lugo.htm

 

http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.lugo-virtual.com/fotos/murallasdelugo_paseo1_iglesia.jpg&imgrefurl=http://www.lugo-virtual.com/mas-fotografias-muralla-lugo-puerta-obispo-odoario/3-6-32-6.htm&usg=__z8r-Y5qh71G9s74kW9Nh6orPvC4=&h=315&w=420&sz=68&hl=es&start=2&um=1&tbnid=kblwuZ0LlnHreM:&tbnh=94&tbnw=125&prev=/images%3Fq%3DHogar%2Bde%2Bsanta%2BMaria%2Bde%2BLugo%26hl%3Des%26sa%3DN%26um%3D1

 Salutacions

maruxela - 11/05/2009 12:26


a veure maruxella , crec que no t'en esborrat la teva resposta la vas posar a un altre post la resposta que fas esment, al menys la vaig llegir i vaig pensar que no era el lloc per respondra pero no et vaig dir res

Gracias pels dos links, jo n'havia trovat un altre  http://www.arqweb.com/lucusaugusti/isis5.jpg

I sí, es una verge molt bonica i antiga.

 Es per la llar de Santa Maria que tenies la teva escola?

 

pepita sanroma <josana41@yahoo.es> - 11/05/2009 12:39


En este" link"que manda, se vé rebonita la Virgen, ¿ verdad?. El Hogar lo verá con el segundo link, las fotos están tomadas desde lo alto de la Muralla de Lugo. Verá una casa grande, con la Iglesia al lado, ese es el horfanato Antes de nacer yo, estuvo destinado a enfermos de pulmón, luego lo desinfectaron y lo adaptaron para nosotras.a mi, me llevaron cuando cumplí 7, años. Desde los tres meses a los 5, años, estuve en lactancia, luego pasé al Santo Angel,otro internado de Lugo, para luego pasar al Hogar de Santa María, con 7, años hasta los 14, años, que mi hermana Carmen, me llevó con ella, y dos hermanas más a barcelona, donde resido actualmente .Otra cosa ,dentro del hogar, las hnas tenían su convento. Si quiere le mando un enlance, cuelgo las fotos, dentro de un power point,más adelante

Saludos 

maruxela - 11/05/2009 13:39


em semblará molt be que posis l'enllaç del power pont.

La teva vida a estat una historia de las moltes de l'época (que ara s'enteren am els programes de tele dedicats a cercar familia biologica).

Deduieixo varias fases a la teva historia, la de la llar de la lactancia i el Santo Angel fins els 7 anys, fins els 14 a la llar deuria ser mes dura, erau moltes nenas internades?. I la fase que deuria ser mes dura, seria passar de la tutela de las Hnas. a la gran ciutat encara que fos amb els teus germans. Crec que hauries d'anar abocat tots els vells records els bons i els dolents els nitids i els foscos, no et dic que o facis aqui, pero tindries que escriurels, descarnats, sense floritures ni intencions de que quedi be tot el que dius. Et sera molt positiu...

una abraçada 

 

pepita sanroma <josana41@yahoo.es> - 11/05/2009 18:32


No m'importa posar en aquesta pàgina, alguns trams del meu pas pel orfanato i després d'ell .Va ser una vida que em va tocar viure, vull dir , no la vaig escollir jo. Eramos bastants nenes, cadascú tenia els seus antecedents familiars .Unes ingressàvem a edat temprana , com el meu exemple, unes altres ,mes grans. Els motius de l'ingrés en l'internat eren molt diferents. La meva mare em va abandonar, amb tres mesos, per a ella era mes important divertir-se que cuidar de les seves filles. El 1º centre on vaig estar internada, estava situat sota el Llar de Santa María. Vaig estar des dels tres mesos fins als 4 anys i mig. El pavelló de lactància, estava separat de les nenes grans .En lactància , m'acordo de molts nens plorant de ganes per a mejar i jo, mirant per la finestra , esperant veure a les "tatas" ( señoras de alquiler)  perquè els donessin el pit als nens i callessin, record d'ajudar-los a posar els nens en els seus braços, començant pel qual mes plorava. La meva tata , em deixava mamar un poc, per ajudar a posar als nens en els seus braços. En aquest mateix centre , estaven les meves dues germanes majors, però no vam saber que eramos germanes, fins que no vaig passar a la Llar de Santa María. Amb gairebé 5, anys em van dur al Sant Angel i als 7, a la llar de Santa María, on estaven les meves 2,germanes .La meva germana Carmen , de 19, años ,estava en altre col·legi, Santo Domingo, (Lugo) . Venia molt a la llar a veure les meves germanes i a mi. Va ser ella , qui va descobrir el pastís que eramos les 4, germanes de diferent pare .Les hnas de la Llar , un bon dia, van decidir dur-nos , a la meva germana MªLuz, i a mi, a Oviedo , a veure a la nostra mare que estava agonitzant. Creo que va ser un dels dies més trists de la meva vida .Ja tenia 14, anys, quan la meva germana MªCarmen , es va fer càrrec de nosaltres i ens va tutelar , per a posteriorment dur-nos a Barcelona. Però la desgràcia va venir a la meva, amb la seva mort, sense tot just haver assaborit el tenir una segona mare, mor d'un accident de carretera. Quan van avisar al telèfon de casa, per a donar-nos la dolenta notícia, vaig plorar llàgrimes amargues. Em vaig quedar més sola que un pal tes . Les meves germanes tenien nuvi i cadascú va llençar d'una banda. La meva època d'adolescent va ser dura, les vaig passar de tots els colors . Ho deixo aquí...

maruxela - 11/05/2009 23:04


No hi ha dubte que tenim els polítics que ens mereixem.

Pro amb el moment tan delicat que ens toca viure, que perdin el temps discutin i perdent el temps, si possem el CAT a les matricules dels vehicles.................... es penós.

Que s'acostin els contenidors de basura del meu barri Sagrada Familia i veuran unes 50 persones al dia que remenen per si troben alguna cosa de profit, per seguir mal-vivint.

Si no aturan la crisis real que hi ha, començem a trèmula.

I no soc profeta!!

kim <joaquim1946@hotmail.com> - 12/05/2009 19:50


Això del CAT, em sembla una WWW. CATETADA.ES. La de rodes que van a punxar a Madrid, quan vegin el CAT. Estic plenament d'acord amb vostè, senyor Kim, que tenim els polítics, que ens "mereixem", són dolents amb avarícia, L'enutjós ve, quan es reparteixen medalles entre ells, fins a la de l'amor es regalen. Mira que dur al parlament el CAT, es mereixen una sanció econòmica i acomiadar-los per ineptes.

Salutacions

maruxela - 13/05/2009 12:42


VULL FER UNA SUGERENCIA: Proposo canviar el nom:  En lloc de "sac de gemecs de BDEBARNA" ... hauría d'anomenarse "Sac de cansinades de la Maruxella" Es un espai per a tots i ella ho ha convertit en el seu confessionari privat i diari particular. Ja n'hi ha prou,no? O es que vols fer mèrits per a que et cridin de "Donde estas Corazón"?

bataclan - 13/05/2009 20:23


Denegada la proposta de Bataclán. Aquest lloc, no és cap confessionari, ¿Quant fa , que no t'acostes, a un?? Jo llegeixo les revistes del cor, quan vaig a casa de la meva germana Isabel, perquè ens mola un mogollón el tema del tomàquet i famoseo. Mentre prepara el cafè, jo aprofito per a posar-me al dia d'aquest apassionat món.

Adéu, cor

maruxela - 13/05/2009 23:00


Donç mira... exactament, des-de que vaig fer la primera (i única) comunió. I per que el cole em va obligar. Es ben conegut el respecte per la llibertat de creéncies que l'esglesia va tindre, té i tindrá. La curia, sempre tant democrática. No et sembla? Ah! no... Que a tu et varen educar les monges!!! Van fer una bona feina amb vos. Axí et llueix el pel. Una altra cosa: En base de qué i de quí, et prens la llibertat de denegar pel teu compte la meva proposta, o la de qualsevol? De que vas, Ah! es clar... aixó també t'ho varen inculcar les mongeeees!!

bataclan - 14/05/2009 19:41


¡Que curiós!. La teva resposta m'ha refrescat la memòria. Les monges també ens obligaven a confessar i fer la 1ª Comunió. El pare Don Julio, s'encarregava de preparnos en el catecismo .Amb 8, anys ,començaven a ficar-nos en el cap el de ser bones, resar, comulgar, etc... cusi que jo, no tenia molt interès en saber. Vaig fer la Comunió, i de confessar , havia d'anar, quan m'obligava el Pare Don Juliol. Ens duia apuntades en una llibreta, les vegades que ibamos. Poca tinta de boligrafo, li vaig fer gastar al rector del horfanato, doncs prefiría anar-me amb les meves amigues de vagabundejo, abans que perdre el temps confessant els mateixos pecats de sempre. Quan vaig complir els 13 anys i veient les hnas, el disbauxada que era, em van dur a les classes d'ètica i moralitat, juntament amb unes companyes amigues de gamberradas. Aquest sacerdot de l'ètica, era Jesuïta, es cridava Pare Jesús, i era germà d'una monja de la llar.Un jesuïta maco, sempre tenia cola  para  confessar. Havien  noies, de 15, 16, anys que esperaven minuts, per a confessar amb ell. Les meves amigues i jo, prefiriamos anar a donar un volta pel parc, on ens esperaven els nostres amics del horfanato de Castro Rei ( Lugo) A les monges , les engañabamos diciendoles, que ibamos a confessar a la Parròquia de davant. Un dia ens va enxampar en el parc el Pare Jesús, obertes de cames , escotades i fumant pel parc .Es coneix, que algú se  fué de la llengua, el cas que ens va mirar molt fort i ens va dur a la Llar. Després de contar el succeït a les Hnas, aquest Pare, ens va tenir 2,hores assegudes amb les cames tancades en un cadira, braços en creu .Estava molt empipat amb nosaltres, i ens va fer saber que les classes d'ètica i moral eren necessàries, així que ens obligaven acudir a elles. Encara sort que ens van canalitzar, en cas contrari hubieramos estat més disbauxades. Bataclán, La teva proposta queda en llibertat .

Salutacions

maruxela - 15/05/2009 12:57


Mercés per deixar en llibertat la meva proposta. Ara si t'escolto!

Per cert, aixó que explicas del Pare Jesús... que sempre tenía noietes entre 14 i 15 anys que s'esperaben el temps que calgués per a que les confessara... no m'extraña: Deuría ser degut, tal com dius, perque "tenía cola". jejeje...

bataclan - 15/05/2009 21:39


Aquest pare Jesús, tenia més paciència que cola, amb aquestes locas esperant el seu torn per a entrar en el confessionari, havia estirades de pèls, perquè alguna llista volia colar-se. A les meves amigues i a mí, ja ens anaven bé aquesta cola llarga que el pare Jesús tenia, per a les nostres escapades. Era molt queridot en el hogar , per la seva senzillesa , paciència, i dedicació per a formar a tantes nenes. A mí,, va arribar a agafar-me molta estima , i en certa manera també , vaig arribar a estimar el seu carisma. En l'interior dels meus sentiments, guardo els seus consells, la seva paciència amb mi, la seva imatge de bona persona, exterior i interior, el seu encant, la seva saviesa i el seu afecte. Tocava molt bé l'òrgan de l'església, i els dissabtes a la tarda, anàvem a ensayar al coro. Un dia li vam proposar que ens fes un himne per al cole, va dir que era excel·lent idea, i en una setmana , ens va fer un himne preciós, que jo, encara record i tarareo en la meva casa. T'avanço.

És el Hogar de Santa María, Jardí florido i ple de llum. Com les roses a la primavera, riuen les seves nenes, al cel blau...

Salutacions

maruxela - 16/05/2009 13:24


Llegeixo la teva historia amb molt de respecta, i crec que no tindríes que traduir la canço al catalá i deixarla tal com va esser escrita.

I crec que en aquest sac i caben tots els gemecs e histories que es vulguin escriure, sens menysprear a ningú. Aquet sac, esta a un reconet de Bdebarna, a un escaire si es vol, pero es un recò protector,  on poder deixar el que ens dicti el cor, on poder llegir ,només si n'estem interessats

Vinga anem.hi!!! Trovo a faltar a Lletraferit, i d'altres companys que fa dies que no escriuen

salutacions 

 

 

pepita sanroma <josana41@yahoo.es> - 16/05/2009 18:03


Si es que no m'extranya,Pepita... El motiu de que tots passin d'aquest sac, es que la Maruxela s'ha apoderat en exclussiva d'ell per a escriure les seves parides i anades d'olla, sense cap respecte per l'opinió ni les propostes dels demés. Ella fa i desfá,denega i reprimeix tot alló que li plau. I per part meva, aquesta es la última vegada que penso escriure aquí. No tinc cap necessitat de discutir amb aquesta senyora i menys de exposarme a la seva deplorable censura. I es que hores d'ara, ja s'ha fet pudenta i tots passen d'ella i d'aquest post. Salut  Pepita! i força salut als ex-empleats Sepu. Amic per sempre: Bataclan.

bataclan - 17/05/2009 19:48


Bataclán, quédate. Literalmente te llevaré muy dentro de mí. Espero que no te quedes nunca con la boca cerrada ... La solución a tu problema queda resuelto desde hoy. Chao y saludos

 

maruxela - 17/05/2009 22:38


No queria entrar en aquesta pàgina, no obstant això estic aquí, per a dir-li a lletraferit , que no em compari amb "Ignatius J.Reill". Entre aquesta persona i jo, existeix molta diferència en tots els aspectes.Et mano el següent "link", d'un articulo i reportatge del subjecte. http://www.letralia.com/139/articulo06.htm

No sóc amant de tarot , no creo en aquestes tonterias. Al herbolario vaig bastant, a comprar herbes . La meva autoestima mide el que jo vull, em vull molt i per les nits més.

Salutacions

maruxela - 24/05/2009 01:07


Hoy he dejado mis últimos comentarios en este lugar tan maravilloso de Bdebarna.Me gustaría seguir en este lugar que tantas satisfacciones a nivel cultural me ha aportado.Pero está claro que cuando no te quieren en un lugar , lo más sensato es marchar. Así, que no va hacer falta hacer ninguna limpieza, es decir echar a Maruxela a patadas.

Saludos

maruxela - 25/05/2009 18:15


Es una vergüenza, lo mal que os habéis portado con Maruxela. Los listos de Lletraferit, bataclán, el sabiondo de Argente y Poli, no tenéis ni el más mínimo sentido del compañerismo. Quisiera saber que puñetas os ha hecho ella. Muchas compañeras seguíamos Bdebarna, creyendo en todos vosotros. Muchachos machistas, me habéis decepcionado, ¿que sois los dueños de la cultura de Barcelona? ¿Acaso es vuestra esta página? ¿Os ha robado algo Maruxela? A nosotras el corazón. Bdebarna, tendría que sancionar vuestras acometidas. Pero quien sabe a lo mejor sois los nenes mimados, de  ahí, esa alegría para martirizar a las personas de buena fe. Para mí, sois un grupo de ignorantes sin escrúpulos, con malas artes de bandidos. Maruxela, gracias por hacerme pasar momentos mágicos.Ya podéis llorar a Bdebarna, para que borren este comentario tan hecho a la medida para vosotros los “pandilleros” Termino diciendo que los únicos que enmarañaron esta Web fuisteis vosotros lo ya mencionados. Saludos muy afables para Pepita Sanroma, la que mejor se portó con Maruxela, a los demás iros a freír espárragos a la universidad de los” listillos ”

patricia - 25/05/2009 20:12


"Me gustaría seguir en este lugar que tantas satisfacciones a nivel cultural me ha aportado."

El nivel cultural en este caso y aqui se adquiere leyendo y no...............

Que comodo es hacerse la victima, cuando no hay motivos.

En cuanto a Patricia, antes de meterse a abogado del diablo, le sugiero que lea bien todas las intervenciones, pues para llevar la defensa hay que estar bien informado del caso.

Un cordial saludo.

 

joan - 25/05/2009 21:04


 QUERIDA PATRICIA:

Los listos de Lletraferit, bataclán, el sabiondo de Argente y Poli...

Muchachos machistas...

sois los nenes mimados...

sois un grupo de ignorantes sin escrúpulos, con malas artes de bandidos....

Ya podéis llorar a Bdebarna, para que borren este comentario tan hecho a la medida para vosotros los “pandilleros” 

 a los demás iros a freír espárragos a la universidad de los” listillos

Tu de que vas, guapa? Quien te piensas que eres para faltarnos el respeto con esa sucia boquita? Si fueses un poco lista, hubieras rastreado el "curriculum" de la "maruja" para averiguar todas las "perlas" que nos ha dedicado en el pasado. Y todo aquello en que se ha metido.

Y cúidate mucho de volvernos a insultar a mi y a los demas compañeros de bdebarna, o quizá alguien te proponga a tí también para que abandones.

Ah! y tu comentario, en general, me la trae al pairo. No tengo la mas mínima intención de pedir a bdebarna que lo borre: Al contrario! Así quedará fiel constancia de la clase de pasta de la que estas tu hecha.

bataclan - 25/05/2009 23:06


no un deixeu enganyar...la patricia es ella també.

Tot aixó ja ha passat abans... i no és un deja vú....és un absurd bucle sense fi.

jordi - 26/05/2009 07:39


Joan,si para usted, salir en defensa de una persona honesta, limpia de palabra, rozando a lo inmaculado, de actos nobles etc...es ejercer de "Abogada del diablo", pues que quiere que le diga;mientras pueda y me dejen, seguiré haciéndol

Un cordial saludo

patricia - 26/05/2009 12:24


Jordi, Conec diverses históries de canvis d'identitat. La nostra identitat ens fa unicos i insistituibles. Se'ns otorga quan naixem i l'anem desenvolupant al llarg de la nostra vida

Salutacions

patricia - 26/05/2009 12:31


Segur que tens raó,Joan: La "maru" y la "patry" sin la mateixa "persona" Potser l'hauriem d'anomanar la "Patrixela" ó la "Marutricia" ... jajaja! El que empregunto ara es el seguent: Si ambas identitats corresponen al génere femení... ¿A que es refereix exactament quan diu " me la trae floja"  la Patrixela? ¿Que és alló que porta fluix? La compresa? La faixa? o...  ¿No será que també té atributs masculíns? Vull que ens ho expliqui ja!!!

bataclan - 26/05/2009 15:57


"No dar de comer a los animales"

argente <targente@hotmail.com> - 27/05/2009 16:52


"Estoy de acuerdo"

patricia - 27/05/2009 16:58


FORÇA BARÇA !!!!

jordi - 27/05/2009 19:55


Faltan 3/4 d'hora, quins nervis!!!!!!

Força Barça!!!!!

pepita sanroma <josana41@yahoo.es> - 27/05/2009 19:58


Soms els millors visca barça

Una abraçada

Joan.

joan - 28/05/2009 00:20


"Ni comer, según que animales"

patricia - 28/05/2009 12:09


Ja veig que em habeis esborrat el missatge. . Bataclan , si pot fa comentaris ofensius,esmentant dubtes ofensius dels meus atributs, dels meus flojeras de faixes i altres ... quan se li contesta al seu patró i mesura, immediatament treu les tisores i fora amb el comentari.Però saben senyors el motiu?, doncs que no accepta respostes que vagin per sobre de la seva intel·ligència. Encara existeix altre motiu, i és que es creu superior mentalment, i no sap que per aquí, camina despistat. Si Senyor Bataclán, a vostè se li pot replicar. Jugar amb avantatge , fa al "Senyor" Bataclán. mes poderós ¿veritat?

patricia - 28/05/2009 12:11


PARA PATRICIA:

Vamos a ver: En primer lugar, yo no he recortado NINGÚN COMENTARIO TUYO, porque no tengo medios de hacerlo como usuario. Yo no domino la web (si la dominara, tu y la otra ya estaríais a tomar por donde descansan los vasos desde haría mucho tiempo). En segundo lugar, porque seguramente ha sido la propia dirección quien te lo habrá borrado. A saber porqué... tal vez por indecente? improcedente? descerebrado? Tu sabrás lo que pusiste en el! Y en tercer lugar, quiero decirte que yo nunca antes me hubiera fijado ni deparado en tí, si no hubieses sido tu la primera que se metió conmigo y se quedó pegada a mi suela como una caca de perro. Así que despégate de una puñetera vez de mi zapato y olvídame!! Hazme ese favor y hazte a ti otro: Deja de quedar en evidencia, que todo el mundo se va a reir de ti, pobrecita!. Y además te sugiero y te invito a que en el futuro te abstengas de meter tu cucharaden esta web, puesto que está pensada para gente de otro nivel muy distinto al tuyo. Y tu dices que respondes por encima de mi inteligéncia? Que grácia me haces! Pero si soy yo, quien tiene que bajar muchos peldaños para poder ponerme a tu nivel a fin que me entiendas! Y para tu información: Soy licenciado en derecho y ejerzo como abogado especialista en delitos informáticos. Cuidadín en el futuro con las injurias, a mi o a ningún otro bdebarnauta, que te puede costar un disgusto.

bataclan - 02/06/2009 20:54


PARA BATACLÄN: Contestas tarde. Entiendo tu estado de ánimo. Soy titulada en psicología. Noto que hay algo en ti, que te molesta. No soy yo, sino las circunstancias ...Te crees un ser muy superior y no soportas que te puedan mentalmente.Pues si, Bataclán, no dudo que seas más culto que yo, pero mentalmente no me puedes y sabes porqué? poque estoy muy curtida por la vida y tengo muchas experiencias vividas . Aunque no lo creas ando sana por el mundo, no deseo mal a nadie , pero me defenderé siempre que pueda de los ataques injustos que cualquier persona me lance, sea teniente o presidente. Te recomiendo que vayas al mar a relajarte .No tengo más que decirte, salvo que  no soy ninguna caca, las cacas no escriben, ni manejan la web .Nunca he cometido infracciones, ni delitos.Antes de meter un caso a juicio ,hay que disponer la documentación pertinente y verdadera ¿ lo sabías?? 

Saludos

                       

patricia - 02/06/2009 21:41


Para mi que son gemelas, no queriamos caldo pues ........................

Un saludo.

Joan

joan - 02/06/2009 23:54


Creo que tienes razón, Joan. Son dos tazas de caldo "agriado". Yo, a la payasa esta, lo único que me queda recomendarle es que tome mucha fibra, porque demuestra ir muuuuuy restreñida. Anda, bonita... a ver si te vas a c.... un ratito.

bataclan - 03/06/2009 20:59


A dónde ? a la vía?... No sé que opinarán el resto de  las personas que te leen, pero eres un incivil

patricia - 03/06/2009 21:29


esta palabreja que te has inventado "incivil" no existe. En cambio "boba" si.

bataclan - 04/06/2009 18:48


Vaya! Cuando parecía que nos habíamos librado del grano en el c... de la maruxela, ahora nos ha salido una berruga con la Patricia... Mira, yo ya estoy cansado de ti y de contestarte. Me aburres. Así que a partir de ahora paso de ti. Haz lo que quieras, di lo que te de la gana, revolotea por aqui todo cuanto se te antoje. Pero eso si: ten en cuenta que la mayoria de quienes somos veteranos de esta web y a quienes nos llamas "enterados y mimados" no te soportan y que preferirían disfrutar de tu ausencia para siempre. tu presencia, es molesta. ¿no te as dado cuenta?

bataclan - 04/06/2009 20:26


Hola!! y adios

maruxela - 08/06/2009 19:00


espero que sea definitivo y para siempre!!!!

bataclan - 09/06/2009 02:00


Ya me extrañaba a mi tanta felicidad

Saludos

Joan

joan - 09/06/2009 15:33


La democràcia és una gran cosa.

Permet, per exemple, que qualsevol persona o personatge pugui dir públicament les majors bajanades, moguda per obscures necessitats psicològiques.

Però la democràcia no obliga a ningú o obrir les portes de casa seva per a què aquesta persona o personatge digui aquestes mateixes bajanades des del seu balcó.

No sé si m'explico...

argente <targente@hotmail.com> - 10/06/2009 13:13


Evidentment, a on he escrit "o obrir", volia escriure "a obrir".

argente <targente@hotmail.com> - 10/06/2009 13:23


La solució, a aquest últim cas, seria tancar la porta del balcó i que el personatge en questió s'en vagi a buscar-ne un altre mes adient al seu perfil...abans de que espanti la a clientela.

jordi - 10/06/2009 13:53


Li esteu amargant la vida a la bona de la Pepita Sanromà.

Si ens ha sortit un gra al clatell deixeu-lo que quan més es grata més s'infecta.

Jo ja he decidit tornar a la meva dinàmica d'escriure històries quan tingui quelcom que cregui que és interessant i de comentar aquella història que cregui que hi puc aportar o discrepar.

Si obriu la finestra i deixeu que surti aquesta atmosfera fétida tots hi sortirem guanyant i la pàgina i les administradores ens ho agrairan.

enric j s <ejaras55@hotmail.com> - 10/06/2009 20:25


Señor Bataclan: 'Hoy es siempre todavía'

Antonio Machado Ruíz

 

tere avellano - 11/06/2009 08:17
Deixa el teu comentari
Per deixar un comentari has d'estar registrat:

Nom d'usuari:

Password:




Has oblidat la teva contrasenya? | Has oblidat el teu nom d'usuari? | Et vols registrar?
cerca Cerca avançada
 
Mostra al mapa
filtre

Amor

Anada d'olla

Ficcions

Històric

Històries de bici

No a la guerra

Queixa

Quotidià

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

 


 
Contacte | Staff | © Bdebarna 2010