Va resultar ser un 29(que + tard comportaria problemes"febrer"), va resultar ser un dijous, va resultar ser un dia assolellat de primavera i acabaria sent el dia + feliç de la meva vida. Vaig arribar a l'escola, 1 dia abans m'havia comunicat que lo nostre mai passaria, que encara que havia stat possible, jo ja havia perdut tota avinentesa. Malgrat tot al estar amb ella, m'adonava que realment el seu comportament era dissemblant i encara que el temps havia passat i certs factors externs condicionaven els seus sentiments, jo encara podia percebre el seu afecte. Aquest fet provocava en mi impotencia i en certs casos mal, pero aquell dijous, els seus sentiments brollaren d 9 amb la màxima intensitat. Vaig rebre per tant allò que anhelava i que desde aleshores ha sigt la medicina que guareix tots els mals. Pq aquest any amb tu no podria haver sigut mes especial. I encara que hi han moments complicats, lluitare sempre la manera de cerca allò que més desitjo treure't un somriure i estimarte cada dia una mica +.